El consum excessiu de sucres té diverses conseqüències. La més coneguda és l’augment de pes, en transformar-se part dels sucres no cremats en triglicèrids (grasses). Un altre efecte menys conegut és que la persona tingui hipoglucèmies pels ascensos bruscs de sucre en sang, la producció elevada d’insulina per compensar-los i la conseqüent baixada de la glucèmia. Aquestes hipoglucèmies poden ser l’origen de malestars relacionats amb el baix estat d’ànim, la irritabilitat sobtada i les crisis d’ansietat.
Un desdejuni típic seria un cafè amb llet i sucre, galetes i suc natural de taronja. En conjunt, és un exemple de desdejuni concentrat de sucres simples, que presos alhora en un moment poden no asseure bé a tothom. Més si per berenar s’aposta de nou per un picoteo dolç: una mica de compota de poma amb prunes passes, un suc de fruita natural i, mentre, un parell de trossos de torró. Tot dolç i ensucrat.
Massa sucres, malament caràcter
Les baixades brusques de sucre s’acompanyen de malestar, com a irritabilitat sobtada, palpitacions, gana voraç, mareig i debilitat
Al poc temps de la seva ingesta, un consum excessiu i momentani d’aliments dolços o ensucrats pot provocar l’efecte contrari a l’esperat en persones sanes. Pot ser que el seu pàncrees no gestioni de forma òptima els sucres i que registri una baixada acusada de la glucèmia o nivells de glucosa en sang. En individus sans, aquesta resposta acusada de la baixada de sucre, acompanyada de símptomes propis d’una hipoglucèmia, es denomina “hipoglucèmia postprandial reactiva” i es completa amb malestar, com a irritabilitat sobtada, palpitacions, gana voraç, mareig o debilitat. Fins i tot pot ser la causa que s’accentuï l’ansietat si la persona travessa aquest estat.
Per això, el consell universal respecte a l’alimentació advoca per un consum baix i esporàdic de sucres i aliments excessivament dolços i ensucrats. Això es pot aconseguir si se segueixen les següents pautes:
Menjars ben repartits. Després de la ingesta d’aliments rics en sucres (cafè amb llet i sucre, llet amb cacao, galetes, brioixeria, fruita), augmenta de forma ràpida la glucèmia. Al cap d’unes hores, es registra un descens de la glucèmia més o menys acusat i brusc, en funció del tipus i la quantitat d’aliments ingerits. En persones amb hipoglucèmia postprandial reactiva, aquesta baixada és més brusca, d’aquí el malestar. Est és un dels motius pels quals convé distribuir la ingesta total diària en cinc o sis preses, ben repartides al llarg del dia.
Més hidrats complexos, menys sucres. Els sucres simples impliquen una producció més brusca d’insulina per part del pàncrees per compensar la hiperglucemia i, en conseqüència, la hipoglucèmia també serà més acusada. Les persones que tendeixin a tenir hipoglucèmies acusades hauran d’apostar per un major consum d’aliments rics en carbohidrats complexos (arròs, pasta, pa integrals i llegums) i no menjar entre hores sol aliments ensucrats o dolços. En general, el consell és reduir la freqüència i la quantitat del consum de sucres i dolços. L’idoni és que es mengin solament en moments molt puntuals, en ocasions especials, però que no formin part de la dieta diària. S’inclouen les galetes, els cereals de desdejuni ensucrats, la xocolata, els refrescs, els sucs i els nèctars.
Sopar suficient. La hipoglucèmia matutina s’experimenta si s’ha saltat el sopar, per la qual cosa aquest malestar es corregeix si s’inclouen en la sopa aliments rics en carbohidrats complexos, en la seva justa mesura. Un bol d’arròs recentment fet o del que hagi sobrat en el menjar, una sopa amb pasta i verdures en juliana, truita de patata, una tapioca, pa integral d’acompanyament o pèsols de guarnició d’un peix són algunes propostes de plats que poden conformar uns sopars més equilibrats.
Desdejunis energètics i equilibrats. Un desdejuni pot no complir amb la seva funció de trencar el dejuni nocturn i brindar un extra d’energia si no senti bé a qui ho pren. La sensació de seguir cansat al matí, fins i tot després de dormir ben tota la nit, la pesadez de cap o de tenir-la ennuvolada, la poca lucidesa mental, la irritabilitat i el mal geni sobtat o els alts i baixos emocionals poden tenir relació amb aquest aspecte: no s’ha desdejunat, el desdejuni no inclou suficients carbohidrats o és ric en carbohidrats simples o sucres. La idea és trobar substituts per a les galetes, la brioixeria, els bescuits (encara que siguin casolans).Algunes propostes per incloure en el desdejuni i fer-ho més energètic (no més calòric, sinó que aporti més vitalitat) i més saludable són: pa integral torrat amb oli d’oliva verge extra, pa integral untat amb tomàquet i pernil, sándwich mixt, muesli de tres cereals i d’arròs inflat, flocs de blat de moro, panses i ametlla molta, flocs de civada amb poma, pa de cereals, pa de nous, arròs integral amb una mica de llet de civada i canyella.
Moltes tasques complexes que requereixen atenció i que són rellevants en la vida quotidiana poden resultar afectades durant una hipoglucèmia moderada, segons un estudi realitzat per experts del Departament de Diabetis de l’Edinburgh Royal Infirmary i del Departament de Psicologia de la Universitat d’Edimburg.
És possible tenir dificultats de comprensió per emplenar formularis o interpretar horaris, tenir problemes de memòria per localitzar els articles en els supermercats o quedar afectada l’atenció visual i el canvi atencional, fins al punt de marcar la diferència entre una conducció segura o sentir més malaptesa com a conseqüència de la lentitud mental o la falta de reflexos.
