El boniato és ric en potassi, betacarotenos i hidrats de carboni, una qualitat que ho converteix en un aliment energètic, apropiat per a aquesta època de l’any. És un tubercle, igual que la patata, i la seva composició nutricional és també molt similar. La principal diferència és el seu sabor dolç, una característica molt apreciada en la cuina, ja que permet elaborar diferents plats, inclosos postres i melmelades. Per consumir-ho, cal cuinar-ho -cru resulta indigesto- i triar-ho bé: convé escollir aquells d’aspecte ferm i conservar-los en un lloc sec, fresc i amb bona ventilació perquè durin més temps en bon estat. A continuació es ressenyen quatre maneres de cuinar boniatos.
Boniatos: una dolça delícia gastronòmica
Els boniatos són molt semblats a les patates. Per tant, gairebé totes les preparacions que es fan amb elles (des de truites i purés, fins a salteados o guarnicions al forn) també poden realitzar-se amb ells, uns tubercles d’aspecte més fort, però dolç cor. És aquesta característica, el seu sabor, la que permet incloure’ls entre les postres.
Imatge: CONSUMER EROSKI 1. Fregit o salteado. Una ració de boniatos fregits bé pot substituir a una de patates. Es preparen de la mateixa manera i, si s’usen com a guarnició (ja sigui d’un filet de vedella, pollastre o peix), aportaran al plat un interessant contrapunt de sabors. El mateix pot dir-se del boniato salteado a la planxa, una preparació pràctica i ràpida, si es talla en fines làmines -és molt fàcil fer-ho amb un pelador de patates-. Si es té més temps o es vol preparar alguna cosa especial, és possible anar més enllà en l’elaboració. Amb el boniato fregit i una mica de ceba, es pot fer una deliciosa truita o acompanyar unes alitas de pollastre amb salsa de soia i aranja. D’altra banda, amb el boniato salteado, és possible preparar rics farciments, tant per a pastes fullades (amb espinacs i pèsols) com para tartaletas (amb verdures, avellanes i tofu a la mel).
Imatge: CONSUMER EROSKI 2. Bullit o bullit. El més fàcil que es pot fer amb un boniato bullit és puré. Queda molt ric i vistós, el seu sabor és molt suau i marida molt bé amb les carns, com els filets de porc a la planxa. També es pot preparar un pastís amb carn picada, que s’hi haurà salteado abans en una paella. Per fer-ho, es disposa una capa de puré en una font, s’afegeix damunt la carn (condimentada al gust) i es cobreix amb una altra capa de puré de boniato. Uns minuts en el forn i llest! Per descomptat, hi ha vida més enllà del puré. Una opció és bullir el boniato en rodanxes (d’un centímetre de grossor, més o menys), fins a aconseguir que s’estovin. Aquestes làmines s’usaran com en la lasaña, o en la musaka, per fer capes que s’intercalaran, per exemple, amb un salteado de bolets i refrito amb canyella. Si es vol un toc marí, es pot provar la recepta de broqueta de sèpia amb boniatos a la planxa. Per fer-la, cal bullir abans els boniatos en daus.
Imatge: CONSUMER EROSKI 3. Al forn. Preparar els boniatos al forn és una de les maneres més fàcils de gaudir-los. La menys laboriosa consisteix a rentar-los bé, embolicar-los en paper d’alumini i introduir-los en el forn perquè es facin tal qual, amb la calor. Una altra possibilitat és pelar-los i tallar-los (en daus o en rodanxes) abans de col·locar-los en una font. En aquesta mateixa font es posa una peça de carn per rostir o un pollastre. Es reguen els boniatos amb un chorrito d’oli d’oliva i es condimenta amb un polsim de sal i amb espècies (l’orenga va molt bé). També es pot acompanyar amb altres hortalisses, com a patates i pastanagues. En la recepta de gall dindi al forn amb boniato s’afegeixen, a més, un parell de porros.
Imatge: CONSUMER EROSKI 4. En cremes. El boniato en crema funciona molt bé com a entrant, però també com a postres tardorenques. Una opció “salada” -o almenys agridulce- és la crema de boniato amb fruita seca: es prepara amb ametlles i avellanes torrades i inclou, a més, brou de verdures, llet de soia i raïms passes. Per a les postres, en canvi, es pot apostar per una crema dolça de boniato (deliciosa, encara que bastant més calòrica i grassa, ja que porta sucre i nata) o per una crema gelada de boniato a la canyella, més refrescant que les postres anteriors, menys calòric i ensucrat.
