“Així com el suc de llimona elimina el greix dels seus plats [muy poco, por cierto, por eso usamos detergentes], el nostre compost a força de llimona fulminarà el greix del seu abdomen i li conduirà al seu pes ideal“. Plantejaments similars a est acompanyen als mal anomenats “quemagrasas”. Tals arguments, que solen decorar-se amb tecnicismes com a “metabolisme”, “termogénesis” o “insulina”, són tan fal·laces i absurds com suggerir que menjar moltes aus ens permetrà volar amb la majestuosa cadència d’una gavina. Malgrat que la legislació és ben explícita a l’hora de prohibir semblants barbaritats, això no impedeix que any rere any apareguin en diferents mitjans falses promeses perquè aprimem amb caríssimes píndoles, sempre “naturals”, sempre inútils i no sempre exemptes d’efectes adversos (alguns, greus). En el present text s’explica per què cap quemagrasa funciona, quins són els riscos d’usar-los i s’aborda el cas particular del “glucomanano”.
Cap quemagrasa funciona
No hi ha més que dir. Per més que legions de falsos gurús (que solen dependre de les vendes dels “complements adelgazantes”) vulguin convèncer-nos que aprimarem amb segó de civada, vinagre de sidra, chitosán, herbes xineses o amb qualsevol altre complement o extracte “natural”, la veritat és que ni és útil ni recomanable confiar en aquestes substàncies per perdre pes amb èxit. Què significa “perdre pes amb èxit”? Pel GREP-AEDN, tal com va detallar al desembre de 2012 en el seu document ‘Com identificar un producte, un mètode o una dieta “miracle”?’, una pèrdua reeixida de pes és aquella que:
- no produeix una ràpida pèrdua de pes (perquè genera l’anomenat “efecte yoyó“).
- fa que es perdi grassa i no massa muscular.
- aconsegueix que la pèrdua es mantingui amb el pas dels anys.
- evita que el pacient aprengui conceptes erronis sobre l’alimentació i sí integri, en canvi, uns hàbits d’alimentació adequats.
- millora la salut i la qualitat de vida.
- no té efectes secundaris adversos.
Pel que fa a aquest últim punt, cal dir que els efectes secundaris dels medicaments solament es permeten si són lleus i, sobretot, si el tractament funciona pel que està indicat. Funcionen els “quemagrasas” per aprimar? La màxima autoritat europea en matèria d’alimentació, l’EFSA , no ha aprovat cap declaració de salut per a cap aliment o complement pel que fa a una suposada capacitat per eliminar de forma específica el greix corporal. És a dir, aquestes declaracions de salut són il·legals. Capítol aparti mereix el cas del glucomanano.
El cas del glucomanano
El glucomanano és un additiu alimentari que prové de les arrels tuberosas de la planta konjac (Amorphophallus konjac) i que no es produeix de forma natural en els aliments, segons l’EFSA. S’usa com a emulsionant i espesante, però també es ven en forma de complements. L’EFSA va autoritzar en 2010 la següent declaració de salut: “El glucomanano, en el context d’una dieta restringida en energia, contribueix a la pèrdua de pes”. La declaració solament pot acompanyar a aliments que continguin un gram de glucomanano per porció, sempre que s’avisi al consumidor que el benefici s’obté amb una ingesta diària de tres grams de glucomanano en tres dosis, preses abans dels menjars juntament amb 1-2 gots d’aigua, en el context d’una dieta hipocalórica i en adults amb un veritable excés de pes. El seu efecte no seria “quemagrasas” sinó que, atès que el glucomanano és un tipus de fibra dietètica no digerible en l’intestí prim, exerciria un efecte de sacietat i reduiria la ingesta d’energia.
No obstant això, l’EFSA, en el seu dictamen de 2010, va indicar alguna cosa important: que els estudis en els quals va basar la seva postura eren a curt termini, és a dir, cap recerca havia valorat l’efecte del glucomanano en la pèrdua de pes més enllà dels tres mesos. És per això que convé tenir en compte una recerca publicada al febrer de 2011 en la revista Obesity (Silver Spring), titulada: ‘Suplements alimentosos per a la pèrdua de pes: revisió sistemàtica de les revisions sistemàtiques’. El treball va avaluar el paper del glucomanano i no va trobar que presentés eficàcia terapèutica. Va concloure que no hi ha evidències plausibles que justifiquin que aquesta substància produeixi pèrdues de pes rellevants des d’un punt de vista clínic.
Els riscos d’usar quemagrasas per aprimar
Un dels majors experts mundials en l’àmbit de la recerca científica, el professor Edzard Ernst (qui té centenars de publicacions a les seves esquenes) va concloure al març d’aquest mateix any el següent: “Les ajudes alternatives per aprimar són fraudulentes”. Ho va afirmar després de coordinar durant anys, i mitjançant estrictes mètodes científics, recerques sobre una llarga llista d’ajudes alternatives per aprimar.
Així, si els complements “alternatius” per aprimar no compleixen el seu objectiu, qualsevol efecte advers està del tot injustificat. Quins són aquests riscos? El Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa (NCCAM), al juliol de 2013, va advertir que els “quemagrasas” o similars, a més d’ineficaços, poden estar “contaminats amb ingredients de medicaments”. Això últim va ser analitzat amb detall per la dietista-nutricionista Maria Manera en aquest text, que va escriure en 2009 per EROSKI CONSUMER.
El NCCAM, en qualsevol cas, afegeix que aquests productes poden “tenir efectes secundaris nocius”. Trobem un exemple en una revisió de la literatura publicada per Yellapu i col·laboradors, que va incloure a la fallada hepàtica aguda com un dels possibles efectes secundaris dels “quemagrasas”. Els riscos, no obstant això, no acaben en el fetge, ja que s’estenen a l’intestí, al cor, al cervell i un llarg etcètera d’òrgans i sistemes corporals.
No val la pena, en suma, dipositar esperances en complements o “ayuditas” que costen una dinerada i poden deteriorar la nostra salut. Per perdre pes, en cas d’estar indicat, cal anar en primer lloc al metge, perquè valori el nostre estat general i determini, entre altres aspectes, si necessitem baixar de pes. En segon lloc hauríem d’acudir al dietista-nutricionista, ja que és el professional sanitari capacitat i indicat per orientar-nos pel que fa a la pèrdua de pes. No s’ha de descartar la possibilitat de recórrer a un psicoterapeuta. L’èxit del tractament consisteix a modificar la conducta alimentària i això pot ser alguna cosa complex, ja que es barregen múltiples aspectes psicològics. Tot això sense oblidar que, tal com apunten els Centres per al Control i Prevenció de Malalties, “el pes saludable no és una dieta, és un estil de vida”.
