Cada cert temps arriben notícies i s’escolta en diferents mitjans que cal fugir de certs productes, ingredients o fins i tot nutrients. A causa d’aquest caos informatiu, en ocasions es poden barrejar termes que no tenen gens que veure entre si, encara que tinguin terminologies semblants. És el cas dels greixos trans i els aliments transgènics, dues expressions del món de l’alimentació que són molt diferents i que han portat a confusions tals com parlar de “greixos transgènics” o de “organismes trans”. A continuació s’explica què són els transgènics i els greixos trans i com apareixen en l’etiquetatge.
Què són grasses trans?
Les grasses trans reben el seu nom per un tipus d’enllaç que posseeixen en la seva estructura: els enllaços “trans”. En general, els greixos trans són creades en processos industrials, però també existeixen en petita quantitat en la naturalesa. Així i tot, quan es parla de “grasses trans en els aliments”, l’expressió en general es refereix a les quals es troben en aliments ultraprocesados.
Les grasses trans sorgeixen en hidrogenar diferents greixos vegetals. D’aquesta manera, s’aconsegueix que els olis vegetals (líquids a temperatura ambienti) canviïn la seva composició i es converteixin en sòlids. Es recorre a aquest procés perquè la indústria alimentària obté finalment un producte barat, que dona una textura i una consistència “desitjada” a certs productes com a brioixeria, galetes o plats precuinats. El major problema és que per si mateixes constitueixen un dels nutrients més perjudicials per al risc cardiovascular.
Com s’etiqueten les grasses trans?
Per trobar les grasses trans s’ha d’anar al llistat d’ingredients, atès que no és obligatori desglossar aquesta dada en la taula de composició nutricional. Per identificar-les cal comprovar si estan en el llistat els termes “grasses hidrogenades” o “greixos parcialment hidrogenats”. Aquesta terminologia afegeix, a més, confusió: els consumidors han d’aprendre el seu significat, atès que no apareix a cap moment l’expressió “grasses trans”.
A Europa, solament alguns països han desenvolupat una legislació que obliga a limitar la quantitat de grassa trans utilitzada en tots els productes (al voltant del 2%). També hi ha alguns supermercats que sí les han eliminat dels seus productes de manera voluntària, però no és obligatori ni tan sols indicar-les. Est és, en l’actualitat, un dels majors errors de la nostra legislació alimentària, on és incomprensible que s’hagin d’assenyalar el nombre de greixos saturats que conté un producte, però no de grasses trans.
Què és un aliment transgènic?
Els aliments transgènics s’obtenen alterant el material genètic d’un ésser viu perquè obtingui unes característiques desitjades. Est és el motiu pel qual als transgènics també se’ls crida “organismes modificats genèticament”. Són, per tant, aliments que estan dissenyats perquè puguin complir uns requisits concrets d’altres espècies i així obtenir resultats com a resistència a sequeres, plagues o característiques nutricionals concretes.
La seva producció està regulada per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), entitat que avalua i controla que els transgènics siguin segurs i no suposin cap dany. La controvèrsia que envolta a aquests aliments no es deu a si són o no perillosos per a l’organisme, atès que se sap que els transgènics són productes segurs.
Els debats i crítiques es generen entorn d’altres criteris, com l’impacte soci-econòmic o els models de producció que impliquen. La legislació europea té també algunes incoherències en aquest sentit, atès que els països que poden restringir la producció d’aliments transgènics permeten, en canvi, la seva importació i comercialització.
Com s’etiqueten els aliments transgènics?
A diferència del que moltes entitats denuncien, a Espanya no es consumeix gairebé menjar transgènic, atès que amb prou feines hi ha oferta de productes amb organismes modificats genèticament. El motiu principal és la mala imatge o la desconfiança que susciten entre la població.
Etiquetar el producte com a transgènic és obligatori, sempre que contingui un ingredient transgènic per sobre del 0,9% de la composició d’aquest aliment.
El consum de transgènics en el nostre entorn està orientat principalment a pinsos per a animals. Gairebé la totalitat del pinso amb el qual s’alimenta el bestiar conté transgènics.
En suma, els productes transgènics i els greixos trans són termes dietètics molt diferents i, encara que ambdues opcions estan envoltades de polèmica, el motiu és per complet diferent.
