Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Érase una vegada, la canyella

Una de les espècies més conegudes des de més antic, i que a vegades se li confon amb la casia o canyella de la Xina...

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deGenerde2003

Una de les espècies més conegudes des de més antic, i que en
ocasions se li confon amb la casia o canyella de la Xina…

L’arbre de la canyella (Cinnmomum zeylanicum) pertany a la família del
llorer (laurácea) i és natiu del continent asiàtic, més
concretament de Sri Lanka (antic Ceylán), Malàisia i Indonèsia. La
canyella és una de les espècies conegudes des de més antic, i es confonia
amb la casia (Cinnamomum casia) coneguda com a canyella de la Xina, ja que fins a
el segle XIII no es registra la seva existència en Ceylan d’on procedeixen les varietats
d’excel·lent qualitat.
La casia, originària d’Assam (l’Índia) i nord de Birmània, és l’escorça seca
d’un arbre de la família de les lauráceas que se’l coneix a
quin com a canyella xinesa. Els mercaders àrabs i fenicis la van portar
a Europa en l’edat antiga, moltes vegades la hi confon amb la canyella encara que
té una aroma més intensa i menys agradable que aquesta, el sabor és lleugerament
dolç amb un toc final amarg i astringent. És una espècia essencial en la
cuina xinesa i avui dia es conrea a la Xina, Vietnam, Indonèsia, Birmània
i Amèrica central.

El major productor de canyella continua sent Sri Lanka seguit de les illes Seychelles.
Aquesta benvolguda espècia també es conrea al Brasil, Birmània, l’Índia,
Indonèsia, Índies occidentals i illes de l’oceà Pacífic.
Se sap que els indonesis van arribar fins a l’illa de Madagascar on van conrear
canyella que després es transportava fins a la ciutat de Rhapta situada
enfront de l’illa de Zanzíbar, des d’on els mercaders àrabs
i fenicis navegaven fins al Mar Roig i cap al Mediterrani i unes altres
de les rutes arribava fins a Alexandria.


L’espècia

L’arbre de la canyella és de fulla perenne, i pot aconseguir els deu metres
d’altura en el seu estat silvestre, però es poda en arbres més
petits i densos per a facilitar el seu cultiu.
L’espècia és l’escorça interna que s’extreu pelant i fregant les branques.
Les escorces s’enrotllen una dins d’una altra fins a formar una barra d’aproximadament
un metre de llarg. Es deixen assecar al sol, la qual cosa fa que l’escorça es corbi
cap a dins. Les estelles sobrants s’empren per a omplir les branques més
llargues; les fulles i ramitas podades s’usen per a extreure oli -eugenol – i
els bastons pelats s’empren com a llenya.

La canyella es recull durant les estacions de pluja, a Sri Lanka, entre els
mesos de maig i juny, i octubre i novembre. La primera collita produeix una
escorça més gruixuda i inferior. La qualitat augmenta en podes successives
i l’escorça més fina procedeix dels brots més prims del centre
de la planta. Quatre mil metres quadrats de terreny produeixen entre 45 i 68
quilos de canyella en brut.

Kayu manis és un terme malai que significa pal dolç, d’on procedeix
cinnamommum. Els hebreus i fenicis els van transformar en guinnamon, el fenicis
ho van transmetre als grecs com kinnamom i als romans com cinnamomum.
Per aquest motiu en castellà tambien sigui coneguda com cinamomo.


Sabor fragant i càlid

En la cuina, la canyella s’usen en branca i mòlta, i combina molt ben tant en
plats dolços com a salats. Dá un toc especial al plat de xai
elaborat a l’estil marroquí, acompanya molt bé a fruites en els
farciments de carns i ocells, als plats d’arròs, a postres diverses com les
compotes de fruites, dolços de xocolata, bescuits, arròs amb llet, natilles,
gelat de canyella… Les begudes calentes com la xocolata i el cafè
saben delicioses amb canyella. Avui dia s’empra també dins
de les fórmules dels refrescos de cola.

La decocció de l’escorça en estelles s’utilitza per a combatre molèsties
digestives: indigestió, digestions lentes, còlics, flatulències.
La infusió d’una cucharadita de canyella en pols en una tassa de llet
s’usa contra refredats i grip. I per a refrescar l’alè de manera eficaç
es pot mastegar una barreta de canyella.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions