Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reduir el consum de sal

Nombroses campanyes de salut pública alerten sobre els riscos de consumir aliments amb excés de sal

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 15deMaigde2009
Img self service Imatge: Chris Gladis

Més d’1,5 milions de persones a tot el món sofreixen pressió arterial alta (hipertensió), considerada el major factor de risc de malaltia cardíaca, accident cerebrovascular i malaltia renal, segons la “International Society of Hypertension” (ISH). Davant aquesta dada, des del Programa WASH (World Action on Salt & Health) s’aprofita la celebració del Dia Mundial contra la Hipertensió Arterial (HTA), el 17 de maig sota el lema “Surt i hipertensió arterial: dos assassins silentes”, per proposar diferents estratègies que redueixin l’aportació de sal en els aliments i el consum d’est amaneixo per part dels consumidors.

Img selfImagen: Chris Gladis

El consum de sal és el factor més important en l’augment de la pressió arterial i, per tant, de les malalties cardiovasculars. A més, una dieta alta en sal pot tenir efectes nocius directes, independentment del seu efecte en la tensió arterial, per exemple, en augmentar el risc d’accident cerebrovascular (ictus), la hipertròfia ventricular esquerra i la malaltia renal. Totes aquestes dades es desprenen d’una revisió realitzada per experts britànics publicada al novembre de 2008 en “Journal of Human Hypertension”. Sota el títol “Un examen global de la sal i la salut i l’experiència actual dels programes de reducció de sal a tot el món”, els especialistes recullen proves sòlides de tots aquests efectes. Les conclusions es desprenen, entre altres recerques, d’INTERSALT , el major estudi epidemiològic que ha proporcionat la més extensa base de dades mundial sobre la ingesta de sal, l’excreció urinària diària de sodi i la seva repercussió en la tensió arterial.

Adopció de mesures sobre sal i salut

Els autors de la revisió suggereixen com en la majoria dels països desenvolupats, la reducció de la ingesta de sal es pot aconseguir mitjançant un descens gradual i sostingut en la quantitat que la indústria alimentària afegeix als seus productes, atès que molts d’ells tenen massa sal. Així mateix, als països en els quals la majoria de sal consumida procedeix de la qual s’agrega durant el cuinat o l’elaboració domèstica i les salses són precises campanyes de salut pública per encoratjar als consumidors a usar menys quantitat.

La quantitat màxima admesa de consum de sal al dia és de sis grams, segons l’OMS
El Programa WASH adona de l’èxit de diferents iniciatives de reducció de sal dutes a terme en diversos països com Japó, Finlàndia i, en els últims anys, Regne Unit. Per aconseguir-ho és essencial que cada país determini prèviament quin és la ingesta mitjana de sal de la seva població i quins són les principals fonts dietètiques d’aquest aliment i, a continuació, apliqui una estratègia fins a aconseguir l’objectiu marcat.

En aquest sentit, són molts els països que han elaborat les seves pròpies recomanacions sanitàries dirigides a diferents sectors (població general, nens, ancians; indústria alimentària; restauració) i han suggerit diferents mesures per arribar a la meta admesa com a saludable per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de sis g al dia com a màxim. Per exemple, a Japó, es va actuar sobre el peix fumat i la salsa de soia, les principals fonts de sodi de la dieta; a Finlàndia, sobre els fumats, la mantega i els formatges, aliments tots ells salats.

A Espanya, una de les accions més rellevants s’ha dut a terme mitjançant un acord nacional per reduir l’aportació de sal del pa en els últims quatre anys. Aquesta iniciativa sorgeix per contrarestar les dades recollides per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) que asseguren que al nostre país el pa és l’aliment que més sodi aporta a la dieta, en concret, el 19% del total ingerit. Fins al moment s’ha aconseguit que la mateixa quantitat de pa tingui un 25,9% menys de sal.

El model britànic: un exemple
El Regne Unit es converteix en un exemple quant a les estratègies adoptades per a la reducció de sal. En 1994, un grup assessor extern, el Comitè d’Aspectes Mèdics en Política d’Alimentació i Nutrició (MENGI), nomenat pel Govern, va fer una revisió sobre els estudis d’hàbits alimentaris de la població i va proposar que la ingesta de sal en les persones adultes es reduís a sis g al dia o menys, amb la finalitat d’apropar-se a les recomanacions de l’OMS.

Dos anys més tard, en 1996, es va crear un grup d’acció, el Consens d’Acció Surt i Salut (CASH) amb dues finalitats: persuadir a la indústria alimentària i als distribuïdors d’alimentació perquè redueixin gradualment el contingut de sal en els aliments, i educar a la població sobre el risc sanitari de menjar massa sal i informar-los sobre com evitar el consum dels aliments més salats.

Van detectar que la major font dietètica de sal de la població britànica no era la d’ús domèstic, ni els menjars de restaurants, sinó els aliments processats. El primer pas va ser dividir els aliments en més de 80 categories diferents. Els experts van fixar límits per a cada categoria d’aliments quant a reducció de sal i van establir un termini de temps determinat per complir els objectius. L’objectiu era reduir la sal que s’afegeix als aliments de manera gradual i constant en petites quantitats, d’un 10% a un 20%, que no poden ser detectades pels receptors humans de la sal i del sabor, i que a més no causen problemes tècnics o de seguretat alimentària en el processament d’aquests aliments.

Aquesta estratègia ha funcionat amb èxit en el Regne Unit ja que la majoria dels aliments processats de venda en supermercats ja han reduït entre un 20% i un 30% el seu contingut en sal en els últims tres anys. Aquesta acció s’ha completat amb la modificació de l’etiquetatge dels aliments perquè el consumidor pogués conèixer ràpida i fàcilment la quantitat de sal que conté l’aliment que compra. Es tracta d’un codi de colors (verd, taronja i vermell) que atén a la quantitat baixa, mitjana i alta de sal, grasses, sucres i calories. L’etiqueta nutricional també informa i de manera visible de la quantitat de sal per porció i per 100 g i de la ingesta recomanada de sal per a un adult durant tot el dia.

Ara que ja està en ple funcionament es pretén estendre aquesta iniciativa a altres sectors de venda d’aliments, com els restaurants, establiments de menjar ràpid o menjar per portar, menjadors o hospitals, en definitiva, als diferents establiments de menjars preparats.

Control dels aliments rics en sal: consells

A mesura que s’ingereix menys sal, la preferència pel salat també disminueix. A continuació s’enumeren alguns suggeriments:

  • Menjar més aliments frescos, que contenen menys sodi.
  • Reduir el consum dels més rics en sodi.
  • Controlar la ingesta de pa, ja que és una font considerable de sal.
  • Reduir la utilització de la sal quan es cuina. És més recomanable deixar que cada comensal agregui la quantitat que desitgi en cada plat.
  • Disminuir l’ús de salses com a maionesa, mostassa, salsa de soia o ketchup i substituir-les per guarnicions amb menys sal: pebrots, patates, verdures…
  • Recórrer a les coccions al vapor: es conserva millor el contingut natural del sodi en origen de l’aliment, per la qual cosa s’acusa menys la necessitat d’afegir sal.
  • Utilitzar herbes i espècies per condimentar els plats. No es tracta, en aquest cas, de prescindir de la sal, sinó d’usar-la en menor quantitat. En hortalisses i verdures es pot usar julivert, alfàbrega, cebollino, comino, pebre i suc de llimona. Amb carns i peixos combinen molt bé pebre, pimentón, all fresc, all i ceba deshidratats, així com suc de llimona i vinagre. Si s’empra oli d’oliva verge i vinagre, s’encobreix una mica la falta de sal.

ETIQUETATGE ESTRICTE

L’addició de sal o sodi en els aliments per part de la indústria alimentària és, juntament amb sucres, grasses, proteïnes, fibra, vitamines i minerals, un dels components que s’ha regulat en la normativa sobre “Reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments”, en el qual s’estableixen tres tipus de declaracions saludables. Així, el missatge que acompanyi als productes alimentosos en els quals s’ha reduït o eliminat l’aportació d’aquest ingredient (la sal) o aquest mineral (el sodi), ha d’ajustar-se a les declaracions aprovades, que són les que es resumeixen a continuació:

“Sota contingut de sodi/surt”. Es limita als productes que no continguin més de 0,12 g de sodi, o el valor equivalent de sal (0,3 g), per 100 g o per 100 ml. En el cas de les aigües minerals naturals, aquest valor no haurà de ser superior a 2 mg de sodi per 100 ml.
“Molt baix contingut de sodi/surt”. Es tracta de productes que no contenen més de 0,04 g de sodi, o el valor equivalent de sal (0,1 g), per 100 g o per 100 ml.
“Sense sodi” o “sense sal”. Solament podrà declarar-se que un aliment no conté sodi o sal, si el producte no conté més de 0,005 g de sodi, o el valor equivalent de sal (0,0125), per 100 g.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions