Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Restrenyiment en l’embaràs: dieta recomanada

La fibra dietètica, l'aigua i un estil de vida actiu són crucials per combatre el restrenyiment durant la gestació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20deFebrerde2015
Img embarazo estrenim hd Imatge: photo-deti

Entre el 11% i el 38% de les dones experimenten, en major o menor grau, restrenyiment durant l’embaràs. Així, de forma aproximada, es pot considerar que una de cada quatre gestants pateix restrenyiment. És una xifra superior a l’observada en la població general. El present article detalla les raons d’aquesta diferència, però també incideix que és important definir ben quan existeix restrenyiment, per evitar tractaments innecessaris. Així mateix, aporta consells per alleujar aquesta condició una vegada està instaurada; entre ells, incrementar el consum de fibra dietètica.

Img embarazo estrenim 01
Imatge: photo-deti

Què és i què no és restrenyiment

Com en totes les patologies, és important realitzar un bon diagnòstic del restrenyiment, perquè això evitarà preocupacions, visites mèdiques innecessàries i tractaments injustificats. No obstant això, no és fàcil definir quan existeix restrenyiment, atès que símptomes que para algú poden passar desapercebuts resultaran intolerables en altres individus. Moltes persones pensen que pateixen restrenyiment quan presenten dificultats per evacuar la femta, quan aquestes tenen una consistència dura o si es produeixen enrampades abdominals en defecar.

El diagnòstic mèdic de restrenyiment (que ha d’excloure desordres com a hipotiroïdisme o obstruccions intestinals, entre uns altres) s’estableix quan es presenten, almenys, dues dels següents símptomes, durant almenys una quarta part de les defecaciones:

  • femta grumosas, dures o que requereixen un gran esforç per evacuar-les.
  • sensació d’evacuació incompleta.
  • impressió d’obstrucció en l’anus o en el recte.
  • necessitat de maniobres manuals per facilitar la defecación.
  • menys de tres defecaciones a la setmana.

Per què hi ha més risc de restrenyiment en l’embaràs?

Diversos motius justifiquen la major freqüència de restrenyiment en l’embaràs. D’una banda, l’úter augmenta el seu volum i exerceix una pressió sobre l’intestí gruixut que dificulta la mobilitat intestinal. D’altra banda, existeix una major absorció d’aigua en l’intestí. A més, els moviments intestinals es redueixen durant la gestació. Els experts consideren que aquesta disminució respon, entre altres motius, a un intent per part de l’organisme d’aprofitar millor els nutrients ingerits i compensar així l’augment de les necessitats nutricionals. Així mateix, nombroses embarassades reben suplements de ferro que, en alguns casos, poden contribuir a agreujar el quadre.

Restrenyiment: consells per abordar-ho

Com el restrenyiment, a més de ser molest, pot derivar en problemes com a hemorroides o fissures anals, val la pena fer el possible per evitar la seva aparició. Segons l’Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i Renals d’Estats Units (NIDDK), convé evitar l’automedicació i el sedentarisme, seguir una dieta saludable i no retardar el moment d’acudir al bany quan es presenta la urgència per defecar.

Quant al tractament, una revisió de l’Associació Americana de Gastroenterología (AAG), publicada en Gastroenterology al gener de 2013, va posar l’accent en la importància de la fibra dietètica per abordar el restrenyiment. Així, no estranya que diversos autors considerin que la “primera línia terapèutica” que cal seguir en el restrenyiment no hauria d’estar formada per fàrmacs, sinó per aliments. Augmentar el consum de fibra dietètica en l’alimentació d’una dona (embarassada o no embarassada) pansa per:

  • substituir els cereals refinats (pa blanc, pasta blanca, farines refinades, arròs blanc) per integrals.
  • incrementar el nombre de vegades a la setmana que es mengen plats basats en llegums (llenties, cigrons, jueves).
  • consumir més fruita seca (millor si no tenen sal afegida).
  • prendre un mínim de cinc racions de fruites i hortalisses cada dia.
  • disminuir la ingesta d’aliments superflus.

El NIDDK afegeix que és desaconsellable consumir grans quantitats de formatges o cárnicos, donat la seva baixa aportació de fibra.

Finalment, segons es llegeix en la revisió ‘Tractar el restrenyiment en l’embaràs‘ -coordinada en 2012 per la doctora Magan Trottier-, l’increment en la ingesta de fibra dietètica ha d’acompanyar-se d’un augment en la quantitat d’exercici físic i d’un major consum d’aigua. Si els anteriors consells no funcionen, es valorarà l’ús de suplements de fibra -que convé que pauti un dietista-nutricionista- o de determinats fàrmacs, que ha de prescriure un metge després de sospesar riscos i beneficis.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions