Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Revisió a la fibra

Els experts de la FAO i de l'OMS proposen revisar l'actual definició de fibra dietètica, la qual cosa pot afectar a les al·legacions nutricionals dels aliments

El missatge sobre el contingut en fibra que apareix en l’embolcall de molts productes podria ser revisat si es canvia la definició del que es considera fibra. Actualment, el comitè de nutrició i aliments per a usos dietètics especials del Codex Alimentari està redefinint què és la fibra. Si s’adopta una nova definició, els suplements que incorporen anàlegs de fibra, com el midó resistent (polisacàrids de cereals, llegums o castanyes) i oligosacàrids podrien haver de ser avaluats independentment, ja que no entrarien en el paquet conjunt del que fins ara s’ha vingut cridant fibra.

Actualment existeix una definició de fibra que en els últims anys s’ha vingut discutint la necessitat de modificar per adaptar-se a les noves circumstàncies. Una d’aquestes circumstàncies és que els treballs epidemiològics que demostren que la fibra és beneficiosa per a la salut es basen en dietes que contenen fruites, vegetals i cereals en gra. I hi ha compostos que actualment es consideren fibra sobre els quals no hi ha la mateixa evidència d’efectes saludables.

Segons els experts de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la definició de fibra hauria d’estar més clarament vinculada als vegetals, fruites i grans de cereals. Per aquest motiu l’última definició proposada, donada a conèixer al llarg d’una reunió el passat any en Ginebra, és la que diu que fibra dietètica són «els polisacàrids intrínsecs de les parets cel·lulars de les plantes». D’aquesta forma, diuen els experts, la fibra dietètica es defineix com el component natural del menjar, sense necessitat de més criteris afegits.

Una proposta anterior complexa
Els experts manifesten que no hi ha evidència suficient dels efectes saludables d’anàlegs de fibra usats en suplements

L’altra definició proposada anteriorment per definir la fibra és bastant més complexa. Diu que la fibra dietètica són polímers carbohidrats amb un grau de polimerització no menor que 3, que no són digerits ni absorbits en l’intestí prim. Un grau de polimerització no menor de 3, diu la definició, suposa l’exclusió dels mico o disacàrids. La fibra dietètica pot consistir en un o més dels següents elements: polímers carbohidrats comestibles que es donen de forma natural en els aliments; o bé els polímers carbohidrats que s’han obtingut dels aliments com a matèria primera mitjançant mètodes físics, enzimàtics o químics; o polímers carbohidrats sintètics.

La definició incloïa també que les propietats de la fibra són la disminució del trànsit intestinal i l’increment del volum de la femta, que és fermentable per la microflora, que redueix els nivells de colesterol total i del considerat negatiu (LDL), i que redueix la glucosa postandrial i els nivells d’insulina.

No obstant això, aquesta definició pot incloure molts compostos, per la qual cosa el comitè del Codex advertia que, d’usar-se aquesta definició, caldria considerar que si la fibra no prové de plantes (hi ha alguns espesantes i gelificantes que són polisacàrids, es consideren fibra però tenen un origen animal) caldria tenir-ho en compte a l’hora d’establir l’etiquetatge, ja que els consumidors normalment interpreten que la fibra té un origen vegetal. Un altre aspecte que s’havia de considerar és que els efectes fisiològics citats poden variar entre els diferents compostos considerats fibra.

L’última proposta

Però mesos més tard, en la citada reunió d’experts en Ginebra, al juliol de 2006, experts de la FAO i de l’OMS van proposar la nova definició que resumeix fibra com els polisacàrids intrínsecs de les plantes. «Aquesta aproximació és preferible a la determinació de totes les components individuals dels materials cel·lulars de les plantes, la qual cosa no és pràctic i no incorporaria el missatge nutricional que s’ofereix en centrar-se en el fet que són polisacàrids de vegetals», diu l’esborrany de la proposta, donada a conèixer el gener passat i que havia de rebre comentaris fins al març passat.

D’altra banda, els experts manifesten que no hi ha evidència suficient dels efectes saludables d’anàlegs de fibra usats en suplements, i que l’evidència epidemiològica dels efectes beneficiosos de la fibra no poden ser extrapolats a aquests suplements.

Andreu Palou, membre de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) i professor de la Universitat dels Illes Balears, explica que el gran problema de la fibra és que es tracta d’un material molt divers. «La conformen molts tipus de polisacàrids, lignines, fibres funcionals més o menys solubles o viscoses d’origen divers, acompanyades d’altres components». Els efectes, afegeix, poden variar d’una fibra a una altra i, d’altra banda, els mètodes analítics no són molt refinats.

Si s’adoptés la nova definició, que fa èmfasi en l’aspecte de la fibra com els polisacàrids «intrínsecs de les cèl·lules dels vegetals», altres compostos com el midó resistent, els oligosacaridos i els suplements de fibra hauran de ser avaluats per demostrar els seus efectes beneficiosos sobre la salut i, de tenir-los, que aquests puguin figurar pels seus propis mèrits.

UNA HISTÒRIA D'ANADA I VOLTA

Img
Originàriament, en els anys 70, la fibra es va definir com «la part de l’aliment derivada de les parets cel·lulars de les plantes que no són digerides o són molt poc digerides pels éssers humans», explica Andreu Palou, expert de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Però el coneixement que certs polisacàrids afegits als aliments, principalment hidrocoloides, podien tenir efectes similars va fer que es redefinís la fibra com els «polisacàrids i lignina que no són digerides en l’intestí humà». El ventall va quedar així obert a compostos anàlegs a la fibra que no eren estrictament d’origen vegetal, ja que hi ha, per exemple, hidrocoloides que poden tenir origen animal.

Des de llavors, detalla Palou, s’ha discutit molt, tant respecte als efectes de diversos materials que estan inclosos en la definició com respecte a quin mètode d’anàlisi és el més apropiat per a la fibra, ja que segons el mètode que s’apliqui alguns compostos quedarien exclosos de la definició de fibra. L’any 2005, el Comitè de Nutrició dels EUA (O.S. Nutritition Board) va establir que «fibra dietètica total» era la suma de dos tipus de fibra, la «fibra dietètica», intrínseca dels vegetals, i la «fibra funcional», hidrats de carboni no digeribles aïllats que s’afegeixen als aliments pel seu efecte beneficiós. «La clau del tema és que mentre la fibra dietètica es considera saludable d’entrada, la funcional no», aclareix Palou. Perquè la funcional pugui considerar-se part de la fibra dietètica total ha d’haver-hi evidència científica suficient del seu benefici, i ha de demostrar-se cas per cas. «L’interès dels productors de fibra funcional és que es tingui en compte aquest tipus de fibra que seria igualment beneficiosa».

La proposta de la FAO i l’OMS va en la mateixa línia. Com en una història d’anada i volta, es tractaria de tornar a recuperar l’esperit original de la primera definició de la fibra, definida com a producte intrínsecament vegetal, i deixar que la fibra afegida, els suplements que tenen anàlegs de fibra no estrictament vegetals, o compostos aïllats i després afegits, com el midó resistent (que s’extreu de cereals, llegums o castanyes) i altres oligosacàrids, puguin presentar-se en les al·legacions de producte amb els seus propis mèrits. Mentrestant, quan es parla dels beneficis de la fibra com un menor risc d’excés de pes, menor risc de diabetis tipus 2 i prevenció de les malalties cardiovasculars, el consumidor farà bé a recordar que es tracta de la fibra vegetal.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions