Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

És la dieta japonesa tan saludable com la mediterrània?

Si la dieta mediterrània representa la guia saludable de l'alimentació amb una piràmide, a Japó es mostra amb alguna cosa semblat a una baldufa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 16deMaigde2007

Img
La roda o la piràmide dels aliments en la dieta mediterrània, la baldufa de Japó i diversos grafismes propis d’altres països constitueixen guies dietètiques que permeten explicar les característiques d’una dieta equilibrada a la població general. Són un recurs didàctic de gran utilitat ja que resum, amb el suport d’imatges, com ha de ser una alimentació saludable, considerant els costums, els recursos socioeconòmics i els aspectes culturals i gastronòmics propis de cada regió. Per exemple, en les guies dietètiques de Japó apareix el te juntament amb l’aigua com a begudes d’elecció. També apareixen certes algues o derivats de la soia com a fonts de proteïna completa i alternativa als aliments d’origen animal, productes que no apareixen en la nostra coneguda piràmide.

Dieta japonesa i espanyola

La dieta tradicional de Japó es compon bàsicament d’arròs, peix, algues, verdures i derivats de la soia, però el seu principal característica radica que s’aconsella menjar una gran varietat d’aliments (fins a 30 aliments de diferent tipus cada dia), això sí, combinats en cada menjar i en petites quantitats.

L’aportació mitjana de calories que es recomana a la població adulta és d’unes 2300 per als homes i d’unes 1950 per a les dones. El repartiment d’aquestes calories entre els principis immediats aconsellat és del 63% per als carbohidrats, del 12% per a les proteïnes i del 25% per als greixos. En canvi, a Espanya s’admet fins a un 30% de les calories provinents dels greixos, valor que pot arribar a ser del 35% sempre que aquest augment sigui a causa d’un major consum d’oli d’oliva.

Tot això es tradueix que la dieta japonesa és menys grassa i rica en proteïnes animals que l’espanyola. Un altre aspecte que distingeix la dieta recomanada a Espanya de la japonesa és el consum habitual de te, algues i de derivats de la soia. El te més habitual a Japó és el verd, que forma part de la tradició del país i constitueix l’element protagonista de la famosa “cerimònia del te”. És tan popular que fins i tot molts dolços, gelats i galetes ho incorporen com a ingredient, conferint-los el seu sabor característic. El te verd és una beguda molt rica en antioxidants. Entre els seus components destaca el fluor, el calci, el potassi i el magnesi, i de les seves vitamines les del grup B i la pro-vitamina A.

La dieta japonesa és menys grassa i rica en proteïnes que la mediterrània, a més d’incloure aliments com el te, les algues o els derivats de la soia

Aliada contra malalties

Per la seva banda, les algues o verdures marines enriqueixen la dieta en proteïnes vegetals, vitamines i minerals, a més de fibra. Respecte als derivats de la soia, destaca que es tracten d’aliments molt rics en proteïnes de bona qualitat, amb una interessant aportació de greixos insaturats (saludables per al cor i els gots sanguinis), d’antioxidants i d’unes substàncies conegudes com fitoestrógenos. Aquestes substàncies es relacionen amb un menor risc de sofrir malalties cardiovasculars, osteoporosis i càncers depenents d’hormones com el de mama o endometri. Els fitoestrógenos posseeixen activitat estrogénica, és a dir, es comporten de manera similar als estrògens humans, motiu pel qual el seu consum també millora els símptomes associats a la menopausa femenina (fogots i pèrdua de massa òssia).

Durant el període fèrtil de la dona, un dels factors de risc per desenvolupar càncer de mama o altres càncers depenents d’hormones és l’exposició excessiva als estrògens humans. Si aquestes hormones es troben en nivells massa elevats, poden provocar la divisió i posterior reproducció descontrolada de les cèl·lules, és a dir, càncer. No obstant això, les isoflavonas o els fitoestrógenos de la soia posseeixen una acció molt més feble, per la qual cosa són susceptibles de reduir el risc d’inici de divisió cel·lular descontrolada. Això explica que, en països com Japó, on la mitjana de fitoestrógenos ingerits oscil·la entre 20 i 50 mil·ligrams diaris, el risc de patir càncer de mama sigui entre cinc i vuit vegades menor que a Europa occidental, on la mitjana és d’1 mil·ligram diari.

La baldufa, la guia alimentària japonesa

El risc de càncer de mama a Japó és entre cinc i vuit vegades menor que a Europa, en gran mesura pel seu alt consum de soia, rica en isoflavonas i fitoestrógenos

El grafisme que mostra les guies dietètiques per a la població de Japó s’assembla a una baldufa. La forma en què es presenten els aliments difereix de la de la piràmide espanyola, ja que en aquest grafisme els aliments es col·loquen en un o un altre nivell en funció del nombre de racions aconsellades per prendre cada dia, sense considerar la quantitat total. Per aquest motiu la fruita i la llet queden a l’espai inferior i més reduït, ja que d’aquests aliments s’aconsella prendre 2 racions diàries, enfront de les 5-7 racions recomanades d’aliments rics en carbohidrats complexos, que apareixen en el primer nivell o base (arròs, fideus d’arròs o pa). Aquestes guies dietètiques es van publicar l’any 1985, i s’acompanyen de recomanacions similars a l’espanyola:

  • Cal menjar varietat d’aliments per assegurar una dieta equilibrada. Convé consumir 30 o més tipus dels mateixos cada dia.
  • Cal ajustar la ingesta energètica diària segons el grau d’activitat o desgast físic individual. Menjar més de l’hagut d’eleva el risc de desenvolupar obesitat.
  • És important atendre tant a la quantitat com a la qualitat del greix de la dieta. Eviti menjar a l’excés grasses, sobretot les d’origen animal, i empri olis vegetals per cuinar i amanir els menjars.
  • No cal abusar de la sal (menys de 10 g diaris). Empri espècies i tècniques culinàries que facin menys necessari l’ús de sal.
  • Cal procurar que l’alimentació (el moment del menjar) tingui lloc en ambient tranquil i relaxat, al mateix temps que sigui un moment de trobada i de comunicació entorn de la taula.

La tradicional dieta japonesa constitueix, per tant, un model de dieta equilibrada, amb característiques singulars que la distingeixen de la mediterrània però amb la qual comparteix un objectiu comú: promoure una alimentació saludable que ajudi al benestar de la població i a reduir el risc de malalties.

Un repàs a la piràmide mediterrània

Img piramide1
L’última versió de la Piràmide de l’Alimentació Espanyola s’integra en una publicació que porta per títol Guia de l’Alimentació Saludable (SENC -Societat Espanyola de Nutrició Comunitària-, 2004). Aquesta guia s’ha convertit, en els últims anys, en la principal referència del nostre país en matèria dietètica, i constitueix una fórmula gràfica i senzilla que integra tots els aliments propis de la nostra dieta d’una forma racional i saludable. Pretén, igual que la resta de guies dietètiques, ser una eina adequada per al manteniment de la salut i la prevenció de malalties.

La piràmide es basa en els fonaments de la popular dieta mediterrània. Són característiques essencials d’aquesta dieta el consum abundant de cereals i els seus derivats (pa, pasta, galetes…), llegums, fruites i fruita seca, verdures i hortalisses. En menors quantitats es presenta el consum de peix, carns magres d’aus, ous i derivats làctics i, encara en menys proporcions, altres carns. Aquests aliments es condimenten habitualment amb oli d’oliva i s’acompanyen, si la persona té el costum, d’un consum moderat de vi negre en el menjar. A més, la pràctica regular d’activitat física i el consum abundant d’aigua són característics de la forma de vida mediterrània i un complement important de la salut, la qual cosa també queda reflectit en la piràmide.

Alguna cosa que distingeix a aquesta nova piràmide de versions anteriors és que actualment integra begudes fermentades de baixa graduació com el vi, la cervesa o la sidra, pel seu paper en la dieta mediterrània, considerant a més que existeixen estudis científics que avalen que el consum moderat d’aquest tipus de begudes pot tenir efectes beneficiosos per a la salut.

Experts de la comunitat mèdica i científica no dubten en la bondat d’aquesta dieta, conscients que són molts els estudis que confirmen que contribueix a disminuir el risc de patir patologies cròniques com són les malalties del cor, el càncer, l’obesitat i la diabetis, que afecten a sectors importants de les societats desenvolupades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions