Menjar implica prendre decisions: què, quant i com menjar. També podria afegir-se quan i on. Les respostes cal trobar-les. Perquè siguin les encertades, es precisen coneixements, cada dia més assequibles. Investigadors de la Facultat de Salut Pública d’Harvard han posat en evidència una qualitat clau que la rapidesa de la vida diària ha ocultat: la consciència. L’alimentació correcta implica menjar mentre cadascun es veu i es reconeix i jutjar aquesta visió i aquest reconeixement.
Cal pensar què es menja
Una alimentació conscient satisfà l’apetit amb menys quantitat de menjar
Es pot caminar sense necessitat de pensar els passos, però no es pot escalar sense cavil·lar. De la mateixa manera, es menja sense necessitat de reflexionar sobre com apropar-se el menjar a la boca, però cal pensar en què es menja. Alimentar-se és un acte quotidià, però no ha de ser un acte inconscient.
Investigadors novaiorquesos van sol·licitar a un grup de comensals que aixequessin una cullerada i interrompessin l’acte de portar-la a la boca per destinar uns segons a pensar què anaven a menjar. Molts van ser incapaços d’encertar. Menjaven, però no sabien què. Se’ls havia oblidat. Les presses, que s’encoratgen de manera errònia des de petits (“menja ràpid“), no són bones companyes, fins i tot si solament es menja un aparedat per a l’esmorzar. Aquests deu minuts davant de l’ordinador o a la sala del cafè han de pautar-se amb coneixement.
Triar què menjar per satisfer als comensals
La consciència ha de regir tots els passos: des de l’elecció de què menjar fins a quan deixar de fer-ho perquè ja s’ha ingerit suficient. No és necessari elevar a la categoria de transcendental alguna cosa tan natural com l’alimentació, però tampoc es pot caure en la malaptesa de reduir el compliment bàsic al de sadollar la gana. Els autors de l’informe, que van acudir a una empresa capdavantera de tecnologia per realitzar la prova, van buscar la satisfacció dels comensals en un procés d’introspecció, sense oblidar el gaudi. Van partir de la necessitat d’un terme molt actual, com “és desaprender”: llevar el mal hàbit de “prendre qualsevol cosa i de qualsevol manera”.
Sense tenir en compte l’elecció del menú, s’instava a mastegar, assaborir, buscar el plaure en les bocades i satisfer l’apetit, així com l’apetència. Era igual si era una chocolatina, una hamburguesa o una amanida. Va caldre observar, sostenir, interioritzar i gaudir del menjar. S’intuïa i es volia apuntar l’aprenentatge que s’aconsegueix després de sintonitzar l’acció de menjar amb el coneixement del que es menja. Es va identificar que el temps destinat a menjar s’aprofitava més per alimentar-se i no es permetia que alguna cosa aliè alterés el moment.
Les pròpies necessitats durant aquest espai s’imposaven a unes altres que interrompien sense respecte el moment del menjar. I es va descobrir que una alimentació conscient satisfà l’apetit amb menys quantitat de menjar.
Mesurar les quantitats de menjar
Menjar ràpid significa menjar més i triar pitjor
L’alimentació conscient s’ha manifestat com una barrera contra la sobrealimentació. Gaudir de l’olor, el sabor, el color, la textura i la forma, en definitiva, gaudir amb els cinc sentits del menjar condueix a no voler córrer. Un efecte secundari és sentir plaure durant més estona, però més a poc a poc, la qual cosa porta a aixecar una barrera a l’hartazgo, aquesta vegada inconscient.
En el procés d’alimentar-se, de gaudir amb una hamburguesa i posar tot l’interès en el que es fa, s’arriba a escoltar a l’organisme quan avisa que ja es va ingerir suficient. Aquesta victòria en la lluita contra l’obesitat i la mala alimentació arriba perquè es reconeix que menjar ràpid significa menjar més i triar pitjor. Dit d’una altra manera: la consciència no implica destinar més estona al menjar, sinó destinar tot el temps del menjar a menjar, la qual cosa inclou triar quan acabar de menjar.
El món va molt de pressa i amb la velocitat es perd la capacitat d’introspecció. Es vol arribar a la meta i s’oblida que l’important és recórrer el camí. Traslladar aquests pensaments a l’alimentació és definitiu en la lluita contra l’obesitat. És dotar de més eines a la societat que treballa per aconseguir una alimentació equilibrada i sana i un estat de forma amb major benestar. Per començar a treballar la consciència cal fer-ho, com sempre, pel principi.
Jan Chozen Bays, doctora en pediatria d’Harvard i autora de Mindful Eating: A Guide to Rediscovering a Healthy and Joyful Relationship with Food (Menjar conscient: una guia per redescobrir la relació saludable i divertida amb el menjar) es va preguntar per què mengem un o un altre aliment o si solament ho fem perquè estem tristos i estressats. Per això, la primera pregunta que cal fer-se abans de començar a menjar és si es vol menjar i quant. Plantejada la qüestió, la ingesta d’aliments serà conscient i buscarà donar resposta a una necessitat.
Aconseguir l’hàbit de preguntar-se i respondre’s, de començar el menjar i condicionar el final, precisa de constància, però l’avantatge és que en el procés d’aprenentatge es posa en pràctica la consciència, i això ja és un èxit.
