Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salses lleugeres com a acompanyament de carns i peixos

Les salses realcen els sabors, defineixen les textures dels plats i posen en relleu els ingredients que els componen, el repte està en no sumar moltes calories

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 22deJunyde2011
Img salsa pescado Imatge: tristanf

Amanir una carn o un peix amb una salsa millora la recepta, però comporta l’inconvenient de multiplicar les calories. Aquesta trava pot esquivar-se si es coneixen tècniques senzilles per escollir ingredients menys grassos i combinacions sustanciosas, però més lleugeres. La dieta saludable, que s’ha de completar amb exercici físic, converteix l’alimentació en una aliada indiscutible de la qualitat de vida i inclou en la seva configuració l’ús de salses, encara que amb moderació. Les salses calòriques es consumeixen de manera molt ocasional i les no calòriques, de manera poc habitual. Això ha de ser així no solament per raons de pes. Les salses potencien algunes característiques i oculten unes altres, per la qual cosa el seu abús condueix a perdre l’indicador dels sabors. Succeeix amb el ketchup, ja que si s’explota el seu ús es maleduca el paladar, sobretot, el dels més petits. Una altra raó per recórrer a les salses solament en ocasions és que provoquen digestions més pesades, per la qual cosa convé limitar-les als menjars del migdia o a sopars primerencs si no es vol córrer el risc de dormir malament.

Img salsa pescado0 art ancho

Una salsa calòrica

Una salsa es considera calòrica a causa dels ingredients i a la seva quantitat, molt més que a la preparació i al consum de pa

Per identificar una salsa lleugera, el primer pas és prendre consciència de què converteix en calòrica a una salsa. La raó està en els ingredients i en la seva quantitat, molt més que en la preparació i, per descomptat, en el consum de pa. Es necessiten 40 g de mantega per afegir-los a la farina i preparar una beixamel, la qual cosa reporta 300 Kcal i 33 g de greix. La mantega és també l’emulsor, juntament amb els rovells d’ou, de la salsa holandesa, la salsa velouté i la bearnesa.

Per a una salsa de formatge blau són necessaris 100 grams, que suposen 344 Kcal i 30 g de greix. Si agrada el seu sabor, és difícil resistir-se a tirar-se solament una o dues culleres rases i s’acaba per menjar més salsa del compte. Amb les salses tipus maionesa, salsa rosa o altres interpretacions que requereixen abundant oli per a la seva elaboració ocorre alguna cosa similar: es disparen les calories. Una cullerada sopera de maionesa (20-30 g de salsa) suma unes 200 calories al plat. Sabut això, no cal renunciar a les salses sistemàticament perquè es pot aprendre a aprofitar els seus avantatges i reduir els seus inconvenients.

Una salsa no calòrica

Les salses aporten un toc de distinció a la recepta, potencien el guisat, però s’han de reduir o substituir els ingredients grassos per uns altres

El toc saborós que li atorga una salsa a una ració de carn o de peix és indubtable. Si al chicharro se li adorna amb un chorrito d’oli d’oliva verge i uns alls picats, o als pits de pollastre de pollastre se’ls afegeix una mica de julivert i suc de llimona, està ric i, sens dubte, és saludable. Però a més, un altre dia pot optar-se per un acompanyament més contundent i una preparació que inclogui salses. Salses lleugeres, que també n’hi ha, si bé la quantitat que s’ha d’afegir és important, perquè res fem en reduir o substituir els ingredients grassos per uns altres, si no es té mesura amb les cullerades. Cal dotar d’un toc a la recepta, potenciar el guisat però no carregar-ho de greix, per a això es bandegen les nates, les mantegues i les grans quantitats d’oli, molt útils per lligar les salses, però culpables del poder calòric.

Una salsa de romesco explica en la seva composició, abans de res, amb hortalisses, la qual cosa garanteix ingesta de vitamines, minerals i fibra. Els pinyons o les ametlles torrades aporten grasses, la gran majoria insaturades. No obstant això, amb moderació, aquesta salsa no entra en conflicte amb una dieta equilibrada, més quan el romesco realça, sobretot, pescats a la planxa, preparacions poc calòriques. És el cas de la perca amb romesco o els musclos amb romesco. A més, aquesta salsa vermella -que com succeeix amb la salsa biscaina no li deu el color al tomàquet- acompanya molt bé a les cuixes de pollastre a la planxa o al conill rostit, encara que sigui més típic utilitzar per a carns magres la salsa caçadora, també interessant. Innovar en la cuina és divertit. La salsa espanyola amb unes hamburgueses a la brasa o unes costelles de porc és un clàssic, però amb la salsa agridulce o xinesa es pot aportar un toc oriental al rellom de porc rostit al forn o entendre per què els anglesos adoren el seu rosbif, que conserven fred en la nevera i escalfen tan sol amb una cullerada de salsa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions