Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Semàfor nutricional, vermell a l’oli d’oliva i a la fruita seca?

El semàfor nutricional ofereix informació clara i senzilla perquè el consumidor pugui prendre decisions nutricionals més encertades
Per Julio Basulto 12 de desembre de 2013
Img aceite frsecos hd
Imagen: Migle Seikyte

El semàfor nutricional s’engega a diverses ciutats europees, encara que no sense rebre uns quants ‘bocinazos’. L’Agència de Seguretat Alimentària del Regne Unit va recomanar en 2006 utilitzar aquest sistema d’etiquetatge que combina els tres clàssics colors -verd, ambre i vermell- per indicar quantes calories, grassa, greixos saturats, sucre i sal té un producte. Segons recull una recent notícia publicada en el diari El País, el 60% dels distribuïdors d’alimentació s’ha sumat a aquesta iniciativa impulsada pel Govern britànic. En paral·lel, importants marques de refrescs, llaminadures o dolços han preferit mantenir-se al marge, mentre es discuteix la importància del semàfor i es qüestiona la seva eficàcia, en assenyalar que l’oli d’oliva o la fruita seca rebrien un vermell reprobatorio. És així? El següent article analitza i repassa aquestes qüestions.

La notícia que va publicar El País -i de la qual es van fer ressò nombrosos mitjans de comunicació- podria despertar preocupació en els responsables sanitaris espanyols. Per què? Perquè una possible interpretació del que allí es diu és que la població hauria de prendre menys quantitat d’aliments amb tan bona reputació com són l’oli d’oliva o la fruita seca. No obstant això, semblen més preocupades les empreses d’alimentació. En la citada notícia s’indica que “fonts del sector [alimentario español] posen exemples: l’oli d’oliva és un dels pilars de la dieta mediterrània, però els greixos són elevats, la qual cosa li dona un semàfor vermell. El mateix ocorre amb la fruita seca, que poden reunir semàfors vermells per les elevades calories i els greixos”.

La notícia, en qualsevol cas, no té en compte que el semàfor nutricional a Espanya, que implanten empreses com Eroski, no té el color vermell, ja que apareix un color taronja, menys “penalizador”, mentre que sí manté el verd i el groc. L’etiqueta amb codi de colors permet comprovar de forma visual si el producte té una quantitat alta (taronja), mitjana (groc) o baixa (verda) de calories, sucre, grassa, greix saturat i sal.

A més, la notícia també s’oblida de valorar si és cert, a Espanya, la qual cosa insinua el seu titular: que en l’oli d’oliva o en la fruita seca apareix el citat color vermell (en aquest cas, taronja). La taula que es mostra a continuació recull els valors nutricionals d’un grapat de nous i una cullerada sopera d’oli d’oliva. Està elaborada sobre la base del sistema d’etiquetatge en semàfor més utilitzat a Espanya i mostra que no és així:

NutrientCDOsAporti nous (1 grapat)% nous sobre les CDOsAportació oliï (1 cullerada)% oli sobre les CDOs
Energia (kcal)2000129,16,580,94,0
Sucres (g)900,70,70,00,0
Grassa (g)7012,818,29,012,9
Greix saturat (g)201,15,71,25,8
Sal (g)60,00,20,00,0

En la taula s’observa que la xifra de referència són les anomenades Quantitats Diàries Orientatives (CDOs), conegudes en anglès com GDAs (Guideline DailyAmounts ) que reflecteixen la quantitat aproximada que cal ingerir de determinats nutrients per seguir una dieta saludable. Com es pot comprovar, solament el greix de les nous apareix de color groc (no taronja).

La importància del semàfor nutricional

Un altre aspecte discutible de la notícia és que s’esmenta una enquesta que “diu que el semàfor vermell dissuadeix al 40% d’usuàries”. Tal enquesta, realitzada per una empresa de distribució britànica, i no publicada en cap revista científica (especialitzada o no en nutrició), ha de ser contrastada amb moltes altres recerques que apunten que la majoria dels consumidors valoren de forma positiva (fins i tot prefereixen) aquest tipus d’etiquetatge.

Img 16058g
Imatge: CONSUMER EROSKI

L’etiquetatge nutricional en semàfor és, segons molts experts en salut pública i diverses organitzacions de consumidors i usuaris, una eina amb informació transparent, tal com recomana l’Institute of Medicine (IOM), que pot ajudar als consumidors a realitzar una millor selecció d’aliments, a ser més conscients de la (crucial) relació que existeix entre l’estat de salut i a seguir uns millors hàbits dietètics. El IOM considera que “els sistemes simples i fàcils d’entendre promouen una selecció de productes més saludables”. Però, sobretot, aquest sistema pot “reduir la complexitat de la presa de decisions”, com van detallar al maig de 2012 Hieke i Wilczynski. Per a molts consumidors els lineals de menjar són un autèntic repte.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se: qui no està interessat en la implantació del semàfor nutricional? La prestigiosa doctora Marion Nestle deixa clara en el seu conegut blog ‘Food Politics‘ la següent consideració: “la indústria alimentària ho odia” (encara que no tota, com acaba de demostrar la majoria d’empreses britàniques), alhora que fa al·lusió a un estudi que “proporciona una prova més sobre la utilitat d’aquests esquemes per ajudar a les persones a prendre decisions més saludables”. És possible que la resposta a l’anterior pregunta tingui a veure amb un informe publicat en 2010 per una ONG holandesa trucada Corporate Europe Observatory, segons el qual determinats sectors del “lobby agroalimentari” haurien invertit, fins a aquesta data, uns mil milions d’euros per evitar la implantació de l’etiquetatge en semàfor, una dada que van corroborar epidemiòlegs de la Universitat de Londres en la revista British Medical Journal (desembre de 2012) en un recomanable article titulat ‘Tots junts en això: la captura corporativa de la salut pública’.