Hi ha diverses varietats de poma vermella, però totes tenen en comú una característica, el seu sabor dolç. Com la seva temporada de producció comença de forma escalonada en el mes de setembre i dura fins a juny, es poden trobar pomes diferents durant tot l’any. Les varietats vermelles més comunes del mercat són l’Early Xarxa One, la TopXarxa , la Xarxa Delicious i la Starking.
Varietats de poma vermella
Varietat | Aspecte | Pell | Polpa |
Early Xarxa one | Grandària mitjana. Molt bon aspecte. | Rojo intens i brillant | Sucosa, poc aromàtica però molt dolça. Es torna harinosa amb el temps |
Top Xarxa | Grandària mitjana | Rojo brillant amb estries | Consistent. Es pot tornar harinosa amb el temps |
Xarxa Delicious | Gran i allargada | Rojo brillant | Sucosa, tova i molt aromàtica |
Starking | Gran i allargada | Rojo brillant amb estries vermelles i verdoses | Blanca-groguenca i cruixent |
Valor nutritiu
Les propietats dietètiques que s’atribueixen a la poma es deuen sobretot als elements fitoquímicos que conté
La poma vermella és una fruita amb un alt contingut en aigua i amb poques calories, unes 37 per cada 100 grams. No obstant això, una poma mitjana sol pesar uns 250 grams, per la qual cosa una peça, que és el que es menja habitualment, aporta unes 90 calories, les mateixes que aporta un plàtan, una fruita per a molts «prohibida perquè engreixa».
En general, el valor nutritiu de la poma varia lleugerament en funció de la varietat. Les Golden o grogues aporten més calories que les vermelles perquè tenen menys aigua i més sucres. En vitamines i minerals, les vermelles no destaquen sobre la resta de pomes, ni tampoc en fibra, encara que la diferència és poc rellevant (contenen 1,1 g de fibra cada 100 g front els 1,6 de la resta).
Les extraordinàries propietats dietètiques que s’atribueixen a aquesta fruita s’han de, entre altres aspectes, als elements fitoquímicos que conté més que al seu contingut en nutrients. Alguns d’ells, com els flavonoides o la quercitina, tenen propietats antioxidants.
Les pomes vermelles, igual que altres fruites, brinden la possibilitat d’emprar-se en la cuina per elaborar diverses preparacions, que poden considerar-se alternatives per no menjar la poma només com a tal. No obstant això, no totes les classes d’aquesta fruita serveixen per a totes les receptes, ja que les pomes verdes són més àcides mentre que les vermelles tenen un sabor dolç molt marcat, alguna cosa que determinarà el seu ús en una o una altra recepta.
Alguns plats on es poden incloure les varietats vermelles:
–Amanida de pollastre i poma–Amanida de pasta al curri–Cochinillo rostit amb poma i melmelada de pinya