Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Setembre: La poma

Existeixen més de mil varietats de pomes a tot el món, encara que el mercat tan sols ofereix mitja dotzena
Per maitezudaire 1 de setembre de 2005

Cada any es produeixen al món més de 40 milions de tones de pomes, la qual cosa les fa ocupar els primers llocs en la producció mundial de fruites. Encara que no sigui la fruita més conreada, es pot afirmar que la poma és la fruita més consumida.

Existeixen més de mil varietats de pomes a tot el món, però la gamma que ens ofereix el mercat és limitada, ja que tan sol podem triar entre una mitja dotzena de classes. Una curiositat que ofereix aquesta fruita és que si bé en la nostra latitud és, per així dir-ho, relativament vulgar, en zones com el Carib és considerada com un manjar digne d’oferir-se en les cistelles d’hotels de luxe.

Al nostre país les varietats més comunes són:

Golden

De color groc i sabor suau i perfumat.

Granny Smith

De pell verda intens, polpa cruixent, amb sabor lleugerament àcid.

Royal Gal·la

De petita grandària, de color vermell ataronjat i particular sabor dolç.

Reineta

Groga, aplatada i amb un agradable punt àcid. És ideal per cuinar, al forn, rostida, en compotes.

El valor nutritiu

Es tracta d’una fruita rica en sucres, majoritàriament fructosa i en menor proporció glucosa i sacarosa. Conté petites quantitats de vitamines i minerals entre els quals destaca el potassi. Les extraordinàries propietats dietètiques que se li atribueixen a aquesta fruita, es deuen als elements fitoquímicos que conté més que al seu contingut en nutrients. Alguns d’ells, com a flavonoides i quercitina, tenen propietats antioxidants.

A més de menjar-la crua, la millor manera d’aprofitar al màxim els seus nutrients, també es pot degustar en compota, rallada, rostida… Si es pren amb pell és una font gens menyspreable de fibra, útil para pal·liar el restrenyiment, mentre que si es consumeix rallada i enfosquida, combat la diarrea.

Ingerir el seu suc és també una excel·lent forma d’aprofitar-se de les seves propietats, i de calmar la set. No en va, gràcies a la poma s’obtenen begudes com la sidra que conjumina llocs tan distants com Galícia i Irlanda, una evidència que ambdues zones comparteixen arrels cèltiques.