Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Setembre: Saborosos pebrots morrones

En la seva composició abunda la capsantina, pigment que els confereix el color vermell tan particular, i al com se li atribueixen propietats antioxidants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 01deSetembrede2005

Encara que els pebrots morrones es troben disponibles durant tot l’any, el seu
temporada natural de recol·lecció és l’estiu i la tardor. Aquesta hortalissa originària
de Mèxic i Amèrica Central, es va fer ràpidament molt popular i va aconseguir gran importància
en la gastronomia nacional.

El pebrot morrón, una varietat gruixuda, carnosa i de gran grandària,
gaudeix de gran popularitat al nostre país. El seu sabor, gens picante, ho fa
apropiat per consumir-ho cru, rostit o com a ingredient de guisats i estofats.
També s’envasa en conserva o es deixa assecar en rests. Pot recol·lectar-se
verd o madur, amb el seu característic color vermell intens, de vegades violáceo.

Font natural de vitamines

El principal component del pebrot és a l’aigua, seguit dels hidrats de
carboni, la qual cosa fa que sigui una hortalissa amb una baixa aportació calòrica.
És bona font de fibra que millora el trànsit intestinal i d’efecte
saciante. Igual que la resta d’hortalisses i verdures, el seu contingut proteic
és molt baix i amb prou feines aporta greixos. Quant al seu contingut en vitamines, els
pebrots morrones són molt rics en vitamina C, arribant a contenir més
del doble que la que es troba en fruites com la taronja o les maduixes. Són
bona font de carotenos entre els quals es troba la capsantina, pigment
natural amb propietats antioxidants que aporta el característic color
vermell. També és destacable el seu contingut de provitamina A (Beta-caroteno
i criptoxantina, que l’organisme transforma en vitamina A conforme ho necessita),
folatos i de vitamina I. En menor quantitat estan presents altres vitamines
del grup B com la B6, B3, B2 i B1. El seu contingut en les citades vitamines C
i I, juntament amb els carotenos, converteixen al pebrot en una important font
d’antioxidants, substàncies que cuiden de la nostra salut. Entre els minerals
cal destacar la presència de potassi, estant presents en menor proporció
el magnesi, el fòsfor i el calci.

Gaudir del seu sabor

Una bona manera d’aprofitar la seva riquesa nutritiva és tallar-los ben fins
i assaborir-los en gaspatxos i amanides. Enters o trossejats, també poden
fregir-se, rostir-se a la graella o afegir-se a bullits i estofats. Rostits es poden
barrejar amb salsa de tomàquet i preparar un puré lliure de greix que acompanya molt
bé a carns, peixos i pastes.

El seu intens sabor fa que amb prou feines resulti necessari afegir sal als plats,
qualitat que poden aprofitar els qui segueixen una dieta controlada en sodi.

Els més frescos

Els pebrots morrones frescs es distingeixen pel seu color vermell brillant, el seu
pell llisa i sense taques, la seva carn ferma i la seva tija verda i rígid.

Una vegada a casa, és convenient emmagatzemar-los dins de la nevera i embolicats
en plàstic. Es poden congelar, pel que primer s’han d’escaldar en aigua
bullint durant 3 minuts, en cas que tinguin la pell dura, per evitar
que aquesta s’endureixi més amb la congelació. També admeten perfectament
la congelació una vegada rostits i pelats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions