Quan anem a la compra, quan preguntem què hi ha en la nevera o quan ens asseiem a la taula, moltes vegades parlem d’aliments que no existeixen. Els mengem, sí, però en realitat no es denominen d’aquesta manera. És el cas del pernil de York, les llets vegetals o la xocolata negra, entre uns altres, com expliquem en aquest article. I també és el cas de productes als quals cridem per la seva marca comercial. És el que es coneix com a metonímia.
La metonímia tracta d’una figura retòrica quemoltes vegades està darrere que s’acabinnomenant de manera incorrecta certs productes.S’empra de forma inconscient quan, paradenominar un determinat producte, solament ensreferim a una marca que, per la raó quesigui, va copar el mercat en un moment donat ova ser, simplement, la primera a posar aquesta classede producte dins i fora de la cuina. Aquesta ésla raó per la qual moltes persones diuen ‘paBimbo’ per referir-se al pa de motlle, ‘Maizena’en lloc de fécula de blat de moro, ‘Colacao’ en referènciaa qualsevol cacao soluble, ‘Danone’ a qualsevoliogurt, ‘Xucla-chups’ als caramels rodonsamb pal, ‘Propietària’ a qualsevol gasosa…
De fet, la “vulgarización de marca“, queés com realment es coneix al món de lamàrqueting el fet de referir-se una gammaassabenta a partir del nom d’una sola de lesmarques que la componen, afecta a qualsevolsector. Són exemples habituals referir-se al‘Minipimer’ en comptes d’una batedora, ‘Kleenex’en lloc d’un mocador de paper, ‘Rotring’ perles plumillas tècniques, ‘Delco’ pel distribuïdoren un motor d’explosió, ‘Rimmel’ per elmaquillatge de pestanyes, ‘Jacuzzi’ en comptes de banyerad’hidromasaje, ‘Tampax’ pels tamponshigiènics, i així un larguísimo etcètera.
El nom correcte
Però… si ens referim a ells de manera equivocada, com hauríem de cridar-los? T’ho expliquem aquí:
- Xocolata. En lloc d’expressions‘negre’ o ‘puro’ referidesa una xocolata,busca aquellsproductes que ofereixin un major percentatge de cacao i amb unamenor quantitatde sucres afegits(en qualsevolde les seves formes). Es diu ‘xocolataamb un percentatgede cacao X’ (el que correspongui).
- Begudes vegetals. En aquest tipus deproductes, de qualsevolorigen,contrasta la llistad’ingredientsi escullles opcionsque incorporinla menor quantitatde sucres.S’esmenten com‘beguda vegetal de ’…o‘extractes de ’…(el que encada cas correspongui).
- Iogurts. La primera elecciód’aquests làcticshan de serels naturalsi amb amb prou feines dosingredients: lleti fermentos làctics.Si no porten llet(per exemple, algunssuccedanis vegetals)o si porten uns altresfermentos diferentsdels citats,no seran iogurt.
Imatge: EliasSch
La metonímia tracta d’una figura retòrica quemoltes vegades està darrere que s’acabinnomenant de manera incorrecta certs productes.S’empra de forma inconscient quan, paradenominar un determinat producte, solament ensreferim a una marca que, per la raó quesigui, va copar el mercat en un moment donat ova ser, simplement, la primera a posar aquesta classede producte dins i fora de la cuina. Aquesta ésla raó per la qual moltes persones diuen ‘paBimbo’ per referir-se al pa de motlle, ‘Maizena’en lloc de fécula de blat de moro, ‘Colacao’ en referènciaa qualsevol cacao soluble, ‘Danone’ a qualsevoliogurt, ‘Xucla-chups’ als caramels rodonsamb pal, ‘Propietària’ a qualsevol gasosa…
De fet, la “vulgarización de marca“, queés com realment es coneix al món de lamàrqueting el fet de referir-se una gammaassabenta a partir del nom d’una sola de lesmarques que la componen, afecta a qualsevolsector. Són exemples habituals referir-se al‘Minipimer’ en comptes d’una batedora, ‘Kleenex’en lloc d’un mocador de paper, ‘Rotring’ perles plumillas tècniques, ‘Delco’ pel distribuïdoren un motor d’explosió, ‘Rimmel’ per elmaquillatge de pestanyes, ‘Jacuzzi’ en comptes de banyerad’hidromasaje, ‘Tampax’ pels tamponshigiènics, i així un larguísimo etcètera.
El nom correcte
Però… si ens referim a ells de manera equivocada, com hauríem de cridar-los? T’ho expliquem aquí:
- Xocolata. En lloc d’expressions‘negre’ o ‘puro’ referidesa una xocolata,busca aquellsproductes que ofereixin un major percentatge de cacao i amb unamenor quantitatde sucres afegits(en qualsevolde les seves formes). Es diu ‘xocolataamb un percentatgede cacao X’ (el que correspongui).
- Begudes vegetals. En aquest tipus deproductes, de qualsevolorigen,contrasta la llistad’ingredientsi escullles opcionsque incorporinla menor quantitatde sucres.S’esmenten com‘beguda vegetal de ’…o‘extractes de ’…(el que encada cas correspongui).
- Iogurts. La primera elecciód’aquests làcticshan de serels naturalsi amb amb prou feines dosingredients: lleti fermentos làctics.Si no porten llet(per exemple, algunssuccedanis vegetals)o si porten uns altresfermentos diferentsdels citats,no seran iogurt.
Imatge: EliasSch
- Pernil de York. Tria aquellsproductes que, jasiguin pernils opaletes, portin laindicació ‘extra’.En contraposició,els ‘fiambres’ sónhabitualment d’unamenor qualitat nutricional(i aquestes paraules–”fiambre de –”solenanar en una tipografiainferior). Es diu ‘pernilbullit’ o ‘pernil rostit’.
- Oli de coco. S’obtingui perel mètode ques’obtingui, estproducte serà ‘olide coco’ i gens més.Qualsevol afegit(“verge”, “extra”) serà unadorn més o menyseufónico, al margede la normativa.
- Foie-gras. Solament poden portaraquest nom elsproductes elaboratsamb el fetge d’ocao de dues espèciesconcretes d’ànec.Qualsevol pasta decarn a força de fetged’un altre origen és,simplement, paté.
