Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sis claus per valorar els programes contra l’obesitat infantil

L'Associació Americana de Pediatria estableix sis pautes per detectar si un programa d'adelgazamiento és fiable i adequat per als nens
Per Julio Basulto 13 de gener de 2015
Img dieta peq obes hd
Imagen: Kobyakov

Cada vegada existeixen més empreses o institucions que ofereixen “programes” per perdre pes. Davant aquesta proliferació, és molt important aprendre a detectar si estan supervisats per veritables professionals sanitaris i si no estem davant un frau. Per a això, pot ser molt útil acudir al‘ test per detectar dietes miracle‘, publicat en EROSKI CONSUMER. Però, quan es tràfic de nens, el control ha de ser encara major. cal preguntar-se si aquests “programes” són eficaços (i assegurances) per fer front a l’obesitat infantil, atès que el seu disseny no sempre té en compte les importants diferències que existeixen entre adults i nens. Això és alguna cosa que ha abordat l’Acadèmia Americana de Pediatria, que ofereix una checklist (llista de comprovació) per avaluar aquesta classe de programes, tal com amplia el present article.

“El disseny dels programes comercials de pèrdua de pes normalment no està pensat per a nens o adolescents”. Amb aquesta categòrica frase encapçala l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) un document sobre els programes per controlar l’excés de pes de nens amb sobrepès o obesitat. Aquests programes presenten nombrosos avantatges, com un menor risc que el nen sigui objecte de burles o estigmes, atès que tots els nens inscrits en ells tenen sobrepès. No obstant això, també poden no estar ben dissenyats, per la qual cosa l’AAP emet sis claus per detectar quan un programa per a l’obesitat infantil és fiable.

1. Inclou una avaluació mèdica?

Un pediatre ha d’avaluar la salut general del nen abans que aquesta passada a formar part d’un programa de pèrdua de pes, però també ha de fer un seguiment de forma regular en el transcurs del programa. El pediatre anotarà les seves característiques antropométricas (com el pes i l’altura), el grau d’excés de pes que presenta, l’evolució del pes i de l’altura, a més d’altres aspectes relacionats amb la seva salut (com la tensió arterial o nivells de colesterol).

2. Compta amb diversos professionals sanitaris?

Sense cap dubte, a més de pediatres, l’equip ha de comptar amb dietistes-nutricionistes, segons l’AAP. Però la qualitat d’aquest programa augmenta quan en l’equip hi ha també altres professionals sanitaris, com a fisioterapeutes especialitzats en aspectes relacionats amb l’exercici físic, metges de família, psiquiatres o psicòlegs.

3. El programa abasta a tota la família?

El programa no ha de centrar-se en el nen amb excés de pes, sinó que ha d’abastar a tota la família. La importància d’aquesta qüestió la reflecteix la següent dada: molts pares consideren que el pes del seu fill amb obesitat és “normal”. Subestimar el problema de pes del nen no resulta en absolut d’ajuda perquè aquest evolucioni de forma favorable. D’altra banda, molts pares de nens amb excés de pes restringeixen de forma manifesta el menjar als seus fills, alguna cosa que pot resultar contraproduent. De fet, existeixen estudis que apunten que tractar exclusivament als pares resulta efectiu per controlar el pes dels seus fills. És el cas de la recerca publicada a l’abril de 2011 en International Journal of Obesity o de la qual es va publicar al febrer del mateix any en Pediatrics.

4. Se centra en canvis del comportament?

L’objectiu primari que han de perseguir els professionals sanitaris no és tant el que marqui o deixi de marcar la bàscula, sinó millorar la seva salut a llarg termini. Per a això resulta imprescindible que el pacient (sigui adult o nen) adquireixi la suficient destresa com per gestionar per si mateix tot el relacionat amb els seus propis hàbits de salut. “Això inclou com seleccionar aliments saludables en porcions adequades o com fer més exercici, alhora que es limita el temps dedicat a comportaments sedentaris”, declara l’AAP. Així, hem de poder dilucidar si al programa es fomenta el coneixement d’eines o habilitats que permetin que el nen i la seva família es converteixin en “timoners” de la seva pròpia salut.

5. És el programa apropiat per a l’edat i les habilitats del menor?

Les “eines” recentment esmentades han de ser diferents en funció de l’edat del nen. L’AAP utilitza un exemple molt esclarecedor: mentre que en un programa dirigit a nens de 8 a 12 anys d’edat les responsabilitats últimes han de recaure en els pares (com determinar què classe d’aliments hi ha a casa), en nens d’entre 13 i 18 anys d’edat, tals responsabilitats incumbeixen al menor. Sigui com sigui, fins i tot en aquest últim cas, no hem d’oblidar que els pares exerceixen un paper molt important, tant para ben com para mal. A manera d’exemple, sabem que les coaccions en adolescents poden augmentar el risc que pateixin obesitat.

6. Existeix un programa de manteniment?

L’adelgazamiento presenta una alta taxa de “recaiguda”, segons l’AAP, i segons qualsevol entitat implicada en l’obesitat. Per això, el programa, a més de permetre un seguiment en el temps, ha d’oferir recursos de suport i de referència perquè el menor o la seva família acudeixin a ells de forma periòdica. Això permetrà consolidar el comportament alimentari i els hàbits d’exercici físic, reforçar les noves habilitats i evitar qualsevol problema subjacent.