Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Skrei què? Guia ràpida per no perdre’t en la peixateria

Les varietats de peixos creixen al mercat. Si no saps què és el potón, com cuinar el peix llimona o quin aspecte té el fogonero, no et perdis aquest manual

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 19deMaigde2019

Img pescado nuevo artImagen: Pixabay

El bacallà skrei, fogonero, abadejo o potón del Pacífic. Aquestes són solament algunes de les incorporacions en les peixateries en els últims temps; una diversitat d’espècies que creix empesa pel canvi climàtic, la globalització dels mercats, la millora de la cadena de distribució i fins i tot per l’auge de l’aqüicultura . I, encara que cada vegada mengem menys peix, encara ens agrada: els 23,7 quilos per persona que consumim els espanyols en 2017 ens mantenen entre els països que més ho incorporen a la seva dieta. Aquí tens la guia per conèixer les espècies i poder fer-te l’assabentat la propera vegada que vagis al mercat.
Img bacalao skrei art

1. Skrei, el peix viking

Peix blanc. El nom de skrei prové del nòrdic antic i significa “peix nòmada”.

Temporada: de gener a abril.

Abans d’arribar al mostrador. Aquest tipus de bacallà salvatge torna cada hivern des del mar de Barentz, en l’oceà Àrtic, als seus llocs de fresi en les costes de Noruega, al costat de les illes Lofoten. Aquest llarg viatge (més d’1.000 quilòmetres per aigües fredes i agitades) els confereix una musculatura forta que dona a la seva carn un sabor intens i una textura fina. En la peixateria, busca el segell que ho certifica.

Virtuts nutricionals:
76 kcal i 18 g de proteïnes en cada 100 g. És baix en greixos (0,3 g) i aporta sals minerals i vitamines A, D i del grup B.

Com preparar-ho?
Combina bé amb fruites o verdures de temporada i amb carns com panceta, xoriço o pernil. A la paella o al forn, ha d’estar a temperatura ambienti abans de cuinar-ho. I per potenciar el seu sabor, posa-ho en salmorra amb anterioritat (15 minuts en un litre d’aigua freda amb 100 g de sal); asseca-ho i cuina-ho fins que la temperatura en el seu interior aconsegueixi els 40 ºC.

Preu: des de 10 euros/kg.

2. Fogonero, el doble del bacallà

També respon al nom de carboner. És un peix blanc, la qual cosa significa que té menys d’un 5 % de greix. Sol mesurar entre 35 centímetres i un metre, i pesar entre un i dos quilos.

Temporada: tot l’any.

Abans d’arribar al mostrador. Viu en petits bancs costaners. En temporada estival emigra cap al nord, i a l’hivern torna al sud. S’alimenta de petits crustacis i peixos, i pot confondre’s amb el bacallà, tant per la seva forma com pel seu sabor, (encara que és més barat), per la qual cosa pot substituir-li amb èxit en alguns plats. Llavors com distingir-ho? Per la línia verda fosca que recorre, longitudinalment, els dos lloms grisos.

Virtuts nutricionals: té 17 g de proteïnes, molt poc greix i solament 72 kcal per 100 g. Aporta vitamines B12 (que ajuda a prevenir l’anèmia) i D. És fàcil de digerir, per la qual cosa
el seu consum no produeix sensació de pesadez.

Com preparar-ho? De sabor suau, resulta idoni per elaborar marinados com ceviches o escabetxos. També pot emprar-se en guisats, com el marmitako, o al forn. Si esmicolem la seva carn, ho podem utilitzar per produir bunyols o hamburgueses de peix.

Preu: aproximadament 6 euros/kg.
Img corvina pez art

3. Corvina, salvatge i de granja
Aquest peix blanc d’aigua salada respon també als noms d’andeja o reig. Pot arribar als dos metres i 50 quilos.

Temporada: tot l’any.

Abans d’arribar al mostrador. Tigre, pampera, negra, corviñón rayado… Les seves diferents varietats poblen l’Atlàntic oriental. Allargat i de color blau grisenc, presenta dues aletes dorsals, es mou en profunditats que van dels 15 als 300 metres i manté hàbits nocturns i solitaris. S’alimenta de mol·luscs, crustacis, cucs i peixos, i viatja acompanyat de les seves cries, les quals s’amaguen en la seva boca si perceben perill. Es produeix també en piscifactories.

Virtuts nutricionals: una mica més calòrica que el fogonero (90 kcal), però més proteïca (20,4 g) i amb més grassa que aquest (1,4 g), a més de constituir una bona font de calci, sodi i vitamines A i B3. Els seus nutrients són beneficiosos per a la salut cardiovascular.

Com preparar-ho? Al forn, amb ceba, llimona i farigola; en salsa o a la planxa, amb oli d’oliva verge extra; i en papillote. Fa gala d’una carn ferma i delicada. És important vigilar els temps de cocció, perquè si ens passem, s’asseca amb rapidesa.

Preu: aproximadament 9 euros/kg.

4. Tilapia, suau i resistent

També cridada mojarra, així es coneix a un grup de peixos d’origen africà com la tilapia blava, la vermella, la del Nil i la de Moçambic. Encara que pot arribar a pesar tres quilos, la seva grandària comercial ronda els 230 g.

Temporada: tot l’any.

Abans d’arribar al mostrador. Gaudeix de gran popularitat a EUA i Xina, el seu major productor mundial. Creix ràpid en piscifactories, sent el segon més conreat del món, després de la carpa.

Malgrat ser una excel·lent font de proteïna, la tilapia d’aqüicultura presenta un contingut d’omega 3 particularment baix (tan sol 0,2 g per cada 100, mentre que el del salmó és 1,5), a causa que la seva dieta es basa en farines de blat de moro i de soia. La salvatge, per contra, s’alimenta d’algues i altres plantes aquàtiques, riques en aquest nutrient.

A més del seu ús en la cuina, “en diferents països també s’empra com una eina biològica en la lluita contra insectes transmissors d’algunes malalties com la malària”, explica José Juan Castro, cap del Departament de Biologia de la Facultat de Ciències del Mar de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària.

Virtuts nutricionals: 100 g aporten 130 kcal, 26 g de proteïnes i 2,7 g de greix. Entre altres nutrients, conté pujol (bona per a la salut cardiovascular), niacina (que ajuda a regular el colesterol) i seleni (per al sistema immunològic).

Com preparar-ho? De sabor extremadament suau,
la seva carn admet multitud de preparacions. Pot cuinar-se a la planxa
amb oli d’oliva, all i una mica de guindilla; a la graella; al vapor; en salsa; o marinado en preparacions com el ceviche.

Preu: al voltant de 6 euros/kg.

5. Abadejo, paladars delicats

El seu carnet d’identitat revela també el nom de serreta. De textura tova i sabor suau, té molt poc colesterol i sí moltes qualitats, encara que és bastant perible.

Temporada: tot l’any.

Abans d’arribar al mostrador. Igual que el carboner, el bacallà o el lluç, pertany a la família dels gádidos. Es tracta d’un peix de cos allargat, habitualment gris platejat i amb taques grogues o taronges en la part superior. Es diferencia del bacallà en una línia negra longitudinal.

Procedeix de les aigües de l’Atlántico i del golf de Biscaia i, com gairebé no té espines, és més apropiat pels més joves o pels quals eviten menjar peix per les seves molestes espines. El seu germà, l’abadejo d’Alaska, és en realitat una altra espècie diferent, i sol usar-se per fer surimi, ingredient principal dels palitos de cranc. També pot trobar-se congelat, salat, sec i adobat.

Virtuts nutricionals.
Conté molt poques calories (76 kcal per cada 100 g) i grasses (0,75 g), a més de ser ric en proteïnes (17,4 g), omega 3, potassi, magnesi i iode. També destaca el seu contingut en vitamina B12, fonamental per mantenir un sistema nerviós sa.

Com preparar-ho? L’abadejo és una espècie molt versàtil en la cuina i marida molt bé amb ingredients i condiments de sabor suau. Pot servir-se, per exemple, marinado, al vi blanc o al forn sobre una base de tomàquets tallats en rodanxes. Una altra opció és arrebossar-ho amb farina i ou, si bé en aquest cas cal ser conscient que el seu perfil nutricional varia considerablement (a pitjor).

Preu: per peces, surt a uns 12 euros el quilo.

6. Seriola, subtilesa en el plat

Aquest peix blau és conegut també com serviola, medregal, blanquilla o peix llimona. La seva carn és ferma, blanca i grasienta, amb una característica suavitat molt apreciada pels consumidors.

Temporada: principalment de maig a octubre.

Abans d’arribar al mostrador. De color gris platejat i amb una franja groga o daurada en el lateral, el seu cap guarda certes similituds amb la de la tonyina. S’alimenta de sèpies, calamars i altres petits peixos com a vogues i sorells. De gran capacitat natatoria, pot aconseguir dos metres de longitud i 60 quilos de pes. Habita en tots els oceans del món, tant en aigües tropicals com temperades, i també en el Mediterrani.

Com en la majoria de les ocasions prové de la pesca esportiva (encara que també s’està començant a conrear), sol consumir-se fresc.
En algunes zones s’han donat casos de ciguatera, una intoxicació alimentària causada per una toxina present en la seva cadena alimentària. Per això, ha d’evitar-se el consum dels intestins, el cap i les freses.

Virtuts nutricionals:
100 g de producte contenen 105 kcal, 21 g de proteïnes, 44 g de colesterol i 1,7 g de greix. Aporta vitamines A, I i del grup B, àcids grassos omega 3 (beneficiosos per a la circulació sanguínia) i minerals com el potassi i el ferro.

Com preparar-ho? Pot cuinar-se a l’esquena, amb all i guindilla; al forn; en guisats; o trossejat i
fregit. Una altra opció senzilla i saborosa és partir-ho en trossos petits, segellar-ho en oli d’oliva i incorporar-ho a
un guisat amb patates, un chorrito de vi blanc i un sofregit a força de cebes, all, safrà i orenga.

Preu: uns 14 euros/kg.

7. Potón del Pacífic, calamar de rebaixes

El germà major de la popular pota és conegut al seu torn com a calamar gegant o pota gegant. Abunda en les costes peruanes, xilenes i mexicanes.

Temporada: maig a agost.

Abans d’arribar al mostrador. Aquest cefalòpode de gran grandària (aconsegueix els dos metres i 45 quilos) gaudeix d’una creixent popularitat a Espanya a causa d’un sabor i textura similar al calamar o pota, però a un preu en general inferior a aquests. Pel seu caràcter agressiu, ha rebut l’àlies de diable vermell. Es pesca des de Terra de Foc fins a Califòrnia i fins i tot a Alaska. Al nostre país es ven generalment congelat.

Virtuts nutricionals.
Amb un perfil similar al del calamar, presenta molt poques calories (58 kcal per cada 100 g) i grasses (1,1 g), és ric en vitamines B3 i B12 i el seu contingut de proteïnes és sensiblement inferior a moltes altres espècies (11,9 g).

Com preparar-ho? Pot consumir-se en tires (com rabas), tacs (idoni per a l’elaboració de sopes i paelles), lloms i rejos (potes cuites i preparades de forma similar al polp, amb pimentón i oli d’oliva).

Preu: des de 8 euros/kg.

Img portada revista mayo 19
Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

Pescado-ca

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions