Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Síndrome del menjador selectiu

Menjar sempre els mateixos aliments pot ser el pas previ d'un trastorn de conducta alimentària
Per Maite Zudaire 7 de març de 2008
Img ninocomiendo
Imagen: Eyeliam

Límits a la dieta

És difícil per a una persona reconèixer que la seva ‘mania’ per menjar poca varietat d’aliments sigui una mica més que un indici de deixadesa en la cuina i l’alimentació. Els experts asseguren que pot ser un signe que “amaga alguna cosa més”, un trastorn en el comportament cap al menjar. Per això defineixen que un individu pateix la ‘síndrome del menjador selectiu’ (‘selective eating’) si s’alimenta exclusivament de menys de deu aliments durant dos anys com a mínim. Aquestes són dos de les variables que han de conjugar-se per a indagar amb més profunditat sobre les qüestions, les raons o les justificacions que porten a algú a limitar tant la seva dieta.

Capritx o addicció?

La majoria de ‘menjadors selectius’ han tingut dificultats en la introducció dels aliments de petits

L’anàlisi de cada cas és molt particular i molt diferent, però tots ells tenen en comú la selecció escrupolosa dels aliments que mengen que, en general, va associada a una falta de voluntat per a provar altres nous. Encara que és un comportament relativament comú en nens petits, aquesta conducta estricta amb els aliments pot persistir quan el nen ja és major o fins i tot si és adolescent. Llavors, aquest comportament amb el menjar pot generar ansietat en el nen, que se sent ‘obligat’ pels seus pares i pel seu entorn a menjar ‘de tot’, la qual cosa pot accentuar encara més el seu conflicte amb el menjar.

Els progenitors han de saber que el període de selectivitat natural dels aliments és passatger (sol ser més accentuat en nens i nenes d’entre 2 i 6 anys) i, en general, ho superen amb el temps. Hi ha els qui, ja adults, segueixen una dieta molt monòtona tant en tipus d’aliments (bé siguin verdures, peixos o carns) com en la seva preparació (bullit i planxa sol ser el més habitual, i també ‘el més ràpid’, segons diuen). També els cal segueixen una dieta una mica més variada (encara que no gaire més) però en la qual no poden faltar cada dia aliments molt concrets i, en moltes ocasions, en quantitats exagerades. Per exemple, hi ha qui menja cada dia mitja tauleta de xocolata (o més), mig quilo de iogurts, un litre de refresc, sis o més cafès diaris o formatge a tota hora i amb tots els plats.

Deficiències nutritives evidents

La negativa manifesta a menjar aliments nous o a provar-los cuinats de diferent manera i barrejats amb altres aliments condueix a dèficits nutritius si la monotonia de la dieta persisteix. El que comença per la negació a menjar qualsevol tipus de verdures pot ampliar-se a altres grups d’aliments com els peixos o les fruites, fins a quedar-se amb poc més (o menys) de deu aliments de consum habitual. El nostre organisme necessita més de 40 nutrients cada dia per a regular el metabolisme. Aquesta és una raó més que suficient per a menjar variat i procurar un equilibri de nutrients en la dieta.

  • Vitamina C. La seva deficiència pot manifestar-se amb la feblesa de les mucoses i del sistema de defenses que ens fa més proclius a les infeccions i els catarros. L’absència habitual en la dieta de fruita fresca i de verdures crues en amanida, conduirà a la llarga a aquesta deficiència.
  • Magnesi i potassi. Tots dos minerals participen en l’activitat muscular, per la qual cosa les enrampades musculars, les estirades sense tot just esforç i el cansament exagerat poden ser símptomes que identifiquin la seva deficiència. Una vegada més són les fruites i les hortalisses, a més de fruita seca i llegums, els aliments en els quals abunden.
  • Vitamina B1. Estats de nerviosisme, falta de concentració i irritabilitat injustificada poden significar deficiència d’aquesta vitamina. Els qui consumeixen quantitats exagerades d’aliments rics en carbohidrats com l’arròs i la pasta requereixen una major aportació d’aquesta vitamina, ja que és essencial per a la conversió dels carbohidrats en energia (glucosa).
  • Vitamina B2. El lagrimeo i les molèsties oculars com la fotofòbia (dolor ocular produït per la llum), així com les aftas bucals i l’enrogiment dels llavis poden ser els signes d’alerta del seu dèficit. El consum excessiu de dolços i/o de proteïnes pot conduir amb el temps a la seva deficiència.