El sofre no es troba com a tal en l’organisme, sinó en forma de sulfat. És component de tres aminoàcids (anomenats aminoàcids azufrados), cistina, cisteïna i metionina, i d’altres molècules orgàniques com per exemple l’heparina, un anticoagulant natural present en el fetge i altres teixits.
Com a sulfat de condroitina i sulfat de glucosamina, substàncies produïdes de forma natural en l’organisme, el sofre forma part essencial del col·làgen. Es tracta de la proteïna que constitueix la pell, els ossos/ossos i el teixit conjuntiu o connectiu, que inclou tendons, cartílags i lligaments, elements tots ells que participen en les articulacions i permeten el seu moviment.
És evident, llavors, que la deficiència crònica de sofre afectarà als teixits de l’organisme en els quals es concentra aquest oligoelemento. La pell es torna més feble, menys tersa i menys brillant. Així mateix, com el sofre és component del col·làgen que forma ossos/ossos i cartílags, poden notar-se fortes molèsties al moviment de les articulacions.
Dieta rica en sofre, però amb moderació
El sofre es troba de forma molt abundant en els aliments proteics
El sofre es troba de forma molt abundant en els aliments proteics (carns, aus, peixos, ous i làctics). També abunda en les hortalisses i verdures aromàtiques com són la ceba, els alls, els porros, els espàrrecs i tot tipus de cols.
No obstant això, com en tot, la clau està en l’equilibri dietètic, ja que una dieta en la qual el consum d’aliments proteics sigui desproporcionat pot provocar deficiència de calci, amb la consegüent descalcificació dels ossos/ossos, efecte en el qual també intervé el sofre encara que sembli contradictori.
En el mecanisme que provoca aquesta descalcificació dels ossos/ossos, el metabolisme dels aminoàcids amb sofre genera àcids orgànics, principalment anions de sulfat, en quantitats importants. Per neutralitzar l’acidesa generada en l’organisme, els sulfats de les proteïnes (sobretot de les carns) es combinen amb ions de calci i, en conseqüència, es redueix fins a un 50% la reabsorción renal de dita mineral. Aquest mecanisme explica l’excessiva pèrdua de calci per l’orina (hipercalciuria) i els problemes de descalcificació òssia associats a un consum exagerat d’aliments proteics.
Complements amb eficàcia
La condroitina i la glucosamina enllacen les molècules d’aigua per així ajudar a mantenir lubricadas les articulacions. A més, exerceixen un paper essencial en la regeneració i reparació del cartílag danyat. En relació a aquesta particular funció, són múltiples els assajos clínics controlats que es duen a terme des de la dècada de 1980 per valorar l’ús de sulfat de condroitina i/o sulfat de glucosamina com a complement dietètic en el tractament dels símptomes associats a l’osteoartritis i l’artritis reumatoide.
Aquests estudis se centren principalment en el genoll, encara que també en altres zones com els malucs, els dits de la mà i la columna vertebral. La majoria coincideixen a assenyalar els beneficis quant a la millora del dolor i de la mobilitat, així com en la reducció de l’ús de fàrmacs antiinflamatorios i, en conseqüència, en la disminució dels efectes secundaris que aquests provoquen.
La condroitina i la glucosamina ajuden a mantenir lubricadas les articulacions
Un metaanálisis publicat en la revista Arxivis of Internal Medicine avala la teoria de l’eficàcia de l’ús d’aquests complements dietètics en el tractament simptomàtic de l’artritis de genoll. Per a aquest metaanálisis es van investigar exhaustivament assajos clínics realitzats entre gener de 1980 i març de 2002 en els quals s’avaluaven els beneficis del tractament oral de sulfat de condroitina i sulfat de glucosamina.
Els resultats van assenyalar una eficàcia significativa la glucosamina en els símptomes associats a la malaltia en general, inclòs l’estrenyiment de l’espai entre les articulacions. Així mateix, la condroitina va resultar ser eficaç per pal·liar el dolor (mesurat amb l’escala WOMAC, instrument dissenyat per mesurar el dolor, la rigidesa i la funció física associats amb el maluc i el genoll en pacients amb osteoartritis).
Aquest complet estudi va mostrar, a més, la seguretat en l’ús d’aquests preparats. No obstant això, també conclou que es precisen més recerques per definir amb claredat la relació entre el temps i la dosi dels complements amb les característiques concretes del pacient i de la seva malaltia.
Actualment, el sulfat de condroitina que s’empra com a complement es fabrica a partir de fonts naturals com el cartílag de tauró o el cartílag de boví, encara que també s’obté per mètodes sintètics. Per la seva banda, la glucosamina com a suplement s’extreu de les petxines de crancs, llagostes i gambetes.
Imagen: Frederik VandaeleL’osteoartritis, igual que l’artritis reumatoide, és una malaltia degenerativa causada pel desgast del cartílag que uneix les articulacions, per la qual cosa ocasiona diversos i molests símptomes com a dolor, rigidesa i inflamació. Encara que aquesta malaltia pot afectar a qualsevol articulació, el més comuna és que es produeixi en les articulacions de les mans i a la base del dit gros del peu (el galindó). També pot presentar-se en els malucs, els genolls i la columna vertebral.
L’objectiu principal del tractament de les dolències articulessis és pal·liar els molests símptomes i, per a això, és comú l’ús (o l’abús) d’una àmplia varietat de medicaments com antiinflamatorios no esteroideos (com per exemple l’àcid acetilsalicílico o l’ibuprofeno), analgésicos (calmen el dolor), antibiòtics i corticoesteroides (redueixen la inflamació) entre uns altres.
No obstant això, malgrat la seva eficàcia, tots ells comparteixen un denominador comú, els efectes secundaris i el dany que provoquen a diversos òrgans com l’estómac i el fetge. A això se suma que molts d’ells causen reaccions al·lèrgiques i disminueixen la resistència a les infeccions. Per contra, s’ha vist que l’ús dels complements dietètics esmentats anteriorment ajuden a reduir la presa d’aquests medicaments.
