Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació > Aprendre a menjar bé > Alimentació alternativa

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sopes saludables per a tots els gustos

Combinar diferents aliments serveix perquè aquests plats es converteixin en curativos, digestius, diuréticos, energètics o saciantes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deNovembrede2005
Img sopa Imatge: sanja gjenero

Els aliments que s’escullen per cuinar una sopa aconsegueixen que, a més de saludable, sigui també terapèutica. Al costat dels brous i les cremes, aquest plat és una opció reconfortant i reconstituent, una circumstància que es pot aprofitar sobretot en els dies de molt fred, quan una sopa calenta resulta més apetecible que una amanida. La seva preparació admet una àmplia combinació d’aliments. En el cas dels vegetals, com més gran sigui la varietat, major serà també la quantitat i el tipus de nutrients.

Saciantes i energètiques

Triar com a primer plat una sopa, en el menjar o en el sopar, té molt sentit si se segueix una dieta d’adelgazamiento. L’aigua és l’ingredient més abundant i el que aconsegueix a més la sensació de sacietat en omplir l’estómac. La fibra dels vegetals triats per a la recepta se sumeixi a aquest efecte. I la temperatura també ajuda, ja que els aliments calents sadollen més que els freds.

Les sopes, els brous i les cremes destaquen a més per una baixa aportació energètica i, per tant, són receptes molt indicades en els menús hipocalóricos, encara que resulten contraproduents en la dieta d’una persona inapetente, desnutrida o falta d’energia. La sopa, si és poc energètica, resta apetit per menjar aliments amb més calories i proteïnes.

De les més de 140 receptes de sopes i cremes proposades en el receptari de CONSUMER EROSKI, la meitat es consideren receptes lleugeres, molt adequades en cas de sobrepès i obesitat. La varietat és tal que es pot gaudir del sabor d’una senzilla sopa juliana amb brou de pollastre, de xampinyons, de borrajas o de porros.

Perquè sigui un plat més energètic, n’hi ha prou amb afegir aliments que aportin calories en forma d’hidrats de carboni (pasta per a sopa, sèmola, arròs, blat de moro, patata, llegums) i de proteïnes (trossos de carn, peix o ou). Alguns suggeriments de sopes més nutritives incloses en el receptari són la de gambes i fideus, pescat a la sidra, d’all amb molles de pa i ou dur, de marisc amb medalló de rap o qualsevol crema de llegums amb cigrons, pèsols, mongetes o llenties.

Les més diuréticas
Preparar una rica sopa diurética implica usar, a més d’ingredients com la ceba, l’all i els porros, que serveixen de base, altres hortalisses i verdures que marcaran el seu sabor. Les verdures de fulla verda proporcionen lleugeresa i energia d’expansió (per a l’eliminació de deixalles) i, per tant, són les més diuréticas. La llista és variada perquè es pot triar entre l’api, la col, el bròquil o bròcoli, els créixens, tota classe d’enciams, les endívies, l’escarola, els espinacs, la borraja, les mongetes verdes o els canonges.

L’abundància d’aigua i potassi i l’escassetat de sodi fa que els espàrrecs també compleixin amb aquesta funció depurativa. Es pot començar el menjar amb una sopa de bledes i canonges amb carabassa, de bròquil, d’espàrrecs , de mongetes verdes o de borraja.

Sopes amb valor mineralizante
Les hortalisses emprades en la sopa i l’aigua són dos elements rics en minerals. Aquest valor augmenta si s’afegeixen llavors, com les de sèsam, pipes de girasol o de carabassa (riques en calci, fòsfor, magnesi) i fruita seca com les nous o les avellanes. Les algues també es poden utilitzar com un ingredient ocasional per reforçar el contingut mineral d’aquestes receptes. No obstant això, l’abundància en iode de la majoria d’algues (arame, hiziki, kombu, etc.) fa que es recomani un consum esporàdic, sobretot, si es tenen problemes de tiroides o antecedents personals d’aquests trastorns hormonals.

CONDIMENTS: MÉS QUE SABOR

El condiment més usat per reforçar el sabor d’una sopa és la pastilla de brou concentrat. El resultat és un plat amb un gust més intens a causa de la concentració de glutamato monosódico (I621), un additiu la funció del qual és potenciar el sabor de l’aliment amb la mínima addició de sal. Es necessita menys quantitat d’additiu per obtenir una sensació de gust equiparable a si s’emprés únicament sal com saborizante. La sopa sense glutamato no és saborosa fins que la concentració de sal no aconsegueix un 0,75%. No obstant això, la mateixa sopa amb glutamato és saborosa amb una concentració del 0,40%, gairebé la meitat.

En la cuina tradicional asiàtica, els derivats de la soia com el tamari (salsa de soia) i el miso són els condiments més usats. El seu valor afegit radica que, a més de proporcionar més sabor al plat, activen la digestió de l’organisme perquè són aliments fermentats. El seu ús racionado (una cucharita per ració) resulta útil per els qui tenen l’estómac delicat i senten pesadez, inflor abdominal i flatulència després dels menjars.

Es pot variar el sabor i l’aroma de les sopes amb les espècies i les herbes aromàtiques. Un polsim d’orenga, julivert, romaní, llorer, pebre, clau o nou moscada dona a la recepta un toc de sabor diferent molt agradable.

EL COLOR IMPORTA

Els colors variats i cridaners tornen més atractives i apetecibles les sopes i les cremes, un factor que resulta útil perquè els més petits les mengin. Una opció és afegir tomàquet, pastanaga, bledes, carabassa o remolatxa, hortalisses que al seu torn enriqueixen el plat en nutrients reguladors, com les vitamines, els minerals, la fibra i els antioxidants. La varietat en l’elaboració de les receptes és clau per aconseguir menús diferents i més gustosos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions