Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sucs per a persones diabètiques

A pesar que els sucs sense sucre afegit són un aliment saludable per als afectats, hi ha matisos que convé recordar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14 de Setembre de 2006
img_zumo12

Moltes persones que pateixen diabetis desconeixen si poden prendre suc en substitució de la fruita. El dubte més comú es refereix a aquest efecte del seu consum sobre el nivell de glucosa sanguínia (glucèmia). Per aquest motiu, sovint ho exclouen de la seva dieta o limiten la ingesta. Estan justificades aquestes decisions? Poden prendre sucs de fruites les persones amb diabetis?

El suc de fruita, igual que les peces senceres, deu el seu sabor dolç, en major mesura, a un carbohidrat simple denominat fructosa. Aquesta s’assembla a la sacarosa -sucre de taula- en la seva aportació calòrica: 4 quilocalories per gram. Però ambdues tenen diferències quant a metabolisme i manera d’assimilació en l’organisme. L’absorció de la fructosa és ràpida, no provoca canvis bruscs en els nivells de glucosa sanguinis i tampoc estimula la secreció d’insulina.

Això explica que les persones diabètiques tolerin millor els aliments amb fructosa en la seva composició, tant de forma natural (fruites i sucs), com afegida (certes galetes, melmelades, torrons i altres dolços). La clau està en el consum moderat d’aquests aliments, a seguir una dieta equilibrada.

Resposta glucémica

El suc provoca una pujada de glucosa més pronunciada i ràpida que la fruita, però menor que altres aliments amb sucres afegits

Quan s’ingereix un aliment ric en carbohidrats, com un suc o una peça de fruita, s’engeguen en l’organisme una sèrie de mecanismes per aprofitar aquests nutrients. Aquest procés fisiològic es coneix com a resposta glucémica i fa referència a la quantitat de sucre que s’incrementa en la sang en un període de dues o tres hores després d’haver menjat. S’ha constatat que aquesta resposta és major en el suc que en la fruita.

El suc provoca una pujada de glucosa en sang més pronunciada i més ràpida, però menor que altres aliments dolços amb sucres afegits, com a xocolates, llaminadures, productes de pastisseria i rebosteria, inclòs el propi sucre que s’empra per endolcir. No obstant això, cal considerar que no tots els individus tenen la mateixa resposta i que aquesta també varia si el suc es pren sol o acompanyat.

Quan el suc es consumeix juntament amb aliments proteics (llet i derivats, cárnicos, peixos, ous) o grassos (fruita seca, olis o greixos d’untar com a mantega o margarina), l’augment de la glucèmia és menor, ja que l’índex glucémico en aquest últim cas és més baix. La digestió de la barreja de components dels aliments és més complexa, per la qual cosa els sucres no s’absorbeixen de manera tan immediata.

Prendre el suc sol o en dejú afavoreix que l’absorció sigui molt ràpida, ja que no interfereixen altres nutrients en la seva digestió. Això explica la pràctica de prendre un azucarillo, un caramel o un suc en cas d’hipoglucèmia (nivells baixos de glucosa en sang), amb la finalitat de recuperar-se del malestar al més aviat possible.

Sucs que es poden triar

Els sucs adequats per a les persones amb diabetis han de mancar de sucre afegit, en el conjunt d’una dieta controlada en hidrats de carboni. És imprescindible llegir l’etiquetatge i la llista d’ingredients, ja que l’oferta al mercat és extensa i la indústria alimentària amplia i modifica de forma constant les característiques dels seus productes.

Des de fa uns anys es comercialitza una nova versió de sucs: el nèctar de fruites “sense sucre afegit”, que és apte per a persones amb diabetis. També hi ha sucs “edulcorats”, que substitueixen el sucre per sacarina o altres edulcorants artificials que confereixen als sucs un sabor dolç, però que no interfereixen en la glucosa sanguínia. Aquests també serien vàlids en cas de diabetis.

ETIQUETATGE MOLT CLAR

Els fabricants han d’informar amb claredat en l’etiqueta de la composició de sucres en els seus productes. En atenció al Reglament 1924/2006, sobre les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, han de diferenciar les següents denominacions:

  • Sense sucre: només podrà declarar-se que un aliment no conté sucre, així com efectuar qualsevol altra declaració que pugui tenir el mateix significat per al consumidor, si el producte no conté més de 0,5 g de sucre per 100 g o 100 mil·lilitres.
  • Sense sucres afegits: podrà destacar-se aquesta declaració en els aliments que manquin de monosacàrids (glucosa, fructosa), disacàrids (lactosa, sacarosa) i aliments utilitzats per les seves propietats edulcorants. Si els productes tenen sucres de manera natural, en l’etiquetatge ha de constar que contenen “sucres naturalment presents”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions