Erradicar el dèficit nutricional de iode és una prioritat mundial en salut pública. Donada la importància d’aquest nutrient en la salut de la mare i del bebè, el Ministeri de Sanitat va recomanar l’any 2006 a totes les dones lactants, embarassades o que planegen estar-ho, prendre un suplement diari de iode (finançat pel Sistema Nacional de Salut). No obstant això, a l’octubre de 2012 un taller desenvolupat a Bilbao i centrat en aquest tema va considerar injustificada l’anterior recomanació, alguna cosa que va generar molta polèmica en l’àmbit sanitari. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició ha realitzat una extensa revisió d’aquest tema, la conclusió del qual confirma l’aconsellat en 2006 pel Ministeri de Sanitat, tal com detalla el present article.
El iode, un nutrient imprescindible
La ‘Guia per a la prevenció de defectes congènits’, editada pel Ministeri de Sanitat, va detallar en 2006 que si bé és cert que el manteniment d’una adequada nutrició és un factor clau per a la salut matern-fetal, es tracta d’alguna cosa que es pot aconseguir mitjançant una alimentació saludable, sense ser precís “addicionar polivitamínicos o altres micronutrientes, amb l’excepció feta de la suplementación amb àcid fólico i amb iode”. Encara que en aquest text no s’aprofundirà en els suplements d’àcid fólico en l’embaràs, val la pena indicar que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès) acaba d’emetre un dictamen científic en el qual corrobora la utilitat d’aquests suplements en la prevenció dels defectes del tub neural.
Quant al iode, és un nutrient imprescindible perquè el nostre cos sintetitzi tiroxina, una hormona que modula l’activitat metabòlica de la major part de les cèl·lules de l’organisme, i necessària per al correcte creixement i desenvolupament de tots els òrgans, especialment del cervell. Així, prendre menys iode del necessari pot repercutir de forma negativa, i en alguns casos de forma irreversible, en el desenvolupament cerebral del fetus, a més d’augmentar el risc que el bebè pateixi pèrdues auditives permanents i diversos defectes congènits. Quan el bebè ja ha nascut, les úniques fonts de iode per a ell seran la llet de la seva mare, o, si no és alletat, les fórmules infantils. Per aquesta raó resulta imprescindible garantir que els bebès amantados rebin una aportació suficient de iode a través de la llet materna i que les fórmules infantils continguin una quantitat adequada de iode (alguna cosa que, avui dia, està regulat per llei).
Aliments amb iode
És molt difícil cobrir la ingesta recomanada de iode mitjançant aliments (fins i tot amb una ingesta habitual de peix marí), per la qual cosa l’Organització Mundial de la Salut recomana substituir la sal normal per sal yodada en tota la població. No obstant això, les necessitats de iode en una dona embarassada o lactant són superiors a les de la població general. És per això que el Ministeri de Sanitat va recomanar que totes les dones que planegen un embaràs, que estan embarassades o que donen el pit als seus fills prenguin diàriament un suplement que contingui 200 micrograms -ull, no “mil·ligrams”- de iodur potásico.
És important no confondre micrograms amb mil·ligrams (un mil·ligram equival a mil micrograms) i evitar suplements que continguin quantitats superiors a 500 micrograms, o en l’envàs dels quals llegim ‘alga Kelp’, segons va comunicar al juny del present any l’Associació Americana del Tiroide. El consum d’altres algues també pot resultar nociu a causa que, tal com va indicar l’EFSA en 2006, el contingut de iode d’algunes d’elles pot ser “extremadament alt”.
Iode: totes les dones necessiten suplements?
La recomanació del Ministeri de Sanitat partia de la base que el grup al que es dirigia presentava una baixa ingesta de iode i uns baixos nivells de iode en l’organisme. No obstant això, un taller desenvolupat a Bilbao a l’octubre de 2012 i organitzat per l’Adreça de Salut Pública del Govern Basc i la Direcció general de Recerca i Salut Pública de la Generalitat Valenciana va detallar que els nivells de iode en la població han millorat i que l’actual contingut de iode no solament en la sal yodada sinó també en la llet i els derivats làctics (a causa de la utilització de pinsos enriquits amb iode) pot permetre cobrir les necessitats de iode en la gestació i lactància sempre que la mare consuma aquests productes de forma adequada. La conclusió del taller va ser que “la suplementación universal amb comprimits de iodur potásico durant la gestació i la lactància materna en aquests moments no està justificada a Espanya”. Així, segons aquest taller, la suplementación hauria de ser selectiva.
No obstant això, per al Grup de Treball de Trastorns relacionats amb la Deficiència de Iode i Disfunció Tiroïdal (TDY-DT) de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), existeixen diversos punts febles en l’anterior afirmació. Per començar, les recomanacions individuals de tots els ponents que van participar en el taller (un representant del Ministeri de Sanitat i quatre de diferents Comunitats Autònomes), excepte un, van ser concordes amb la suplementación universal amb iode en dones embarassades, que planegen estar-ho, o lactants.
En segon lloc, les conclusions del taller de Bilbao es van plasmar en un document no publicat en cap revista científica amb revisió per parells, i no van comptar amb el consens explícit d’una llarga llista de societats científiques implicades en el maneig de la suplementación yodada en dones gestants o que lactan, tals com la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària, la Societat Espanyola de Metges Rurals i Generals, la Societat Espanyola de Pediatria o la pròpia SEEN. A manera d’exemple, al desembre de 2012, el Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria, en ser preguntat sobre aquesta qüestió, va respondre el següent: “Fins que no tinguem bons estudis i la recomanació, basada en estudis adequats, d’un organisme oficial, l’ideal és seguir com fins ara”.
A més, la SEEN justifica que la deficiència de iode segueix sent alta a Espanya, i considera, amb bon criteri, que fiar-se del contingut en iode de la llet i els derivats làctics presenta un gran desavantatge: la falta de control de la quantitat de iode que entra en la cadena alimentària, alguna cosa que no succeeix, per exemple, amb la sal yodada, el contingut de la qual de iode és controlat pel Sistema Nacional de Salut. En suma, el document recentment publicat pel grup de treball TDY-DT de la SEEN buida qualsevol dubte o reticència que puguin tenir les dones o els professionals sanitaris sobre aquesta qüestió.
