Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suplements de proteïnes

Quan el seu consum es converteix en la base de la dieta de qualsevol esportista, la salut podria estar compromesa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 21deJunyde2001

Moltes persones esportistes creuen que per a obtenir un rendiment físic
òptim, el seu organisme precisa suplements de proteïna, a més
de la proteïna ingerida a través de la dieta.

Els estudis acumulats en els últims anys confirmen que esportistes
amb un volum important d’entrenament necessiten més proteïnes
en la seva dieta, comparat amb les necessitats d’una persona sedentària. No obstant això,
això no vol dir necessàriament que hagin de prendre suplements proteics.

S’estima que l’organisme humà, precisa 0,8-1,2 g de proteïna
per quilo de pes i dia (g/Kg/dia), per a formar les seves pròpies proteïnes
humanes, la qual cosa fa possible el creixement d’òrgans i teixits (músculs,
ossos…) i, així mateix es manté el sistema de defenses en bones condicions
per a combatre eficaçment infeccions i malalties.

Basant-nos en les dades disponibles, sembla que la ingesta proteica en
persones esportistes, hauria de situar-se en un rang entre els 1,2 i 1,4
g/Kg/dia per a la majoria dels qui practiquen esports de resistència
aeròbica; i potser una mica major per a aquells que participen en
programes físics en els quals es produeixen despeses energètiques extremes,
com una volta ciclista de diversos dies de durada o durant
la preparació d’una marató. En la majoria dels casos,
aquesta quantitat es pot obtenir a partir de l’alimentació, ja que com
l’esportista generalment consumeix més calories, si pren una dieta
variada i equilibrada, estarà ingerint una quantitat adequada d’aquest
nutrient.

No obstant això, un dels majors errors que es comet en el col·lectiu d’esportistes,
és l’excés de proteïnes que s’ingereixen, bé en forma d’aliments
o de suplements, basat en la creença popular que com més gran sigui la quantitat
ingerida d’aquest nutrient, major massa muscular es pot aconseguir.

L’organisme té unes necessitats proteiques concretes que no convé sobrepassar.
Per tant, aquesta pràctica no sols no té aquest efecte sinó que
a més, si la quantitat ingerida supera els 2 g/Kg/dia, podria
veure’s compromès el ronyó en haver d’eliminar per l’orina
quantitats elevades d’una substància tòxica anomenada urea que deriva del
metabolisme de les proteïnes, i així mateix, podria augmentar l’excreció
urinària de calci, la qual cosa augmenta el risc d’osteoporosi.

L’excés, sense assessorament professional, durant mesos i fins i tot anys,
pot comportar una sobrecàrrega hepàtica i renal, el fetge i el
ronyó veuen multiplicada la seva activitat i les seves funcions poden quedar
danyades.

Etiquetes:

proteïnes

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions