Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suplements vitamínics

Excepte en casos molt concrets, la seva ingesta no és necessària
Per miren 19 de novembre de 2002

Atipar-se de suplements vitamínics per a combatre situacions d’estrès, esgotament físic i mental o una dieta desequilibrada és una pràctica cada vegada més freqüent a Espanya. S’estima que el 10% de la població consumeix aquests productes, gairebé sempre per la via de l’automedicació. Els experts aclareixen que, excepte en casos molt concrets, la seva ingesta no és necessària, encara que avui dia el seu consum va en augment. El millor, diuen, és optar per una alimentació sana que aporti les vitamines en les quantitats suficients per a l’organisme. Abans de llançar-se al consum de complexos vitamínics, convé buscar l’assessoria d’un especialista.

Dietes desequilibrades

Les vitamines són elements reguladors de l’organisme que si bé no tenen cap aportació calòrica són importants en innombrables processos biològics. La seva ingesta és fonamental perquè el sistema orgànic no les produeix, per tant cal incorporar-les a través de certs aliments.

En països en via de desenvolupament, segons explica Irene Bretón, metge adjunt de la Unitat de Nutrició Clínica i Dietètica de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid i especialista en endocrinologia i nutrició, és on més s’aprecia la deficiència d’algunes vitamines, situació que a vegades constitueix un veritable problema sanitari. Als països desenvolupats, en canvi, tal circumstància pràcticament no es dóna. No obstant això, hi ha casos molt concrets en els quals és necessària la ingesta de suplements vitamínics per a corregir deficiències.

Segons la doctora Bretó, entre aquests casos se citen les dietes desequilibrades, com ocorre amb pacients que pateixen algun tipus d’al·lèrgia alimentària, o amb els vegetarians que no consumeixen cap derivat animal. A llarg termini, aquestes persones poden sofrir la falta de vitamina B12.

Les dones embarassades i els nens amb deficiència de vitamina D i K també requereixen suplements farmacològics. Els ancians, per la mena d’alimentació que porten i perquè solen assimilar amb més dificultat les vitamines, igualment necessiten aquests productes. Les malalties que afecten l’aparell digestiu o les intervencions quirúrgiques de l’estómac, així com insuficiències renals també poden ser una bona raó per a ingerir suplements. O el consum de medicaments que interactuen amb les vitamines i poden produir dèficits.

Creença errònia

Si se separen els segments de la població en els quals realment es requereix ingerir aportacions suplementàries, el resultat, explica la doctora Bretó, és que la major part de les persones no es troba en cap d’aquests grups. És a dir, teòricament no necessiten tals productes per al seu organisme. Però així i tot, el seu ús és cada vegada més habitual.

Estem davant una indústria milionària les vendes de la qual van suposar en 2001, segons dades de l’Associació Nacional d’Especialitats Farmacèutiques Publicitàries (ANEFP), 28.434.667 euros. L’any passat es van vendre 5.399.300 envasos de polivitamínicos. Els més utilitzats són els que vénen sota la presentació de multivitaminas.

El consum massiu de suplements vitamínics és una pràctica importada dels Estats Units, on es va iniciar fa uns quinze anys. “En aquest país hi ha suplements vitamínics fins per a cada dia de la menstruació”, comenta un expert. A Espanya, en una mostra de 1.000 individus de més de 15 anys, es va comprovar que el 28% havia pres algun tipus de suplement vitamínic l’any anterior, segons Núria Llata, especialista de l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes. No obstant això, Llata assegura que en aquest país la utilització de suplements (un 10% de la població) no és tan estesa si es pren com a referència el que ocorre a Alemanya, (un 43% de la població pren suplements), Regne Unit, (un 39%), i Itàlia, (un 37%).

“Jo solc prendre suplements vitamínics a la primavera i tardor. No sé si és lògic o no però noto un canvi. Reconec que hauria de prendre aliments que m’aportin les vitamines de manera natural, però pel meu estil de vida no és possible. No tinc temps. A més, noto que com mal perquè porto un ritme molt intens”, compte Susana Hidalgo, una periodista acostumada a la ingesta de polivitamínicos.

Casos com aquest són freqüents. La doctora Llata afirma que per l’estil de vida actual és fàcil creure que consumint suplements vitamínics s’aguanta millor el ritme frenètic al qual a vegades ens sotmetem. Això, diu Llata, “és una creença errònia”. “La gent pensa que en comptes de seguir una alimentació sana pot recórrer a una farmàcia a comprar un suplement. Estem davant una espècie d’efecte tranquil·litzador de consciències. El millor en aquests casos és recórrer sempre a una dieta adequada”, afegeix Irene Bretón.

L’abús pot ser perjudicial

Diversos estudis expliquen, segons la doctora Bretó, que les persones que prenen menys quantitat de vitamines tenen probabilitat de desenvolupar malalties. Però el que no està comprovat, diu, és que la ingesta de suplements eviti tal possibilitat. “La recomanació sempre és prendre aliments rics en vitamines, no pastilles”, insisteix.

Els productes en els quals es barregen diverses vitamines no solen comportar efectes secundaris. En les vitamines unitàries, en canvi, hi ha més riscos, afirma l’especialista de l’hospital Gregorio Marañón. El consum excessiu de la vitamina A, per exemple, pot produir malalties del fetge i en el cas de les embarassades suposar problemes per al fetus o avortaments. La vitamina D també pot generar toxicitat en quantitats elevades.

Carmen Flores, portaveu de l’Associació del Defensor del Pacient, amb seu a Madrid, creu que, en general, la població “abusa dels complexos vitamínics”. Això succeeix, diu Flores, per “el poc control administratiu” que recau sobre aquests productes. “Jo crec que s’hauria de crear l’obligació de portar receptes per a adquirir els polivitamínicos. Em sembla que hi ha molt poc coneixement sobre els complexos vitamínics”, assenyala.

En aquest sentit, Nuria Llata ressalta el fet que els polivitamínicos no sols es puguin adquirir en farmàcies i herbolaris, sinó també en supermercats. “És evident que els suplements són molt útils en determinades situacions per a millorar la qualitat de vida de l’individu quan aquest el necessita, però no quan els empra com una moda sense ser del tot conscient de com actuen en el seu organisme”, afirma Llata.

La doctora Irene Bretón també adverteix que els productes vitamínics que es venen en herbolaris “no són necessàriament saludables”. I afegeix: “No cal associar natural a innocu i beneficiós. Els productes naturals a vegades són precursors de medicaments”. Tant Llata com a Bretó reconeixen que els suplements vitamínics poden ajudar a persones amb dietes insuficients, però sempre s’aconsella consultar al metge abans de decidir el seu consum.