Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suïssa, el país dels Alps

En la gastronomia suïssa es barregen tendències germanes, franceses i italianes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 04deAbrilde2006

La gastronomia suïssa és molt variada, com l’és el país dels Alps. Combina igual que ho fan els seus cantons, tendències alemanyes, franceses i italianes.

Les carns i els formatges


Dos productes bàsics que mai falten en les cartes suïsses, amb independència del punt cardinal on es trobin són les carns de qualitat i el formatge. Sempre que es pot aquests dos ingredients participen en qualsevol plat típic.

De la cuina francesa s’ha adoptat un dels plats tradicionals de la zona alpina gala. El bernet platte, que s’elabora amb diversos tipus de carn cuita, salsitxes,
patates i col. També la fondue, l’especialitat saboyana, ha traspassat fronteres. La traducció al castellà és “fosa” i així succeeix amb els petits trossos de formatge -gruyère i vacherin- i amb l’oli que s’escalfa en una olla col·locada al centre de la taula, perquè cadascun dels comensals ajudat d’un punxo se serveixi o bé un tros de xarcuteria untat en el formatge fos, o un tros de carn fregit que lliga amb salses.

Una altra recepta molt típica és la raclette, que pren el nom de l’aparell, una resistència roent, en el qual està punxat un gran tros de formatge que es va fonent, i amb el qual el comensal unta les patates bullides. O el rosti que senzillament són patates bullides ralladas i acompanyades de carn.

Des d’Alemanya arriba el gust per les salsitxes. Es coneixen amb el nom de wurt i es poden consumir fresques, cuites
o fumades. Estan elaborades amb carn de vaca, seca i guarida.

L’herència italiana es materialitza en forma culinària a través del knöflio, unes boletes que s’elaboren amb farina i sèmola de blat.

Per als més llaminers


A Suïssa la xocolata té nom propi. Ocupa un espai important en la dieta diària doncs la seva aportació calòrica ajuda a enfrontar-se a temperatures hivernals perllongades. Però no és només un aliment energètic. La llet de les vaques que pastan a l’ombra de becs que superen els 2.000 metres és especialment bona per barrejar-la amb cacao. Per això, si Bèlgica és sinònim de xocolata negra; Suïssa l’és del de llet. En bombons o com a ingredient de l’alta cuina.

Begudes nacionals


Encara que la seva orografia ho dissimuli, Suïssa és terra de vins. Brous blancs rivalizan en qualitat als italians i als Borgoña. També té una escola de cervesa amarga molt famosa, però és l’afrutado la més famosa, per la seva originalitat i el seu sabor a prats silvestres. “Sap a Suïssa”, exclamen els qui la proven.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions