En la primera dècada del segle XXI, els objectius que es van marcar experts i institucions especialitzades en nutrició conduïen a plans per reduir el consum de greixos i potenciar la ingesta de cinc menjars aldia , amb el ferm propòsit de fer front a l’obesitat , la malaltia del nou segle. Sense abandonar el suport a aquestes mesures, a l’aspiració de potenciar hàbits saludables s’ha sumat en la segona dècada l’aposta per reduir la ingesta de sal, augmentar el consum de fruita i verdura, i acomiadar el sedentarisme. S’intenta que els ciutadans estiguin més sans, menys obesos i amb cors més forts.
Reduir el consum de sal
La memòria de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) no deixa lloc a dubtes: les institucions europees i unes altres que conformen les agències de referència s’han compromès a llançar campanyes i suports per aconseguir que la ingesta màxima de sal es redueixi. Les dades revelen que es consumeix massa. La dieta mitjana inclou 9,7 g per persona al dia, una xifra molt superior a la recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de 5 mil·ligrams aldia . Són nombroses les raons mèdiques que porten a aquesta necessitat, com la prevenció de la isquemia cardíaca, però sobretot es persegueix posar en pràctica una evidència científica: reduir el consum de sal prevé de manera eficaç i directa la hipertensió arterial.
És clau que el paladar s’acostumi a sabors menys salats
Per aconseguir el propòsit, l’agència i els experts s’han proposat treballar amb tots els sectors socials de forma simultània: comunicació, entitats de salut, indústria alimentària i plans formatius. A més, si bé pararan esment especial en productes amb alt contingut en clorur sòdic i en els més populars, no obviaran que el conjunt de la dieta determina les fonts d’aportació de sodi.
Parteixen de l’evidència que resulta clau que el paladar dels consumidors s’acostumi a sabors menys salats. Se sap que en establir els objectius de reducció de sal és més efectiu un plantejament voluntari, del propi consumidor, a partir de la mitjana per a cada categoria d’aliments, com ja s’ha aconseguit amb el pa baix en sal. S’estudia reconèixer i publicitar amb un logotip els productes que disminueixin el contingut d’aquest mineral, per sota del nivell que es determini com cumplidor de l’objectiu.
Augmentar el consum de fruites i verdures
Encara que el consum de fruites i verdures està present en tota la literatura sobre una alimentació correcta i la bona nutrició, en aquesta ocasió, es reflexiona sobre com aconseguir introduir-les en la dieta habitual sense subterfugis ni equívocs. Per a això, després d’un treball tècnic dut a terme en l’AESAN, d’acord a criteris saludables, es va fer una proposta de productes que poden acollir-se al Pla de consum de fruita a les escoles. Hi ha un compromís per organitzar el lliurament dels fons europeus destinats a distribuir de manera gratuïta fruita fresca i verdura a les escoles entre els nens amb edats compreses entre 6 i 10 anys.
Hi ha un compromís per organitzar el lliurament dels fons europeus destinats a distribuir de manera gratuïta fruita fresca i verdura a les escoles
El capítol del suc de fruita va merèixer una reflexió aparti. Es tolera, sempre que no s’abusi d’ell. Es fa especial incidència a definir el suc de fruites, un concepte que designa només el producte susceptible de fermentació, però no fermentat, obtingut a partir de fruites sanes i madures, fresques o conservades pel fred, d’una o diverses espècies, que tingui el color, l’aroma i el sabor característics dels sucs de la fruita de la qual procedeix. S’especifica que “es podrà reincorporar al suc l’aroma, la polpa i les celdillas que hagi perdut amb l’extracció”, però no s’admeten els sucs de fruita a força de concentrats, sucs de fruita concentrats ni els nèctars de fruites.
En aquesta ocasió, també es reincideix a sumar a les verdures fresques les mínimament processades o de quarta gamma. És a dir, es consideren òptimes en la dieta les verdures i hortalisses fresques, netes, higienizades, tallades o no, envasades en atmosferes modificades o no i llistes per al seu consum directe o una vegada cuinades.
Potenciar l’activitat física
Ningú discuteix la necessitat de promocionar l’activitat física en una societat que afavoreix hàbits sedentaris. No obstant això, també ha quedat demostrat que alimentació i exercici és un binomi reconegut però poc practicat. Els esforços se centren a potenciar les ocasions de realitzar exercici, descobrir el costat lúdic de l’activitat física en clar enfrontament amb l’oci de pantalla i premiar les iniciatives que condueixin i afavoreixin que la família introdueixi en els seus hàbits l’esport.Aquesta tercera pota dels propòsits per als propers anys està d’acord amb les altres dos anteriors: la reducció de sal i l’increment d’aliments sans. Es busca facilitar i aplaudir el convenciment que fer exercici respon a una voluntat i genera una satisfacció, recordar que limitar la sal ajuda a protegir el cor i consumir fruita i verdura millora la dieta. En definitiva, es donen claus per ajudar al ciutadà al fet que cuidi la seva salut.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) és un Organisme Autònom adscrit al Ministeri de Sanitat i Política Social que es va crear en 2001. Va ser la resposta institucionalitzada a la crisi de les vaques boges i en 2006 va afegir a les seves funcions la de promocionar la salut en l’àmbit de la nutrició i, especialment, en la prevenció de l’obesitat. Va obtenir la missió de garantir el més alt grau de seguretat alimentària, com a aspecte fonamental de la salut pública, i promoure la salut dels ciutadans, així com que aquests tinguin confiança plena en els aliments que consumeixen i disposin d’informació adequada per tenir capacitat d’elecció. El consumidor està al centre de les seves decisions, per sobre de qualsevol altre interès. Per aconseguir els seus objectius, es compromet a crear i mantenir una reputació d’experts i excel·lència de l’organització en matèria de seguretat alimentària i s’implanta una política d’anàlisi de riscos per garantir la credibilitat, independència i transparència de les actuacions.
L’AESAN és la institució encarregada de coordinar les actuacions relacionades de manera directa o indirecta amb la seguretat alimentària i la nutrició. Ordena les actuacions executives i normatives en situacions de crisis o emergència i coordina el funcionament de les xarxes d’alerta en l’àmbit de la seguretat alimentària.
