Teràpia nutricional per a malalts de sida

L’abordatge de la sida des d’un enfocament alimentari està basat en dues claus principals. La primera és la dietoteràpia de les complicacions nutricionals associades a la malaltia, com la ràpida pèrdua de pes, els problemes gastrointestinals, la pèrdua d’apetit i la temuda malnutrició. La segona és l’enfocament de la dieta i els suplements nutricionals encaminats a donar suport a la teràpia farmacològica. Respecte a aquesta última clau, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insta a organismes governamentals i a centres de recerca a avançar més ràpidament en els estudis científics que il·luminin a una més que probable ajuda dels micronutrientes en el tractament de la malaltia.

En la resolució WHA57.14, l’Assemblea de Salut de les Nacions Unides “insta als Estats membres que apliquin, amb caràcter prioritari, polítiques i pràctiques que fomentin, entre altres coses, la integració de la nutrició en una resposta contra el VIH/sida”. La malnutrició proteic-energètica és una de les pitjors complicacions nutricionals que aombra el panorama terapèutic. És causada en gran part per les lesions que apareixen en l’aparell digestiu, la diarrea i la mala absorció de nutrients en l’intestí. La pèrdua de pes total, massa muscular i massa grassa, a més dels dèficits de vitamines i minerals, poden aparèixer en la fase asimptomàtica i empitjorar en la fase simptomàtica de la malaltia. A més, la pèrdua de pes sol ser l’avantsala de l’aparició d’infeccions oportunistes com la pneumònia, tuberculosi o estomatitis, que empitjoren significativament la situació de la persona malalta.

Per a evitar aquest aprimament extrem és necessari dur a terme una alimentació equilibrada que inclogui una gran varietat d’aliments que cobreixin individualment les necessitats específiques de nutrients. Aquesta és la base de la dietoteràpia i en molts dels casos resulta una tasca àrdua i difícil. Les nàusees i vòmits, la dificultat en la masticació i la falta de ganes de menjar són els efectes adversos resultants de la medicació, infeccions, canvis en el gust i fins i tot de factors psicosocials.

Els objectius de la dieta són millorar l’estat nutricional, alleujar els símptomes i, en definitiva, cuidar la qualitat de vida de cada malalt. Per a aconseguir-ho es compta amb un equip professional que s’encarrega de l’alimentació i fa d’ella una clau dins del tractament integral de la malaltia. El ventall de dietes progressives en textura que nodreixin, alhora de facilitar la deglució i l’adaptació dels gustos personals a una dieta complicada, són l’art i la ciència de la dietètica.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en el seu document “WHO Technical Consultation on Nutrient Requirements for People Living with HIV/AIDS“, de 2003, reconeix que encara que l’estat dels micronutrientes en l’organisme és determinant per al progrés de la malaltia, encara falta molta feina que aclareixi com actua cada nutrient, tant en la prevenció com en el tractament de la infecció per VIH. Cal conèixer les dosis de seguretat per al seu ús com a suplements i sobretot la seva eficàcia i efectivitat.

Alguns estudis experimentals mostren com els complexos de vitamines hidrosolubles del grup B, vitamina C i vitamina E poden millorar l’estat immunològic, prevenir la diarrea en nens, millorar l’embaràs de dones infectades i reduir la incidència de baix pes de naixement i els naixements preterme (anteriors a la setmana 37). En l’actualitat, s’esperen resultats de noves recerques sobre l’efecte d’aquestes i altres vitamines, com la vitamina A, en la progressió de la malaltia i la mortalitat, així com el paper del zinc en el tractament de la diarrea en nens infectats i el rol del ferro en la prevenció i tractament de l’anèmia ferropènica, freqüent en aquesta patologia.

L’ús dels suplements com una intervenció inmunomoduladora de baix cost, capaç de disminuir la velocitat amb què la infecció pel VIH progressa a sida constitueix una aposta per al futur. Sembla ser que l’ajuda nutricional podria retardar el moment d’iniciació dels medicaments antiretrovirals i reduir els seus efectes adversos i el seu alt cost. Està en mans dels investigadors esclarir la teoria de la teràpia nutricional i brindar dades sòlides que permetin establir recomanacions sobre l’ús dels suplements d’antioxidants .

És possible que en un futur es puguin beneficiar els pacients que no hagin iniciat teràpia farmacològica per tenir un bon estat immunològic, les persones sense accés als medicaments, així com els qui ja hagin iniciat la seva teràpia antiretroviral i es beneficiïn dels antioxidants com a mesura terapèutica complementària.