Tipus de xocolata més habituals en el mercat
Xocolata en pols: Mescla de cacau en pols, farines i sucre. És un cacau soluble que es utilitza per a begudes però no per a rebosteria.
Xocolata en cobertura: Conté un mínim de 30% de mantega de cacau i un 55% si és cobertura negra. La seva utilitat en rebosteria en important, ja que s’utilitza per a l’elaboració de mousse, farciments i bombons.
Xocolata negra superior: Té un 43% de cacau i aproximadament un 26% de mantega de cacau.
Xocolata amarga: El seu sabor tan amarg es deu al fet que conté com a mínim 60% de cacau.
Xocolata amb llet superior: Compost per 18% de llet i 30% de cacau.
Xocolata amb llet: Es compon d’un 14% de matèria grassa seca procedent de la llet, 55% de sacarosa i 25% de cacau i no és apte per a rebosteria.
Xocolata amb avellanes o ametlles: Té un 20% de fruita seca, sucre, llet sencera o en pols, pasta de cacau, mantega de cacau, lactosa, aromes, lecitina de soia i 32% de cacau. El seu ús és de consum tal qual, ja que no serveix per a rebosteria.
Xocolate blanc: Té un 14% de llet, 20% de mantega de cacau, 55% de sucre i vainilla. Fabricat sense colorants, deu el seu color a la falta de cacau encara que porti llard de cacau.
Xocolata fondant: Conté un 40% de mantega de cacau i 40% de pasta de cacau. La seva utilitat en rebosteria és la de donar un bany exterior a pastissos, bombons i pastissos.
Consells per a la seva conservació
Convé conservar la xocolata en llocs secs i frescos i mai en la nevera. La xocolata negra es conserva durant més temps que el blanc. Recordar que totes les xocolates són sensibles a la calor i al fred, per el que un ambient neutre és el millor per a la seva correcta conservació.