Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tonyina o bonic?

El bonic del nord és una espècie més benvolguda i amb menys quantitat de greix que la tonyina

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deJuliolde2007

La temporada pròpia de la tonyina i el bonic és l’estiu. És ara quan es poden adquirir aquestes espècies marines amb millor qualitat i preu que la resta de l’any. En ocasions, es confon la tonyina amb el bonic per la seva semblança. No obstant això, presenten diferències que ens poden ajudar a diferenciar l’u de l’altre. Físicament, per exemple, el bonic té una aleta pectoral més llarga que la tonyina i unes ratlles obliqües de color fosc en tots dos costats de la zona dorsal.

Més característiques diferencials

Al mercat hi ha bàsicament dos tipus de tonyina, i un d’ells correspon al bonic del nord, en concreta tonyina blanca:

– La tonyina vermella o tonyina comuna (Thunnus thynnus)

També se li crida cimarrón. Aquesta varietat es localitza principalment per tot l’Atlàntic, encara que també es localitzen bancs amb aquesta varietat en el Mar Negre i en el Mediterrani. Es diferencia de la resta de varietats en què la seva aleta pectoral és la més curta.

– La tonyina blanca o bonic del nord (Thunnus alalunga)
En algunes regions també és anomenat albacora. Es denomina bonic del nord al que sobrepassa els 4 quilos de pes. Es captura en el Cantàbric i en l’Atlàntic, amb ham per al peix no sofreixi i ofereixi una carn de major qualitat. Encara que no és tan freqüent, el bonic del nord també es pesca en el mar Mediterrani i l’oceà Pacífic, sempre respectant la tècnica de captura. La nota diferencial és que posseeix un cos fort i se li reconeix per la grandària de l’aleta pectoral, més gran que la de la tonyina comuna. Precisament per aquest motiu el seu nom en llatí inclou la paraula alalunga. La seva carn és més blanca, amb una textura i un sabor particular. S’empra tant per cuinar com per elaborar conserves de tonyina de màxima qualitat.

Qualitat nutritiva

La major quantitat de greix de la tonyina no hauria de condicionar l’elecció entre els dos peixos, ja que el tipus de greix no és perjudicial

Aquests peixos viuen en grans bancs i representen una important font d’alimentació humana gràcies a les seves propietats nutritives. Tant la tonyina com el bonic són dos peixos blaus molt consumits al nostre país, i més durant l’estiu.

El contingut proteic és molt semblant en ambdues espècies, però la quantitat de greix varia, sent la tonyina mes gras. Aquest aspecte no hauria de condicionar l’elecció entre l’un i l’altre, ja que el tipus de greix no és negativa i tots dos són productes d’excel·lent qualitat nutritiva. Tant en el bonic com en la tonyina destaca la proporció de greix insaturat, en concret d’àcids grassos omega 3, que ajuden a reduir els nivells de colesterol en sang. Per aquest motiu se’ls consideri grasses aliades del cor.

La seva riquesa en vitamines hidrosolubles del grup B és molt semblant en tots dos casos, encara que la tonyina conté més vitamines solubles en greix A i D. Respecte als minerals, el contingut dels mateixos en les dues espècies és molt similar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions