Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tota la UE, inclosa Espanya, permet embotellar aigua de l’aixeta sempre compleixi una sèrie de garanties sanitàries i s’indiqui en l’etiquetatge

La normativa espanyola especifica que es poden produir tres tipus d'aigua: la mineral natural, la de deu i la preparada

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 05deMarçde2004

El reconeixement per part del grup Coca-Cola que embotella i comercialitza a Gran Bretanya aigua de l’aixeta tractada amb processos físic-químics abans de ser envasada sota l’etiqueta “aigua pura”, ha aixecat una gran polèmica sobre aquesta manera de produir aigua que, lluny de ser il·legal, està autoritzada en tota la Unió Europea (UE), inclosa Espanya, sempre que es compleixin una sèrie de requisits.

La normativa espanyola, recollida en un reial decret que incorpora una directiva europea, especifica que es poden produir tres tipus d’aigua: la mineral natural, la de deu i la preparada. Aquesta última es divideix en altres dues categories: l’aigua potable preparada de deu i l’aigua de proveïment públic preparada. En tots els casos, les etiquetes de les ampolles han d’indicar clarament el tipus d’aigua que contenen. El producte britànic de Coca-Cola, “Dasani”, entraria dins de l’última categoria. No així la versió espanyola d’aquest, que, segons va precisar la multinacional, és d’origen mineral natural.

“Cal assenyalar que el 90% de l’aigua embotellada que s’embeni al nostre país entra dins de la categoria d’aigües minerals naturals, de les quals Espanya és el quart productor europeu”, expliquen des de l’Associació Nacional d’Empreses d’Aigües de Beguda Envasades (ANEABE). “Només el 3% són aigües preparades”, detallen. El que no significa que aquest percentatge es refereixi exclusivament a productes l’origen dels quals és l’aixeta. Hi ha aigües preparades que salin d’una deu. És el cas d’Aquafina “”, producte de Pepsi, que “procedeix d’un jaciment situat al parc alabès de Gorbea”, explica la companyia de begudes Pepsico. El que la converteix en aigua potable preparada, com indica l’etiqueta, i no en aigua mineral, és el procés d’osmosi i filtrat al qual és sotmesa.

És un cas diferent al de Nafree “”, aigua que es comercialitza com especialment indicada per a la preparació de biberons. La pròpia empresa, Aigua Nafree S.A., explica en la seva pàgina web que l’origen del seu producte és l’aigua “de la xarxa pública”. Una vegada obtinguda, se sotmet a una sèrie de processos, entre ells la descalcificació, la doble osmosi inversa i el filtrat.

Segons l’empresa, el resultat és una aigua desmineralitzada i esterilitzada, mentre que la de l’aixeta, sense tractar, “pel seu contingut en sals minerals, pot provocar una descomposició de l’equilibri hídric”. Aquest punt ha estat qüestionat en un informe d’Aigües de Barcelona fet públic ahir, en el qual es defensa la qualitat de l’aigua de l’aixeta de les ciutats espanyoles, sovint de molt baixa mineralització.

Cada vegada són més les persones que es decanten per l’aigua embotellada. No en va, el consum mundial augmenta una mitjana d’un 12% cada any, a pesar que el seu preu és molt més alt comparat amb l’aigua de l’aixeta. Fins i tot en aquells països on existeix un servei públic d’aigua potable, les persones poden arribar a gastar fins a mil vegades més diners en aigua embotellada que si l’agafessin de la xarxa pública, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Espanya tampoc es queda enrere en aquesta “nova moda” en la qual l’aigua ha passat a convertir-se en un element gastronòmic i un signe dels nous temps. Així, el nostre país és el quart consumidor d’aigua embotellada de la UE, per darrere de França, Alemanya i Itàlia. Durant 2002, els espanyols van consumir 4.513 milions de litres d’aigua envasada: 110 litres per persona. Això sí, les favorites són les minerals (89,7%), seguides de les de deu (7,3%) i les potables preparades (3%). En qüestió de bombolles, les aigües sense gas representen el 95,2% de la producció, enfront del 4,8% de les quals contenen gas.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions