Amb l’adolescència arriba una etapa de canvis. L’organisme s’accelera per completar el desenvolupament corporal i neurològic, mentre evoluciona la relació amb l’entorn. Les amistats i altres models de conducta o estètics fan perillar els hàbits saludables, i no solament quant a alimentació. En aquesta segona dècada de vida cal tenir molta cura amb els trastorns alimentaris. A continuació t’expliquem quins són i com poder adonar-nos que els nostres fills poden tenir un d’aquests problemes. A més, et detallem què exercici poden fer per estar més actius.
Sobrepès i obesitat en l’adolescència
El 35 % dels espanyols d’entre 8 i 16 anys té excés de pes i, aproximadament, el 12 % té obesitat, segons dades de l’estudio PASSOS 2019 sobre l’activitat física, els estils de vida i l’obesitat dels joves espanyols, de la Fundació Gasol. L’excés de pes en l’adolescència és un fort predictor d’obesitat en l’edat adulta, pot ser altament estigmatizante en aquest període de la vida i pot comportar problemes socials, empitjorament de la qualitat de vida i, evidentment, problemes de salut associats a l’excés de pes.
Per prevenir l’obesitat s’ha de facilitar als adolescents un ambient (social, familiar, però també físic i legislatiu) que faciliti l’elecció saludable. Els nens i nenes amb pares i mares el patró de les quals de consum no és l’adequat i que pateixen excés de pes tindran un major risc de patir obesitat en la infància. Així mateix, la presència d’obesitat en la infantesa es correlaciona amb el risc de sofrir-la en l’adolescència i aquesta, amb la probabilitat d’obesitat en l’edat adulta. La prevenció, per tant, ha de començar de forma primerenca, en el si familiar.
El tractament de l’obesitat en els adolescents hauria d’abordar-se a través d’un grup interdisciplinari de professionals sanitaris especialitzats com els dietistes-nutricionistes, que traçaran una teràpia de modificació d’estil de vida eficaç i a llarg termini (canvis cap a una alimentació saludable, ser físicament actiu i minimitzar conductes sedentàries). També es pot abordar, si ho requereix l’especialista, amb una teràpia conductual i l’ús de fàrmacs en el cas que els prescrigui un metge.
Altres perills de l’alimentació en l’adolescència
Encara que les tendències estan canviant en els últims anys, probablement les normes socials imposades als dos gèneres conferiran a les noies un major risc de fer dietes adelgazantes innecessàries, perdre pes de forma no saludable i fer menys exercici físic. Els nois, per la seva banda, tenen més probabilitat de consumir aliments insans com la brioixeria, el menjar ràpid o les begudes ensucrades. La presa excessiva d’alcohol és un risc que ja es dona en tots dos gèneres.
Tant els mitjans de comunicació (incloent publicitat i xarxes socials) com els familiars i el seu entorn directe poden fomentar en els adolescents aquestes conductes negatives, però també poden ajudar a introduir enfocaments més saludables, incloent l’alimentació i les begudes.
Imatge: Budgeron Bach
Un dels riscos més apressants és el desordre alimentari, una alteració contínua de la conducta alimentària que condueix a un patró d’alimentació procliu a causar complicacions físiques o psicològiques significatives. L’autopercepción negativa (una percepció distorsionada de nosaltres mateixos) augmenta el risc de desordres com l’anorèxia, la bulímia i els trastorns per atracón, causant problemes nutricionals que comporten deficiències en el desenvolupament (físic, hormonal, reproductiu i cognitiu), un pes no saludable (per damunt o per sota del saludable) i una mala salut bucal (erosió, càries dentals i sagnat gingival).
S’estima que una de cada 10 noies i que un de cada 20 nois podrien estar en risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària. D’ells, solament es diagnostica una tercera part. Això significa que existeixen molts adolescents vulnerables a patir desordres alimentaris i que no reben ajuda professional.
Senyals que alerten d’un trastorn alimentari
Segons la ‘Guia per a pares’ de l’Associació de Trastorns Alimentaris d’EE. UU., els signes emocionals, de conducta i físics que ens ajuden a saber si els nostres fills poden estar en risc de sofrir trastorns de la conducta alimentària són els següents:
- L’adolescent expressa una por intensa a pujar de pes.
- Es comprova amb molta freqüència en el mirall, per detectar defectes. Té una imatge negativa o distorsionada de si mateix o està molt pendent de la forma i el pes del cos.
- Presenta conductes antisocials. Por a menjar en públic o amb altres persones, propensió a guardar i amagar menjar o tendència a menjar en secret.
- Demana sempre porcions molt petites o es nega a menjar.
- Practica uns rituals inusuals amb el menjar: la curta en pedacitos molt petits, trasllada els aliments d’un costat a un altre del plat, però sense ingerir-los.
- El seu estat d’ànim és pla o mancat d’emoció. Rigidesa en rutines i conductes, amb extrema ansietat si s’aparta d’elles.
- Sofreix fluctuacions de pes severes. En les noies, retirada de la menstruació.
- Molts problemes dentals.
- Té problemes de sequedat de pell, ungles, cabell fi, pell freda al tacte.
Consells per a una adolescència activa
Segons la guia ‘Petits canvis per menjar millor’, de la Generalitat de Catalunya, l’activitat física en els adolescents es basa en tres rutines:
? El mínim d’exercici diari recomanat és de 60 minuts d’activitat física moderada-intensa.
? Es recomana que dos dies o tres a la setmana realitzin activitats més intenses i vigoroses (esport o activitats físiques extraescolars, ja sigui en l’àmbit competitiu o no).
? A primera hora del matí, abans de l’inici de les classes o de les activitats diàries, és important que els adolescents realitzin algun tipus de rutina física per activar-se. Per exemple, anar a escola caminant, amb bicicleta, en patinet no elèctric o en monopatín (sempre amb casc i si existeixen vies segures destinades per a això) com a alternatives al transport públic.
Què és activitat física moderada? És l’exercici que permet mantenir una conversa realitzant pauses per agafar aire; per exemple: caminar a bon pas (a 10 minuts el quilòmetre), anar amb bicicleta a un ritme tranquil, treballar en el jardí (escombrar fulles o tallar la gespa) o el joc actiu amb altres adolescents. I intensa? Exercicis com córrer, pujar escales, nedar, fer esport, anar al gimnàs, saltar a la corda…
