En 1980 hi havia al món 857 milions de persones amb excés de pes. Avui la xifra ascendeix a uns 2.100 milions, gairebé un terç de la població. El nombre d’homes amb sobrepès o obesitat ha passat d’un 28,8% a un 36,9%. Entre les dones ha succeït alguna cosa similar: el 29,8% que s’observava en 1980 va ascendir a un 38% en 2013. Aquests són els principals resultats d’una extensa recerca publicada en la revista Lancet, on es valora l’avanç de l’obesitat en els últims 33 anys en 188 països, inclosa Espanya. No són dades noves i inesperats. Sí ho és que cap país hagi aconseguit frenar ni revertir la tendència. El següent article aprofundeix en aquesta situació.
Tsunami d’obesitat
Al febrer de 2011, la doctora Sonia Anand i el doctor Salim Yusuf, també en la revista Lancet publicaven la següent reflexió: “El tsunami de l’obesitat afectarà, a la llarga, a totes les regions del món”. Solament tres anys després ja tenim dades que confirmen la predicció d’aquests investigadors pertanyents a la Universitat McMaster a Canadà.
A Espanya, el 62,3% dels homes i el 46,5% de les dones tenen excés de pes
Per què van escollir la paraula “tsunami”? Per ventura és tan demoledor l’efecte de l’obesitat sobre la salut de la població? Sí ho és: l’excés de pes és una epidèmia que incrementa el risc de patir una llarga llista de dolències, algunes molt conegudes, com la diabetis tipus 2, el càncer o la malaltia cardiovascular, i unes altres no tant, com les malalties renals, l’osteoartritis o els problemes en l’embaràs (per a la mare i per al fetus). Es calcula que aquest “tsunami” va ser responsable, en 2010, de 3,4 milions de morts (la major part, per malalties cardiovasculars).
Estats Units és el país amb més percentatge de persones amb obesitat (el 13% de persones amb aquest problema són nord-americans). De fet, solament tres països sumen la meitat de la població amb obesitat al món: Estats Units, Brasil i Mèxic. A Espanya, la prevalença de sobrepès i obesitat en menors de 20 anys ascendeix a un 27% dels homes i a un 23,8% de les noies. En adults, la xifra és bastant superior: un 62,3% dels homes i un 46,5% en dones pateixen excés de pes.
Cap país posa fre a l’avanç de l’obesitat
Avui sabem que Anand i Yusuf tenien raó en 2011, però també tenim constància que cap país ha aconseguit reduir les seves taxes d’obesitat en 33 anys. Pitjors encara són els auguris del doctor Christopher JL Murray, un dels principals signants de l’estudi, i director de l’Institut per a la Mètrica i Avaluació Sanitària (Universitat de Washington a Seattle). Murray considera que l’obesitat seguirà en augment de forma constant a mesura que augmentin els ingressos dels països de baixos i mitjos ingressos. Solament existeix, en la seva opinió, una via de fuita: prendre mesures urgents “per abordar aquesta crisi de salut pública”.
Existeix una dada positiva, segons la recerca: l’epidèmia sembla ralentir-se entre els adults dels països desenvolupats. Aquesta bona notícia, no obstant això, s’afebleix en conèixer una altra res halagüeña: l’increment de l’excés de pes en nens i adolescents avança sense aspectes de millora.
Obesitat en nens, increment d’un 50%
Més greu encara és el que ha ocorregut amb el sobrepès en els menors d’edat en aquests anys. En països desenvolupats s’ha passat del 16,9% al 23,8% en nens, i del 16,2% al 23,8% en nenes. La taxa de petits amb sobrepès o obesitat ha augmentat al món gairebé un 50% entre 1980 i 2013, segons el nou estudi publicat en Lancet. En una entrevista, la doctora Marie NG, primera signant de la recerca, va subratllar que l’obesitat infantil implica greus efectes en la salut en el futur, com les malalties cardiovasculars, la diabetis i diversos tipus de càncer. “Hem de pensar ara com revertir aquesta tendència”, va assenyalar.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) no solament vol revertir la tendència, vol “acabar” amb ella. Al maig de 2014, va presentar el seu ‘Pla d’acció de la Comissió per acabar amb l’obesitat infantil‘. Aquesta estratègia redactarà les línies mestres per abordar aquesta qüestió. A principis de 2015 estarà llest l’informe que sustentarà les recomanacions de l’Assemblea Mundial de la Salut.
Si l’OMS està alarmada per aquesta situació, no ho està menys la seva directora general, la doctora Margaret Chan. El compte de Twitter de l’OMS recollia aquestes recents declaracions de la seva directora: “Estic profundament preocupada per l’augment en la prevalença d’obesitat infantil en totes les regions del món”.
Per què aquest augment imparable d’obesitat?
L’article detalla que l’augment del sobrepès i l’obesitat ha estat “substancial, generalitzat i s’ha produït en un curt període”. Resulta difícil dilucidar per què s’ha generat aquesta situació, ja que és multifactorial. En tot cas, els investigadors de l’estudi recentment publicat assenyalen quatre factors importants:
- 1. L’excessiva ingesta de calories.
- 2. La inactivitat física.
- 3. La falta d’estratègies efectives per part dels països per frenar aquesta epidèmia.
- 4. La promoció activa del consum d’aliments per part de la indústria alimentària.
La doctora Chan coincideix amb aquest últim punt, en considerar que “l’augment en la prevalença d’obesitat es deu, presumiblement, a la cada vegada major disponibilitat d’aliments molt palatables i molt rics en energia”.
Possibles solucions al problema de l’obesitat
Diverses agències internacionals s’han posat d’acord per enfrontar-se a aquest problema, tal com van detallar Gortmaker i col·laboradors en una interessant recerca publicada en 2011 en la revista Lancet. Així que existeixen esperances.
Aquestes noves dades ajuden a comprendre la magnitud del problema i és molt possible que contribueixin a despertar l’interès de sectors polítics que abans s’escudaven en la falta de dades. Ara com ara, s’han d’implementar sens falta totes les mesures correctives necessàries per frenar la pandèmia d’obesitat al món. En les properes dècades, aquest abordatge ha de formar part de la política de salut pública de tots els països. Una política que no ha d’oblidar el paper dels i les dietistes-nutricionistes, tal com va justificar el document ‘Incorporació del dietista-nutricionista en el Sistema Nacional de Salut‘.
No obstant això, flota en l’aire una pregunta difícil de respondre. L’ha plantejat el professor Klim McPherson just després de publicar-se l’estudi de Marie NG i col·laboradors. Existirà una voluntat internacional per actuar de forma decisiva contra l’obesitat, si això restringirà el creixement econòmic? McPherson detalla que per reduir el pes dels britànics a les xifres de 1980 faria falta una disminució de la ingesta calòrica d’un 8% en tota la població, la qual cosa generaria unes pèrdues de 8.700 milions de lliures anuals per part de la indústria alimentària. Un pas complicat al nostre competitiu món.
Mentrestant, no hem d’oblidar el paper que exercim nosaltres mateixos com a timoners de la nostra salut. Seguir uns bons hàbits de vida i esquivar les temptacions que ens conviden al sedentarisme, a la ingesta excessiva i desequilibrada, al tabaquisme o a l’alcoholisme, no és solament responsabilitat de l’entorn, també és responsabilitat personal.
