Experts nord-americans reaviven de nou l’eterna discussió entre aliments ecològics i convencionals. I ara ho fan assegurant que els tomàquets que es produeixen sota condicions concordes amb la producció ecològica són més nutritius que els que no segueixen aquestes pautes. Segons l’estudi, realitzat per experts de la Universitat de Califòrnia i de la Universitat de Minnesota, els nivells de flavonoides, compostos naturals que es troben en plantes i aliments d’origen vegetal i als quals se’ls atribueixen propietats beneficioses per a la salut humana, trobats en els tomàquets ecològics són fins a un 97% més alts que els de els tomàquets produïts de forma convencional. La tesi coincideix amb les dades que reflecteixen un augment, en els últims anys, del consum d’aquest tipus d’aliments i amb la publicació d’anàlisi que, malgrat no trobar diferències destacables entre tots dos cultius, sí reconeixen certes apreciacions en alguns casos.
Els nivells de quercetina i kaempferol, dos dels flavonoides amb més presència en vegetals, són molt més elevats en els tomàquets ecològics que en els convencionals, en un 79% i un 97% respectivament. Aquestes són les conclusions de deu anys d’observació (de 1994 a 2004) d’un estudi nord-americà publicat en la revista “Journal of Agriculture and Food Chemistry”. Sota l’adreça de la Universitat de Califòrnia, la recerca s’ha basat en tomàquets conreats en terra biològica, la qual cosa significa que les dosis de fertilitzants han estat molt reduïdes.
A pesar que ja s’han provat anàlisi com aquest en pastanagues i blat, els resultats difereixen dels tomàquets ja que les diferències entre cultius ecològics i convencionals han estat insignificants. Però ara, la realitat ha estat una altra, i la comparativa entre tots dos tipus de tomàquets sí ha evidenciat diferències, que responen, segons els responsables de l’estudi, a la «sobrefertilización» de les plantes convencionals.
Els flavonoides, considerats un tipus d’antioxidants, es produeixen com a mecanisme de defensa de la planta provocat per una deficiència de nutrients. Un dels principals papers que exerceixen aquestes substàncies és la d’ajudar a la planta a reparar danys i protegir-les de malalties. A més, nombrosos estudis asseguren que contribueixen a la reducció del risc de sofrir malalties cardiovasculars, demència i alguns tipus d’anàlisis.
També els kiwis
Experts nord-americans destaquen la superioritat de la capacitat antioxidant de tomàquets i kiwis ecològics
En la mateixa línia es manifesta un altre estudi, publicat aquesta vegada en Journal of the Science of Food and Agricultura, sobre la superioritat nutricional dels kiwis ecològics enfront dels convencionals. Sota les mateixes condicions de cultiu, els dos tipus de producció donen dos tipus de fruits: els nivells de vitamina C i de fenòlics, un tipus de flavonoides als quals se’ls atribueixen propietats anticancerígenos, són més alts per als ecològics.
Per als responsables de l’estudi, de la Universitat de Califòrnia, un dels motius que explicaria aquests nivells és que l’ús de pesticides redueix, i fins i tot pot arribar a interrompre, la producció d’aquestes substàncies, que actuen com a mecanisme de defensa de la planta. La recerca adona a més de que aquest tipus de kiwis té una capacitat antioxidant major que el convencionals.
Beneficis en dubte
La qüestió sobre si un aliment ecològic és més nutritiu que un aliment convencional no és nova. De fet planteja controvèrsia entre diferents sectors. El passat mes de juny, una revisió realitzada per la British Nutrition Foundation posava en dubte que l’alimentació ecològica sigui més nutritiva que qualsevol altra. Des d’un punt de vista ambiental, els cultius ecològics sí podrien tenir certs beneficis, hagut de sobretot al fet que no usen fertilitzants ni pesticides artificials i altres recursos més sostenibles amb el medi ambient, com la rotació de cultius.
No obstant això, des d’una perspectiva alimentosa, els experts britànics asseguren que «no existeixen suficients evidències científiques que corroborin la seva superioritat nutricional».Tot això malgrat les conclusions de nombrosos estudis segons els quals, per exemple, les patates ecològiques contenen més quantitat de vitamina C que les convencionals, o que la llet ecològica conté nivells més alts de betacaroteno o vitamina I.
Malgrat reconèixer aquests resultats, la revisió britànica puntualitza que són necessàries noves recerques per determinar, per exemple, si existeixen diferències entre un altre tipus d’aliments, com a peix, carn i altres productes animals. La necessitat s’estén, a més, a l’àrea dels fitoquímicos, com a flavonoides i carotenoides, de forma especial per dotar de base científica els efectes beneficiosos que se’ls atribueixen.
La valoració dels consumidors dels aliments ecològics millora any rere any. Així ho corrobora un estudi publicat en Journal of the Science of Food and Agricultura, segons el qual des de 2003 el mercat ecològic augmenta un 19% cada any. Aquest ascens no es deu tant a la valoració nutricional que els consumidors donen a aquest tipus de productes sinó més aviat a les preocupacions, segons l’estudi, per qüestions ambientals, l’ús de pesticides o el benestar dels animals.
El major creixement d’aquest tipus de producció s’ha produït sobretot a EUA i la Unió Europea, segons dades de l’Institut de Recerca d’Agricultura Ecològica (FiBL, en les seves sigles angleses) i de la Fundació per al Cultiu Ecològic (SOL). En sòl nord-americà el cultiu ecològic ocupa ja més de 400.000 hectàrees i en alguns països europeus com Itàlia la xifra se situa en més de 110.000 hectàrees.
De tots els països, Austràlia continua sent el que té una superfície ecològica certificada més gran, amb 11,8 milions d’hectàrees, seguit d’Argentina (3,1 milions), Xina (2,3 milions) i EUA (1,6 milions). Alemanya ocupa el setè lloc. La zona amb més superfície ecològica conreada es concentra a Oceania (39%), seguida de la UE (23%) i Amèrica Llatina (19%).
