Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Triar la melmelada adequada

La gran varietat en la composició de melmelades obliga a fixar-se en la llista d'ingredients per triar la que més convingui

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deJunyde2009
Img mermelada Imatge: sanja gjenero

En moltes ocasions, el consumidor no coneix amb exactitud el significat que s’amaga darrere de cadascuna de les denominacions legals dels aliments: ingredients, formes d’elaboració i, fins i tot, continguts mínims. Això succeeix a l’hora de triar les melmelades, ja que és fàcil dubtar entre prendre una melmelada o una confitura per no saber què diferència hi ha entre ambdues.


Una altra dels dubtes que poden sorgir a l’hora de triar un tipus o un altre de melmelada s’origina perquè hi ha noves versions amb menys sucre que, no obstant això, segueixen mantenint el característic i buscat sabor dolç. El fet que les melmelades no incloguin entre els seus ingredients sucre no significa sempre que siguin baixes en calories.

Amb sucre afegit: calories de sabor dolç

Aquesta és la melmelada tradicional que s’elabora a força de fruites a les quals s’afegeix una elevada quantitat de sucre. El que conté en la seva composició és el sucre comú, conegut com a sacarosa. Més de la meitat del producte sol ser sucre i és el component que actua com a conservant, a més dels propis àcids de la fruita, que també col·laboren en la seva conservació. Per això, les melmelades són aliments que tenen un període de vida molt llarg. L’aportació energètica del sucre en les melmelades ronda les 180-200 calories per 100 grams.

Dins d’aquest tipus de melmelades les hi ha de multitud de sabors: maduixa, gerd, préssec, albercoc, pruna o kiwi, entre moltes altres. La diferència entre les unes i les altres és el tipus de fruita utilitzat en la seva elaboració, ja que la quantitat de sucre afegida no vària molt d’unes a unes altres.

Amb fructosa: apta per a diabètics

En l’elaboració de les melmelades amb fructosa, a diferència de la tradicional, se substitueix la sacarosa per fructosa, un carbohidrat que dona sabor dolç i resulta apte per a les persones amb diabetis, en particular per les quals pateixen diabetis tipus I, dependents de la injecció d’insulina. La fructosa es troba de forma natural en les fruites i en la mel. El seu poder edulcorant és el responsable del sabor dolç.

La fructosa dona sabor dolç a les melmelades i resulta apta per a les persones amb diabetis

La fructosa ofereix nombrosos beneficis a les persones diabètiques: s’absorbeix ràpidament en l’organisme però no provoca canvis bruscs en els nivells de glucosa en sang. Un altre dels beneficis és que no estimula la secreció d’insulina.
En ocasions, aquest tipus de productes s’acompanyen del missatge “melmelades sense sucre”, la qual cosa pot portar a una confusió sobre la seva aportació calòrica si no es llegeixen les etiquetes. Encara que aquestes melmelades continguin fructosa en lloc de sacarosa això no significa que aportin menys calories que les que contenen sucre. L’aportació energètica d’ambdues substancies edulcorants és similar; tant la sacarosa com la fructosa aporten 4 quilocalories per gram.

Per aquest motiu les melmelades amb fructosa no són més adequades per a les persones amb sobrepès o obesitat, encara que sí poden ser una bona opció per els qui tenen diabetis. D’altra banda, el consum excessiu de fructosa contribueix a augmentar el nivell dels triglicèrids en sang, per la qual cosa no s’ha d’abusar d’aquest producte en cas d’hipertrigliceridemia.

Al mercat també podem trobar melmelades amb menys proporció de fructosa que les anteriors. Aquestes melmelades són més adequades per a persones que pateixen sobrepès o obesitat, encara que sempre cal tenir en compte la quantitat que es prengui. Pot donar-se el cas que no es consuma habitualment melmelada, per la qual cosa el criteri per triar una o una altra seria més pel gust que pel contingut en calories.

Sense sucre afegit
Aquestes melmelades contenen un valor energètic molt baix perquè els edulcorants que substitueixen al sucre no aporten calories com la sacarina, l’aspartame o el ciclamato, entre uns altres. Per això, són adequades per a persones que segueixen dietes baixes en calories i per els qui tenen diabetis o hipertrigliceridemia.

En definitiva, la clau per triar un tipus de melmelada està a fixar-se en la llista d’ingredients. Si es tracta d’un aliment el consum del qual és ocasional, per exemple per prendre en els desdejunis del cap de setmana, no hi hauria motiu per privar-se d’una melmelada tradicional, excepte si es pateix diabetis.

ETIQUETATGE I MISSATGES PERMESOS

L’addició de sucre a les melmelades, entre altres aliments, per part de la indústria alimentària és, juntament amb greixos, proteïnes, fibra, sal i/o sodi, vitamines i minerals, un dels components que s’ha regulat en la normativa corresponent al “Reglament 1924/2006 relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments”. El missatge que acompanya a les melmelades en les quals s’ha modificat el seu contingut de sucre ha d’ajustar-se per llei a les declaracions aprovades, que són les que segueixen:
Sota contingut de sucre. Una melmelada podrà declarar que conté un baix contingut de sucre si el producte no inclou més de 5 g de sucre per 100 g de producte.
Sense sucre. Només es denominaran així les melmelades que no continguin més de 0,5 g de sucre per 100 g de producte.
Sense sucres afegits. Es tracta de melmelades a les quals no s’ha afegit cap monosacàrid (fructosa, glucosa, xarop de glucosa o fructosa…), ni disacàrid (sacarosa), ni cap aliment utilitzat per les seves propietats edulcorants. Si els sucres estan naturalment presents en els aliments, com és el cas de les melmelades de fruites, en l’etiquetatge haurà de figurar la indicació que “conté sucres naturalment presents”.

ENTRE MELMELADES I CONFITURES

Tal com es desprèn de l’anàlisi efectuada per CONSUMER EROSKI en 2006, per escollir entre una o una altra marca de melmelada o confitura és important tenir en compte la denominació: normal, extra o tipus light; la seva proporció de fruita i sucre, i els additius, així com no deixar-se portar per que el tarro aparent una fabricació més casolana. Tant les melmelades com les confitures estan realitzades a partir de la cocció de fruita en almívar (aigua i sucre). La melmelada s’elabora amb un contingut mínim de fruita -sencera, trossejada o triturada- del 30%. Si la fruita representa més del 50% es denomina “extra”. En canvi, la confitura s’elabora amb sucres, polpa o puré de fruita i aigua. La quantitat ha de ser com a mínim del 35% i, si el contingut és igual o superior al 45%, pot distingir-se com a “extra”.

Les melmelades i confitures constitueixen un bon complement del desdejuni, gràcies a la seva aportació en sucres -hidrats de carboni simples- i energia amb la qual afrontar la jornada diària. A pesar que persisteix la creença que contenen moltes calories, la veritat és que 20 g aporten 50 calories en el cas de les confitures i 35 en les melmelades.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions