Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Turisme gastronòmic

Cada país compta amb diferents costums gastronòmics, per la qual cosa és oportú i enriquidor provar els menjars i els aliments típics d'allí on es viatja

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 11deAgostde2007

Preparar la maleta no és l’única cosa que s’ha de fer abans de partir de vacances. Informar-se bé de tot el que ofereix el país i de què es pot trobar allí és bàsic si es pretén evitar sorpreses i algun malentès. El viatger pot triar entre moltes destinacions, des del mar i la muntanya fins a la ciutat o el camp. Qualsevol que sigui el lloc previst, per molt proper que estigui de la seva zona de residència, compta amb una cultura i uns costums particulars que li sorprendran en la majoria dels casos. I és que tot un any a l’espera de les vacances obliga a aprofitar al màxim totes les oportunitats de la destinació triada. Convé, per tant, conèixer la història del país i la seva cultura, les seves possibilitats d’oci (excursions, festes tradicionals o celebracions culturals), la forma de vida dels seus habitants, els menjars, els aliments i les begudes típiques o les formes de cuinar més curioses i cridaneres, entre altres aspectes que conformen la cultura gastronòmica del país de destinació.

Tria una destinació i gaudeix de la seva gastronomia

El viatger o el turista pot triar entre moltes destinacions, des del mar a la muntanya, de la ciutat al camp… Qualsevol que sigui el lloc previst, com més allunyat estigui de la zona de residència, es caracteritza per una cultura i uns costums gastronòmics particulars i diferents que li sorprendran en la majoria dels casos. Un dels secrets per conèixer més d’a prop el país és endinsar-se en la seva cuina i provar les receptes i les elaboracions tradicionals, els aliments típics i les preparacions quotidianes. Quin és el desdejuni típic? Quin ingredient porten la majoria dels plats que els dona un toc picante? Quin és la barreja d’espècies que fa que el plat sàpiga exquisit?

No obstant això, si es viatja a països en desenvolupament, la seguretat alimentària prevaldrà sobre les apetències per provar un aliment o una beguda. Com a norma general bàsica, convé prestar major atenció a l’aigua, els gels, la fruita crua, els sucs i les amanides en el lloc de destinació per evitar riscos alimentaris i malalties.

Delícies especiadas i picantes a Índia.
Img kebab1 art

Encara que Índia és un país enorme tant en la grandària geogràfica, com respecte a la seva població, riquesa i pobresa, l’essència de molts menjars indis és que són marcadament vegetarianes, especiadas i, en ocasions, massa picantes per als paladars poc acostumats. Es pot menjar un plat únic si es trien els tandoori i les dhal. Els primers són una especialitat de la cuina del nord i es diuen així en referència al forn d’argila (tandoori) en el qual es cou el menjar després de marinarse en una barreja d’espècies i iogurt coneguda com tandoori masala. La barreja porta una llarga llista d’espècies com comino, llavors de coriandre, guindilla, gingebre i cúrcuma. El pollastre tandoori és un dels plats més reconeguts i figura en els menús de la majoria dels restaurants, igual que els dhal, llenties guisades i especiadas, en ocasions, amb una presència similar a una sopa. Entre les begudes dolces i saboroses, com a aperitiu o com a postres, són molt populars els lassi (iogurt líquid), que sovint es baten amb trossos de fruita fresca de l’estació o amb varietat d’espècies. El chai (te) és la beguda nacional i es prepara amb llet, sucre i cardamomo.

Plats aromàtics i salses suaus en el sud-est asiàtic.
Img noodles1 art

Laos, Tailàndia, Vietnam i Cambodja conformen el sud-est asiàtic i, encara que amb particularitats culinàries i una cultura gastronòmica variada i exquisida, tots ells comparteixen l’essència de moltes receptes, aliments i formes d’elaboració: plats aromàtics i salses suaus. El turista trobarà que la llet de coco, la salsa de cacauet i el gingebre són aderezos o complements de receptes tan dispars com una amanida, una salsa, uns fideus o unes gambes. L’arròs és l’aliment basi de la dieta de la població asiàtica i es podrà degustar d’innombrables maneres (fregit, al vapor, glutinoso, salteado…). Pot resultar problemàtic per els qui tenen problemes de restrenyiment, que han de portar amb si complements dietètics o remeis de farmàcia per sobrellevar aquest trastorn.

Fruites exòtiques, sucs i liquats del Carib.
Img frutas tropicales1 art

Tots els països que tenen costa en el mar Carib tenen el costum d’acompanyar el dia amb alguna preparació que inclogui varietat de fruites, exòtiques per a occident, però comuns als països tropicals. La guayaba, la toronja o l’aranja, el coco, la papaya, la pinya o el plàtan es presten a servir-se en delicioses macedònies, suculents sucs o liquats de diverses fruites, que es prenen al començament del dia. L’aliment que serveix de sustento a la població també aquí és l’arròs i el turista no tindrà molt per triar: plats senzills d’arròs com a acompanyament de pollastre o porc, o combinat amb frijoles, que suposa una recepta nutritiva i equilibrada. En el Carib, és possible tornar sense haver provat el marisc, entre el qual criden l’atenció les diferents espècies de llagostes fresques, grans i recentment capturades en les aigües transparents del mar.

Menjars contundents i riques en Centroeuropa.
Img chucrutpatata1

Si es viatja a qualsevol país de Centroeuropa, ja sigui Polònia, Alemanya, Àustria o Txèquia, entre uns altres, es pot anar amb la seguretat que es menjarà bé, ric i contundent. Són freqüents les cartes de menús interminables, amb variats entremesos freds i calents, plats freds, sopes, amanides, plats calents de carn i peix, guarnicions i postres. Les sopes (de ceba, remolatxa, col…) i els plats de carns amb guarnició de chucrut són plats de gran tradició local i ofereixen al turista l’oportunitat de provar el típic d’aquestes regions de l’interior d’Europa. L’habitual també és finalitzar el menjar amb unes postres, o reservar aquestes delícies dolces per al berenar. Nabius, gerds, fresitas, groselles i mores tenyeixen de colorit i sabor el final d’una rica i contundent menjar.

Respectar els costums

En vacances és inevitable modificar els hàbits alimentaris per ajustar-se a l’oferta d’aliments i als costums culinàries de cada país. Això implica, a més de conèixer els aliments típics, molts altres aspectes:

Aliments nous. Un clar exemple radica en els viatges a orient. Mentre que per a la societat japonesa és costum menjar el peix cru, als viatgers pot arribar a sorprendre’ls molt.

Organització i horaris dels menjars. No en tots els llocs del món es menja a les mateixes hores. En algunes regions donen més importància al desdejuni, en altres al menjar del migdia i en unes altres, al sopar. La rigurosidad en els horaris no sempre es concep de la mateixa manera. En general, als països llatins s’està acostumat a esperar i aquest aspecte també es trasllada a l’elaboració dels menjars i el servei. En canvi, el valor del temps a Estats Units, Canadà, la resta d’Europa o Àsia és molt diferent.

Formes de cuinar els aliments. Un mateix plat que a Espanya es consumeix de diferents maneres pot resultar curiós en un altre lloc. A manera d’exemple, en gairebé tots els racons d’Argentina, parlar de carn és parlar directament de carn a la graella, i no tant de guisats de carns i estofats.

Costums. Cada país té els seus propis costums i receptes curioses, que convindria conèixer per evitar passar moments embarazosos. És el cas de la forma de vestir, la indumentària o les propines. En referència a les gratificacions, en alguns països es té el costum, i fins i tot l’obligació, de deixar-les en els restaurants i cafeteries. A Estats Units, és propi que el client deixi “de propina” un 10% del consumit i, a Japó o Xina, fer-ho és un signe de mala educació.

En vacances es modifiquen els hàbits per ajustar-se a l’oferta d’aliments i als costums culinàries del país

Els costums en alimentació inclouen també el ritual que s’estableix entorn del menjar. En països del sud-est asiàtic és costum menjar en bols i amb escuradents. En occident, menjar amb les mans pot semblar de mala educació, excepte alguns plats. A Índia, no obstant això, és l’adequat, perquè es creu que aquesta pràctica fa que es barregin millor els ingredients i que el menjar sàpiga més saborosa.

Aliments prohibits. En certs llocs, la cultura o tradició no permet menjar determinats aliments, com ocorre amb el porc en països de creences musulmanes o amb la vaca entre els hindús.

Pot ser que els plats típics de cada regió o país estiguin estesos per tot el món. No obstant això, no cal deixar passar l’oportunitat de provar l’autèntic sabor d’un plat en el seu lloc d’origen.

La secció “Menjar pel món” reuneix informació curiosa sobre els costums gastronòmics, els aliments i begudes típiques i les formes de cuinar més cridaneres de diversos racons del planeta.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions