Al llarg dels últims 45 anys la dieta mediterrània, basada en el consum de fruites i verdures fresques, “ha decaigut i es troba en estat moribund” a la seva pròpia àrea d’origen, segons un estudi de l’economista de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), Josef Schmidhuber.
Les conclusions d’aquest treball indiquen que la creixent prosperitat de la població a Europa meridional, el nord d’Àfrica i Orient Pròxim ha produït una ràpida deterioració dels seus hàbits alimentaris, considerats en el passat com un model per a la resta del món. La població a la vora del Mediterrani ha utilitzat els seus majors ingressos per sumar una gran quantitat de calories procedents de carns i greixos a una dieta que tradicionalment era pobra en proteïnes animals. Els aliments que consumeixen ara són “massa grassos, massa salats i massa dolços”, segons Schmidhuber.
Així, la ingesta diària de calories a Europa es va incrementar entre 1962 i 2002 de 2.960 quilocalories a 3.340 (prop del 20%), però a Grècia, Itàlia, Espanya, Portugal, Xipre i Malta, que inicialment eren països més pobres que els seus veïns del nord, l’augment del consum de calories va ser del 30%. “El major consum de calories i una menor despesa de les mateixes han fet que Grècia sigui avui el país de la Unió Europea amb la mitjana més alta d’Índex de Massa Corporal, i la taxa més alta de sobrepès i obesitat”, va assegurar Schmidhuber. “Avui dia tres quartes parts dels grecs tenen sobrepès o són obesos”, va apuntar l’expert.
A més, més de la meitat dels italians, espanyols i portuguesos sofreixen igualment de sobrepès. Al mateix temps s’ha produït un notable increment de calories i càrrega glicémica en les dietes dels residents del nord d’Àfrica i Orient Pròxim.
L’estudi reflecteix que cap dels països de la UE segueix la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la FAO que els lípids no sobrepassin el 30% del total de l’aportació energètica de la dieta, però Espanya, Grècia i Itàlia superen àmpliament aquest límit i s’han convertit en els majors consumidors de greixos a Europa. El país que ha registrat el major augment ha estat precisament Espanya, on el greix constituïa tan sol el 25% de la dieta fa quatre dècades i ara suposa el 40%.
