Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Una empresa francesa crea un “xip d’ADN” que verifica la composició dels aliments

Conté una petita placa amb fins a 88.000 fragments de material genètic de 33 vertebrats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 14deMarçde2004

Una empresa francesa de biotecnologia ha desenvolupat un pioner “xip d’ADN” dirigit al sector alimentari perquè pugui verificar les espècies d’animals i peixos que figuren en la composició càrnia dels productes elaborats per a consum humà o per al bestiar.

Aquest “biochip” consisteix en una petita placa de cristall amb diminuts orificis que contenen fins a 88.000 fragments de material genètic de 33 vertebrats diferents, des dels mamífers de consum més habitual (vaca, porcs, conills i ovelles) fins als ocells (pollastres o galls dindis) i peixos (bonic, salmó o truita). Però a més d’aquestes espècies tan comunes en la nostra dieta alimentària, aquest “biochip” també conté ADN de gat, rata, anguila de Monzabique, estruç i fins i tot d’ésser humà, aquest últim com a element de control, segons el fabricant Biomerieux.

Amb tots aquests fragments genètics, el “biochip” pot identificar ràpidament l’origen animal de la carn present en diferents productes, des dels patés al farciment de carn de les pastes elaborades. El disseny d’aquesta nova eina, destinada a lluitar contra el frau i garantir la seguretat alimentària, és obra dels científics d’aquesta signatura francesa, encara que es recolza en la tecnologia de l’estatunidenca Affymetrix, principal proveïdora dels “xips d’ADN” que utilitzen els laboratoris científics de tot el món per a estudiar la genètica del càncer i altres malalties.

Anàlisis genètiques

El nou “xip” ha estat experimentat amb 500 aliments de consum humà i animal, encara que a la fi d’enguany està previst que els governs del Regne Unit, França i Holanda iniciïn les seves pròpies proves per a avaluar la seva eficàcia.

Actualment, aquest tipus d’anàlisis genètiques es realitzen en centres públics o privats de recerca per encàrrec del sector alimentari. A Espanya, per exemple, es fan des de l’any 2000 en el Centre Nacional de Tecnologia i Seguretat Alimentària/ Laboratori de l’Ebre, amb seu a Navarra. Però si es compleixen les expectatives comercials d’aquests “biochips” específics, la indústria alimentària disposaria de capacitat pròpia per a elaborar els seus “carnets d’identitat” de totes les espècies que entren en la composició dels seus productes, un pas important per a garantir la fiabilitat dels etiquetatges.

Aquesta petita eina analítica pretén també respondre al repte de la prohibició de les farines càrnies en l’alimentació del bestiar, decretada a la Unió Europea (UE) per a frenar l’epidèmia de les “vaques boges”. D’igual manera que pot detectar la presència de carn en productes elaborats per a persones vegetarianes, aquest sistema troba si hi ha farines de carn procedents de remugants en els pinsos.

El funcionament del “biochip” és senzill. Per a saber si el paté d’oca d’una llauna de va ser elaborat amb fetge d’aquest ocell, s’extreu ADN d’una mostra del producte i posteriorment s’obtenen múltiples còpies amb una tècnica d’ús rutinari en els laboratoris. El material genètic es col·loca després sobre el “biochip”, que mitjançant fluorescència revela si l’ADN present en el paté és realment d’oca.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions