Encara que sabem que consumir sucre a l’excés no és bo per a la nostra salut, l’arribada del Nadal amb els seus rics dolços fa que més d’un es plantegi si és moment de prendre’s una treva per unes setmanes. Motius per no endolcir-se la vida en cada instant hi ha molts, però per si no eren suficients, un informe de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) associa la hiperglucemia (l’excés de sucre en sang) amb una major necessitat de ventilació mecànica, ingrés en UCI i risc de mort en els casos de relacionats amb covid-19. Amb aquesta informació, en la qual aprofundim a continuació, sembla que ha arribat el moment de reafirmar-se en el propòsit de control per no caure en l’ensucrada temptació culinària. És temps d’evitar el picoteo i apartar les safates repletes de torró, polvorons, mantecados i massapà que amenacen amb el “menja’m” a tota hora. T’expliquem com.
Com influeix la hiperglucemia en la covid-19?
Segons un estudi científic realitzat per 25 metges interns de la SEMI i publicat en Annals of Medicine, la probabilitat acumulada de mortalitat és significativament major en pacients amb hiperglucemia en comparació de pacients amb normoglucemia, amb independència de la presència de diabetis. Per això, segons es recull en l’informe, “la detecció d’hiperglucemia en pacients amb i sense diabetis preexistent i el seu tractament primerenc han de ser obligatoris en el maneig de pacients covid-19 hospitalitzats”.
A més de ser un factor de risc, la hiperglucemia també es va associar amb necessitat d’aplicar ventilació mecànica, ingrés en UCI i mortalitat. “Les taxes de mortalitat hospitalària van ser del 15,7 % per a pacients amb glucèmia inferior a 140 mg/dl, del 33,7 % per a aquells amb 140-180 mg/dl i del 41,1 % per a pacients amb més de 180 mg/dl de glucèmia”.
El doctor Javier Carrasco, coordinador de l’estudi i del Grup de Diabetis, Obesitat i Nutrició de la SEMI, considera que “tots els pacients amb covid-19 haurien d’avaluar el seu nivell de glucèmia i, en cas d’elevacions, consultar amb el seu metge. Els pacients diabètics podrien necessitar intensificació del tractament en les primeres fases de la malaltia i en els pacients no diabètics podria ser necessari iniciar tractament”.
Els dolços nadalencs, una bomba de sucre
Tots els dolços nadalencs tenen un alt contingut en sucre. Si fem comptes sobre 100 g, els mantecados i el roscón de reis tenen 22 g de sucre, el panettone 54 g, els massapans 58 g, els roscos de vi 65 g…
Imatge: guanabarino
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica als sucres en dos tipus:
- Els bons, que són els que ja tenen els aliments, que no són perjudicials, i es troben en les verdures senceres fresques i les fruites. Segons l’OMS, “no hi ha proves que el consum de sucres intrínsecs tingui efectes adversos per a la salut”.
- Els dolents, els afegits, que són els que hem de controlar i evitar. Per a l’OMS, “són els monosacàrids i els disacàrids afegits als aliments pels fabricants, els cuiners o els consumidors, així com els sucres presents de forma natural en la mel, els xarops, els sucs de fruita i els concentrats de suc de fruita (sucs)”.
L’organisme mèdic recomana, tant per a adults com per a nens, reduir el consum d’aquests sucres lliures “a menys del 10 % de la ingesta calòrica total”. Així i tot, el més adequat seria “una reducció per sota del 5 %”, ja que “produiria beneficis addicionals per a la salut”.
Si fem els càlculs amb una ingesta de 2.000 Kcal diàries, aquests percentatges equivalen en un adult a uns 50 grams de sucre com a màxim al dia (25 grams, si volem estar a la zona més òptima). Amb nens, les xifres baixarien a 30 grams o, molt millor, 15 grams.
Així s’amaga el sucre
Els sucres afegits es presenten amb diferents noms i cognoms en els aliments: blanc, bru de canya, refinat, xarop de blat de moro, dextrosa, fructosa, glucosa, sacarosa, mel, midó, lactosa, maltosa, xarop de malt, melassa… Tota aquesta varietat de denominacions fa que moltes vegades costi identificar-los en els productes que consumim.
L’única manera de detectar-los és llegir l’etiquetatge i buscar directament la paraula “sucre” o un dels anteriors substituts. Una altra opció és consultar en la columna d’hidrats de carboni la quantitat de sucres afegits.
La legislació estableix que un aliment es considera sense sucre, si conté menys de 0,5 g per 100 g si és sòlid o 100 ml si és líquid. Si és inferior a 5 g o 2,5 ml, es valora com amb baix contingut en sucre. Si no s’ha afegit cap sucre extra durant la producció, serà un aliment sense sucres afegits, encara que haurà d’incloure l’afegitó “conté sucres naturalment presents” si fos el cas.
Què passa si ens passem amb el sucre?
Una ingesta excessiva de sucre pot provocar una hiperglucemia en persones sanes. Per combatre-la, el pàncrees produeix insulina extra per retirar tota la glucosa extra de la sang. I quan això ocorre i els nivells descendeixen amb molta rapidesa, es genera una hipoglucèmia —just ho contrario— que es manifesta amb sensació de gana, mareig o taquicàrdies.
Al final, si ens atiborramos amb freqüència a dolços i aquests alts i baixos en la glucosa es produeixen amb freqüència, s’augmenta el risc de patir sobrepès i s’afavoreix el desenvolupament de malalties metabòliques com la diabetis, cardiovasculars i problemes gastrointestinals o càries dental.
Com desenganxar-se de tant dolç
Deixar o, almenys, moderar el consum de sucre es pot aconseguir amb ganes i força de voluntat. Aquí tens tres consells per intentar-ho:
- Menja amb regularitat. L’idoni és fer cinc menjars al dia, preferiblement riques en proteïnes. D’aquesta forma mantindràs nivells constants de sucre en sang.
- Antull dolç?, pren fruita. És millor escollir un aliment amb sucre natural que afegit.
- Fes exercici i el teu cervell alliberarà dopamina, l’hormona de la felicitat. Així controlaràs la possible ansietat provocada per l’avorriment o la tristesa que pot ser que intentis calmar prenent dolça.
