Noves proves científiques ratifiquen, una vegada més, el valor de la lactància materna. En aquesta ocasió una recerca dirigida per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha aconseguit aïllar per primera vegada bifidobacterias en la llet de la mare.
Ningú podia imaginar fa uns anys que la llet materna conté una rica i variada microbiota capaç de colonitzar l’intestí del nounat i prevenir així l’arribada d’altres bacteris que poden arribar a ser perilloses per a la salut. Ara, un equip del Departament de Nutrició, Bromatologia i Tecnologia dels Aliments de la UCM, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Wageningen, a Holanda, ha aconseguit aïllar bifidobacterias en la llet humana, la qual cosa demostra que aquest aliment és també font d’aquests microorganismes potencialment beneficiosos per a la salut. A més es possibilita la seva ocupació com probióticos, ja sigui en forma de preparats farmacèutics o incorporats a diversos aliments, incloses les fórmules infantils.
La troballa representa un argument més a favor de la llet materna com a aliment complet per al lactant, no només des del punt de vista nutritiu, sinó també immunològic i microbiològic. Es calcula que un bebè que ingereixi uns 800 mil·lilitres de llet al dia rep, almenys, entre un i 10 milions de bacteris de diverses espècies i gèneres. La llet de cada dona té una composició bacteriana única que transfereix al bebè quan li alleta. D’aquesta forma, la microbiota materna pansa a colonitzar l’intestí infantil, impedeix l’assentament de bacteris patògens i contribueix a la correcta maduració del seu sistema immunitari.
“El problema que té l’aïllament de bifidobacterias és que són totalment anaeròbies (es desenvolupen en un entorn sense oxigen), amb la qual cosa resulta complicat mantenir la seva viabilitat una vegada aïllades. De fet, ha estat necessari modificar els protocols d’aïllament”, explica Juan Miguel Rodríguez, professor titular de la UCM i director d’aquest treball. “Una vegada ho aconseguim hem trobat no només una espècie concreta, sinó una diversitat bifidobacteriana relativament gran, que s’aprecia fins i tot en la llet d’una mateixa dona”, continua.
Després d’aïllar les bifidobacterias presents en la llet materna, els investigadors han seleccionat els ceps de major interès, tant des del punt de vista de les seves propietats beneficioses per a la salut com de la seva capacitat de producció a gran escala, per a la seva utilització com a bacteris probióticas. L’administració d’aquests microorganismes podria ser útil per a la prevenció o el tractament de processos inflamatorios o al·lèrgics en la població infantil o adulta. “Diverses companyies de nutrició infantil s’han interessat per aquests ceps”, de manera que s’espera que en pocs mesos es puguin trobar ja al mercat, apunta el director de la recerca.
