Ahir, el Ministeri de Consum ens va sorprendre amb una notícia sense igual: a partir de 2022, la publicitat d’aliments insans dirigida al públic infantil estarà prohibida. Es tracta d’una mesura llargament reivindicada pels professionals i institucions relacionats amb la salut i l’alimentació: dietistes-nutricionistes, pediatres, endocrins, fundacions, associacions… La nova norma impulsada restringirà la publicitat de pastisseria, gelats, sucs o begudes energètiques dirigida a menors de 16 anys. Tampoc es podran anunciar begudes, snacks o salses amb sucres afegits, o preparats amb més de 225 kcal per cada 100 g. Però com es durà a terme?
El problema que es vol solucionar
Per posar-nos en situació, cal aclarir que a Espanya la situació és preocupant. Segons dades de l’Estudi ALADINO (2019), entorn del 41% de la població entre 6 i 9 anys sofreix excés de pes (sobrepès o obesitat). Això va molt més allà de ser un problema estètic. No hem de caure en l’error de menysprear aquest aspecte, perquè té importants implicacions psicològiques i socials: marginació, depressió, falta d’autoestima, etc. A més, l’excés de pes pot comprometre la salut en associar-se amb el desenvolupament de malalties metabòliques, com a diabetis tipus 2 i malalties cardiovasculars.
En el sobrepès i l’obesitat influeixen infinitat de factors, com l’educació, el nivell socioeconòmic, els components genètics i un llarguíssim etcètera, però sens dubte un dels més importants és l’enorme disponibilitat d’aliments insans i la seva omnipresent publicitat. Això és especialment preocupant en el cas de la població infantil, ja que es tracta d’un grup de persones que manca de criteri per a destriar si aquests productes que se li mostren en els anuncis són adequats o no per a la seva dieta. De fet, la salut és l’últim en el que pensen a l’hora de demanar un aliment d’aquestes característiques. Per davant d’això hi ha moltes altres coses: colors cridaners, personatges infantils, joguines… tot un món d’estímuls, sons i sentiments.
Cal destacar, a més, que la població infantil manca de poder adquisitiu per a poder comprar aquests productes, així que per què es llancen campanyes dirigides a ells? Es tracta d’una tècnica de màrqueting ben coneguda i estudiada anomenada “nag factor” o “factor de fastigueig”: la publicitat convenç al públic més fàcil de convèncer, en aquest cas els nens, perquè siguin ells els qui insisteixin als seus pares i els convencin per a comprar aquests productes. I clar que els pares sempre poden dir que no, però és una altra dificultat afegida a les moltíssimes que ja existeixen quan tractem de seguir una dieta saludable.
Tenint en compte aquesta situació, era prioritari regular aquest tipus de publicitat. Francament ja es fa des de fa anys, almenys en teoria. El que avui existeix és un sistema d’autoregulació, el Codi PAOS, que és un codi ètic elaborat i gestionat per les pròpies empreses. El problema és que aquest codi és clarament insuficient (per exemple, no es considera la composició nutricional dels aliments) i s’incompleix sistemàticament, com han posat de manifest diversos estudis. Per això aquesta mesura que anuncia ara el Govern era tan esperada.
Com es farà?
Imatge: iStock
El punt de partida sembla fàcil: prohibir la publicitat d’aliments insans dirigida al públic infantil. Però a l’hora de la veritat la cosa és més complicada. Una de les principals dificultats és la manera de classificar o categoritzar els aliments per a establir si són saludables o no. Al principi tot semblava apuntar al fet que el criteri que s’anava a considerar era el sistema Nutri-Score, però finalment s’ha optat per la guia de perfils nutricionals proposta l’any 2015 per l’Organització Mundial de la Salut.
Què són els perfils nutricionals?
Es tracta d’un sistema molt senzill, però no per això deixa de ser interessant. Al contrari. Ofereix avantatges que uns altres no tenen. El model proposa 17 categories d’aliments; per exemple, xocolates, begudes energètiques, formatges, verdures, etc.
Aquest punt de partida tan senzill és molt interessant perquè els productes de cada categoria pertanyen només a aquesta categoria, així que es poden categoritzar de manera específica.
✅ Categories i aliments que sí
Per exemple, per a les fruites, verdures i verdures fresques no hi ha cap mena de restricció, així que es poden publicitar sense problema. És a dir, hi ha categories “premium”, a les quals òbviament corresponen els aliments saludables, com els que acabem d’esmentar i uns altres, com els peixos o els ous.
❌ Categories i aliments que no
D’altra banda, hi ha categories “maleïdes”, com les begudes energètiques, les xocolates o els productes de pastisseria, per als quals no es pot fer publicitat, segons aquestes recomanacions. Amb aquesta mesura tan senzilla s’eviten pràctiques poc ètiques i que solen confondre als consumidors, com la que consisteix a afegir nutrients (vitamines, minerals, etc.) a productes insans per a “disfressar-los” de saludables, com ocorre amb les galetes o els cereals de desdejuni enriquits.
➖ Categories i aliments als llimbs
Finalment hi ha categories que estan “als llimbs”, per a les quals s’estableixen certs límits respecte a determinats nutrients (greix total, greixos saturats, sucres afegits, sucres totals, edulcorants, sal i aportació calòrica). Així, només es poden promocionar si es troben per sota d’aquests límits establerts. Per exemple, per als iogurts es mostra uns límits de 25% de greix, 2% de greixos saturats, 0,2% de sal i 10% de sucres totals, així que els iogurts amb molta quantitat de sucres afegits difícilment podrien publicitar-se (un iogurt conté de manera natural un 4,5% de sucres procedents de la llet).
En aquest gràfic, elaborat i difós pel Ministeri de Consum, es veu de manera clara en quina mena de suports s’aplicarà la mesura i a quina mena de productes afectarà:
Imatge: Ministeri de Consum
El sistema no és infal·lible i es pot millorar, sobretot perquè categoritzar o penalitzar els aliments en funció de nutrients com els greixos saturats o el greix total és una mica simplista i queda ja una mica obsolet segons l’evidència científica actual. Però el seu gran avantatge és aquesta classificació per grups d’aliments, la qual cosa fa difícil que es puguin fer passar aliments insans per aliments saludables.
Ara es plantegen infinitat de preguntes, com en quin moment de 2022 es farà efectiva la mesura, si les empreses trobaran la manera de sortejar-la, si es prendran altres mesures necessàries, com la prohibició d’incloure personatges infantils i joguines i, sobretot, si serà eficaç per a millorar la salut de la població infantil, que és el present i el futur.
