La niacina, coneguda com a vitamina B3, nicotinamida o àcid nicotínico, és una vitamina essencial per a la formació de diversos coenzims. Aquestes són substàncies que fan possible l’aprofitament en l’organisme dels hidrats de carboni i dels greixos, en facilitar la seva conversió en energia en les cèl·lules. A més, es tracta d’un inhibidor de la síntesi de lipoproteïnes, utilitzat des de la dècada dels 50 per al tractament de la hipercolesterolemia . A més, s’ha demostrat com la substància més eficaç per augmentar el colesterol HDL (beneficiós).
Encara que la vitamina B3 es conserva durant la manipulació prèvia dels aliments (rentat, tallat…) i el tractament culinari amb calor, està comprovat que l’escaldat en els vegetals provoca fins a un 15% de pèrdues de niacina. També durant la maduració de la carn, és a dir, el temps que passa des del sacrifici fins que la carn és apta per al consum, també es quantifiquen pèrdues de niacina d’entre el 25% i el 30%. No obstant això, només amb una dieta en la qual es contemplin diàriament, tant aliments rics en niacina com en triptòfan, té les seves limitacions en el tractament de les dislipemias.
Les ingestes diàries recomanades (IDR) de niacina para la persona adulta són d’entre 15 i 20 mil·ligrams diaris (més en homes que en dones), que es cobreixen d’un 60% a un 70% per mitjà de la síntesi endogena a partir del triptòfan de la dieta, un aminoàcid essencial i abundant en aliments d’origen animal. Així, 60 mil·ligrams de triptòfan es converteixen en 1 mg de niacina. Les millors fonts alimentoses d’aquesta vitamina són les vísceres (fetge, ronyons), peixos, cereals integrals, fruita seca (especialment els cacauets), llevat de cervesa, llavors de sèsam i orejones d’albercoc i préssec.
Complement a la dieta
La ingesta de niacina com a complement a la dieta es contempla com una teràpia nutricional eficaç i potent per regular els nivells de colesterol, en observar-se efectes en la reducció de les lipoproteïnes LDL (colesterol ‘perjudicial’) i els triglicèrids, i en l’augment de les lipoproteïnes HDL (colesterol ‘beneficiós’). Les lipoproteïnes són els compostos encarregats de transportar el colesterol per la sang. Segons diverses recerques, encara és més efectiu el resultat si s’associa la niacina a estatinas, els fàrmacs més efectius i habituals en el tractament de les dislipemias.
cal assenyalar que el consum, en dosis elevades, de vitamina B3 no ve exempt de potencials efectes secundaris, que convé conèixer abans de començar la teràpia nutricional, i sempre sota instruccions mèdiques.
En forma de suplement
Els estudis suggereixen que són precises dosis molt elevades de niacina perquè aquesta substància tingui els efectes esperats
Des de 1998, la teràpia nutricional amb niacina en el tractament de les dislipemias ha estat estudiada en diversos assajos clínics i en tots ells s’ha confirmat la capacitat d’aquest compost com a protector cardiovascular, encara que amb certes limitacions pels seus potencials efectes secundaris. Els beneficis de la niacina per reduir els triglicèrids i les LDL, s’aconsegueixen per mitjà de dues vies metabòliques: d’una banda, per la disminució de la mobilització dels àcids grassos a la sang des dels dipòsits de triglicèrids en el teixit adipós; i per una altra, per la inhibició de l’enzim hepàtic (diacilglicerol-acil-transferasa) necessària per a la síntesi de nous triglicèrids.
Per la seva banda, el mecanisme d’acció per a l’augment de les HDL és per mitjà de la reducció del catabolisme -processo de degradació de substàncies- de la HDL apoAI, la proteïna majoritària en les HDL. L’anomenat colesterol ‘perjudicial’ tendeix tendència a dipositar-se en les parets dels gots sanguinis i augmenta quan es menja molt greix d’origen animal i amb la ingesta de greix trans, abundant en brioixeria industrial. El conegut com a colesterol ‘beneficiós’, s’encarrega de la tornada del colesterol, des dels gots sanguinis al fetge, on es degrada i s’elimina per la femta.
Els estudis suggereixen que són precises dosis molt elevades de niacida -entre 50 i 75 vegades o més respecte a la ingesta diària recomanada- perquè aquesta substància tingui els efectes esperats. En aquest cas, més que d’un suplement dietètic, es pot dir que es tracta d’un “medicament”, per a això la prescripció mèdica és imprescindible, ja que hi ha constància d’efectes secundaris per tan elevades dosis en determinats col·lectius.
El risc d’HDL baix
Segons la Fundació Espanyola del Cor, tenir baixos els nivells d’HDL (inferior a 35 mg/dl) constitueix un important factor de risc cardiovascular, tant com tenir descompensat el LDL (superior a 100 mg/dl). L’herència genètica i l’estil de vida (sorbre tot, sedentarisme) són les principals causes per tenir baixos els nivells del protector HDL. Des del punt de vista preventiu, l’engegada de mesures que influeixin en l’estil de vida, com fer exercici regular (per descomptat, prescindir d’hàbits tòxics com el tabac i l’alcohol) és el que més impacte té en la millora dels nivells d’HDL.
Respecte a la dieta, el consum habitual d’oli d’oliva verge extra, com a font essencial d’àcids grassos monoinsaturados, resulta ser el millor consell dietètic. Amb l’addició tan sol de dues cullerades per dia d’oli d’oliva verge extra es comencen a notar els efectes en la millora del perfil de lípids a les 6 setmanes de seguir les indicacions dietètiques. Si el dietista confirma que la dieta no és suficient per normalitzar la dislipemia, el metge pot estimar oportuna la ingesta d’un suplement de niacina, substància estudiada a fons per ser la teràpia nutricional més efectiva en l’elevació de l’HDL colesterol.
S’han constatat evidències científiques per desaconsellar el consum de dosis elevades de niacina en determinats casos, per la qual cosa la prescripció mèdica d’aquest compost és fonamental. Els efectes secundaris amb més freqüència descrits són enrogiment de la pell -sobretot de cara i coll-, mal de cap i malestar d’estómac. Les molèsties depenen en part de l’elecció del preparat i de la dosi.
Hi ha fórmules d’alliberament més lent, de manera que el pas a la sang és més sostingut i els símptomes, si els hi hagués, són menys intensos. Segons els especialistes, les altes dosis de niacina han d’evitar-se en persones amb insuficiència hepàtica o amb antecedents familiars de malaltia hepàtica, i suggereixen precaució en cas de diabetis.
