Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vitamina B6 o piridoxina

La vitamina B6 manté la funció normal del cervell, actua en la formació de glòbuls vermells i intervé en el metabolisme de les proteïnes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deDesembrede2002

Les vitamines són substàncies imprescindibles en els processos que tenen lloc
en la nutrició dels éssers vius. No aporten energia, però sense
elles l’organisme no és capaç d’aprofitar els elements constructius (proteïnes
bàsicament) i energètics (hidrats de carboni i grasses) subministrats
a través dels aliments.


Quines són les funcions de la vitamina B6?

La forma activa d’aquesta vitamina hidrosoluble, també denominada piridoxina,
és el piridoxal fosfat que participa en el metabolisme de les proteïnes.
En intervenir en la síntesi de proteïnes, ho fa també
en el metabolisme dels aminoàcids (components bàsics de les
proteïnes), així com en la producció de glòbuls
vermells i anticossos que ens protegeixen enfront de les infeccions.
És necessària per a la producció de diversos neurotrasmisores (serotonina,
dopamina, noradrenalina…) pel que contribueix a mantenir en bones condicions
el nostre sistema nerviós. A més, modula els efectes de les hormones
sexuals i és indispensable per a la transformació del triptòfan
(aminoàcid essencial) en la vitamina niacina (àcid nicotínic).


Quines són les quantitats que ha d’aportar la dieta?

Atès que és una vitamina que pot trobar-se sota diverses formes químiques,
no existeix un criteri unànime quant a les recomanacions. Les organitzacions
de salut nacionals i internacionals aconsellen un mínim de 2,2 mil·ligrams
de piridoxina diaris per a l’home i 2,0 mil·ligrams al dia per a la
dona, augmentant fins a 2,5 mil·ligrams/dia les necessitats durant el
embaràs i la lactància. No obstant això, les recomanacions depenen de molts
factors, sobretot de la ingesta de proteïnes i de l’ús de determinats
medicaments que interfereixen en el seu aprofitament.


On es troba?

La vitamina B6 es troba en diferents formes en els aliments: piridoxina
o piridoxal i piridoxamina. Totes aquestes formes són metabólicamente interconvertibles
i constitueixen la vitamina B6 en qualsevol d’elles.

Es troba àmpliament distribuïda en els aliments. En els vegetals, abunda
especialment en els cereals integrals, nous i en general en tots els fruits
secs grassos (ametlles, cacauets, avellanes…), i en menor quantitat, en
certes fruites com el plàtan. En els teixits animals predominen les
formes fosforiladas del piridoxal i de la piridoxamina, i és molt abundant en
vísceres com ara fetge i ronyons. El llevat de cervesa
també contituye una bona font.

No obstant això, cal tenir present la fragilitat d’aquesta vitamina en el que
respecta a la conservació del seu contingut per causes d’emmagatzematge
o cocció. Així, els productes congelats disminueixen el seu contingut
en un 40%, les conserves un 45% i la mòltaa de cereals un 70%.


Com aconseguir cobrir els requeriments diaris?

Per a cobrir les necessitats diàries d’aquesta vitamina cal incloure en la
alimentació diària varietat d’aliments, ja que està present
en l’una o l’altra forma en multitud d’ells. Per tant, la ingesta mitjana estimada
s’aconsegueix duent a terme les recomanacions de dieta equilibrada.

La piridoxina és una de les vitamines amb major ocupació terapèutica com
suplement vitamínic, donada les seves implicacions metabòliques. No
obstante, la utilització excessiva de piridoxina (dosi entre 2 i 4 g
diaris) pot produir efectes tòxics, concretament alteracions neurològiques
i de sensiblidad (neuropatía perifèrica), per la qual cosa recórrer a ells com a suplement dietètic
es farà sempre sota criteri professional.


Qui té major risc de dèficit?

La manca d’aquesta vitamina rares vegades apareix aïllada, en la majoria
de les ocasions s’associa amb dèficits de diverses vitamines hidrosolubles.
Els quadres d’hipovitaminosis són més freqüents per augment de les
necessitats orgàniques derivades de situacions com ara l’embaràs,
dietes desequilibrades amb alta presència de proteïnes, ús de fàrmacs
amb activitat antivitamínica (isocianidas, ciclosporinas, penicilamina
i hidrocortisona), l’alcoholisme crònic, la malaltia hepàtica
i l’ús d’anticonceptius orals.

Els símptomes que ocasiona una manca d’aquesta vitamina són inespecífics
com ocorre amb altres vitamines del seu mateix grup. Apareixen signes cutanis
i mucosos com ara
dermatitis seborreica,
glositis i
queilitis. També
són característics els signes neurològics com ara cefalees,
parestèsies i convulsions. Així mateix, el seu dèficit provoca descensos
significatius en la síntesi de niacina a partir de l’aminoàcid
triptòfan.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions