Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Alimentació

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Xile: el sabor de la Patagonia

Fruites úniques al món, pescats amb un sabor inigualable i carns amb originals preparacions són alguns dels pilars de la gastronomia d'aquesta sorprenent regió que acaba en el Cap de Forns

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 08deFebrerde2006

Xile, un país allargat, pespunteado per la serralada andina, i que mor en el Migdia que es diu Patagonia. Els sabors únics dels seus plats es barregen amb els seus increïbles
paratges. Lagos, rius i rierols amb aigües d’incomparable puresa, extensos
camps de gel, glacials… Qualsevol racó quedarà gravat en la memòria
del visitant, al costat del sabor d’aliments que solament es poden degustar en est
lloc del Planeta.

Els regals del mar

Un dels aliments que no cal deixar de provar en la Patagonia xilena és
el peix. La seva frescor i la puresa de les aigües en les quals habita fan que
amb un simple bullit; congrios, lluços i llobarros, es converteixin en tot un
manjar.

El marisc és un altre dels productes que destaca en la cuina d’aquesta regió.
La centolla dels canals patagónicos o els ostiones -similars a les ostres-,
se solen preparar “al pilpil” salteándolos en oli, all i
“ají cacho de cabra”, un tipus de pebrot picante; o a la parmesana,
afegint-los una crema de mantega i formatge parmesano per gratinar-los a continuació.

Carnes amb tradició

Les carns també tenen el seu lloc en la cuina del sud de Xile, si ben el seu
presència no és fàcil d’identificar en els menús doncs és probable que el
visitant no hagi sentit mai noms com caiquén, guanac o ñandú.
El caiquén és una oca i normalment es prepara acompanyat de patates, verdures
i calafate, una fruita típica de la regió. El guanac, un animal semblat a la
flama i aliment predilecte dels indígenes, és una espècie protegida en
algunes zones dels Andes, doncs la qualitat de la seva pell, la seva llana i el sabor intens
de la seva carn, ho han convertit en un exemplar molt cobejat. Tant la carn de
guanac com la de ñandú, un au semblant a l’estruç, es preparen
principalment estofades o a la brasa.

El rostit al pal és una de les preparacions que mereix la pena provar i
contemplar. Per elaborar-ho, s’enfila un be de poca edat en un pal de
aproximadament un metre d’altura i a la seva base es prepara una fogata amb la
que es rosteix lentament la carn. El seu sabor i jugosidad, a més de la seva cridanera
preparació, converteixen el rostit al pal en una de les especialitats
preferides pels visitants.

Fruites sense imitació

No hi ha un altre lloc al món que pugui presumir de calafates i ruibarbres tan
saborosos com els de la Patagonia xilena.
El calafate és una baya de color violeta gairebé negre i sabor dolç, que es
empra com a ingredient d’un bon nombre de preparacions, per la qual cosa el seu sabor
pot estar present en entrants, segons plats i postres. A més, est
fruit dona nom a una de les regions més conegudes d’aquesta zona del país,
doncs des d’ella parteixen les rutes de les glaceres en les quals es contemplen,
entre uns altres, el famós glacial Perit Moreno.

El ruibarbre és un altre dels fruits benvolguts de la zona. En realitat el
ruibarbre és una planta l’única part de la qual comestible, la tija, es consumeix com
fruita. El seu sabor és bastant àcid, per la qual cosa se sol prendre amb sucre o
formant part de sucs i melmelades en combinació amb el calafate.

Després de qualsevol d’aquestes riques fruites, arriba el moment del
“ona-crema”, una beguda elaborada amb licor de cafè, conyac i crema
chantilly, una crema dolça perfumada amb vainilla, que ajuda a entrar en calor en
el fred clima de la Patagonia.

Gaudi del viatge i bon profit!

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions