Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Anar al cinema amb nens: claus per tenir èxit
Comprovar que el petit està preparat per estrenar-se en una sala i triar bé la pel·lícula és imprescindible perquè la seva primera visita al cinema sigui tot un encert
- Autor: Per MARTA VÁZQUEZ-REGNA
- Data de publicació: Dijous, 12deGenerde2017
Imatge: IK's World TripUna tarda de cinema amb nens pot ser un veritable plaure, o un desastre total. La clau perquè acudir a una sala cinematogràfica amb els petits sigui una experiència agradable està en una bona elecció del moment i, per descomptat, del film. En aquest article es detallen algunes pistes sobre la millor edat per anar al cinema amb els nens per primera vegada, com triar bé la pel·lícula, les alternatives per estalviar en les entrades i fins i tot les opcions per acudir a les sales també amb un bebè.
Anar al cinema, amb una taxa del 54%, és la tercera activitat cultural més freqüent entre els espanyols, tal com ho reflecteix l’Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals del Ministeri de Cultura, Educació i Esport. Dins del públic que opta per aquesta proposta lúdica, destaca un grup específic: els pares amb fills menors. Segons el mateix sondeig, el 60,9% d’ells va acudir en l’últim període registrat (2014-15) a alguna de les 3.492 sales cinematogràfiques que es reparteixen pel territori espanyol.
I és que anar al cinema és una alternativa d’oci amb els nens molt recurrent per a molts pares. De fet, gairebé el 13% de la població tria pel·lícules infantils o de dibuixos animats. Aquestes produccions compten amb una gran acceptació i es converteixen en grans èxits de taquilla, per la qual cosa no sorprèn que la segona (‘Els Minions’) i la tercera (‘Del Revés’) pel·lícula amb més espectadors i amb major recaptació l’any 2015 estiguessin dirigides al públic infantil i anessin visionades per més de vuit milions de persones. Així ho recull el‘ Anuari SGAE de les Arts escèniques, Musicals i Audiovisuals 2016‘.
La pregunta que es plantegen la majoria dels progenitors en iniciar als seus fills en les arts cinematogràfiques és a quina edat estan els petits preparats per anar al cinema. I la resposta és difusa: depèn. Alguns estaran llests als 3 o 4 anys, uns altres potser han d’esperar als 5 o 6. I és que cada nen és diferent i reacciona de diferent manera al context en el qual es desenvolupa la projecció, és a dir, una sala a les fosques, en la qual ha d’estar relativament quiet i en la qual el so es transmet a un volum superior al que està acostumat.
El més aconsellable és observar com es comporta el petit a casa mentre veu un títol infantil en la televisió. Si és capaç de mantenir la seva atenció durant gairebé tota la pel·lícula i no es distreu o avorreix a cada minut, és probable que estigui preparat.
No obstant això, no estan de més alguns consells perquè “la seva primera vegada” al cinema sigui un èxit:
Per triar un llargmetratge per veure amb els nens el primer pas és prendre com a referent la qualificació de recomanació per edat que atorga la Comissió de Qualificació de Pel·lícules Cinematogràfiques, òrgan depenent de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA), i optar per una producció amb qualificació “apta per a tots els públics” o “no recomanada per a menors de 7 anys”, per al cas dels quals estiguin en el tram de 7-11 anys.
No obstant això, aquestes qualificacions no garanteixen que la pel·lícula resulti entretinguda per al nen. Tan solament assenyalen que el seu contingut no resulta perjudicial per a ell i no conté escenes inadequades per a la seva edat. Per això, l’aconsellable és triar títols que incloguin a més la qualificació “especialment recomanada per a la infància”. Aquesta categoria, al costat d’una de les anteriors, indica que el film té una narració atractiva i comprensible per als nens, a més de transmetre valors educatius, estimular la imaginació i entretenir als més petits.
Un pla de cinema amb els fills pot ser una activitat fora de pressupost o molt limitada pel seu elevat cost, sobretot quan les famílies acudeixen amb dues o més nens. Per això, abans d’anar a la sala, és recomanable consultar abans els preus, promocions o ofertes especials per al públic infantil que ofereixen la majoria de cinemes.
En general, l’import de l’entrada per als menors (fins a 10 o 13 anys, segons el cas) és més reduït que el d’adults, però a més, moltes sales ofereixen paquets familiars que inclouen entrades a un preu menor per a dos adults i un nen o un adult i dos o més nens. Així mateix, en alguns cinemes s’organitzen sessions matinals de produccions infantils a un cost fins i tot un 50% més econòmic que les vespertines.
Al cinema també amb bebès
Mare lactant, donant el pit a demanda en una sala de cinema. A priori sembla una escena impossible, però és una alternativa real disponible avui dia al nostre país. Un bon exemple són les denominades “sessió teta”, implantades ja en 14 cinemes de ciutats com Madrid, Salamanca, València o Toledo. “La idea de “sessió teta” neix perquè les dones en l’etapa de lactància dels seus fills, sobretot els primers mesos en els quals el bebè demanda mamar cada poc, puguin acudir a un cinema i veure una pel·lícula”, explica Alicia García, coordinadora d’aquesta iniciativa.
En aquestes sessions periòdiques de cinema es donen cita un grup de mares lactants amb els seus bebès, i amb la seva parella o un altre acompanyant si ho desitgen. “Les sessions estan pensades per a les mares, però sense oblidar als nens”, comenta García. “Les sales estan condicionades perquè es trobin en el millor entorn”, assenyala. El so es limita a 65 decibels i la temperatura a 22 graus. Espai per calmar al petit quan plora, llums tènues, un lloc per deixar els carrets i un preu especial de grup són unes altres dels avantatges d’aquestes sessions.
Cinebebes a Mallorca, Malda Nins a Barcelona i Cinema amb nadons a Sabadell són més iniciatives similars que ofereixen altres sales.
