Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Abans de l'embaràs

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant esperar després d’un avortament natural per tornar a buscar un embaràs?

La dona pot quedar-se embarassada de nou a les poques setmanes de sofrir un avortament natural, però els especialistes recomanen esperar almenys sis mesos

La pèrdua d’un embaràs a causa d’un avortament natural és un episodi traumàtic, que deixa petjades en la dona que ho ha sofert i també en la seva parella. Per això, i malgrat que el cos de la dona es recupera en poc temps i molt ràpid ja està preparat per a una nova gestació, els especialistes recomanen deixar passar almenys sis mesos abans d’intentar-ho de nou. Aquest article ofereix detalls sobre el termini aconsellat per quedar-se embarassada després d’un avortament espontani, com es comporta el cos de la dona en aquestes situacions, quins són les sensacions i sentiments més comuns davant una nova gestació i per què el diàleg i el suport són fonamentals per a la parella en aquesta circumstància.

Temps per a un nou embaràs després d’un avortament natural

Imatge: wrangler

Un avortament natural és un episodi traumàtic, una pèrdua molt dolorosa tant per a la dona embarassada com para la seva parella. Per això és comú que en aquestes situacions apareguin sentiments negatius com a empipament, ansietat, culpa i por, a més d’una pregunta que no deixa de ressonar: per què a mi, per què a nosaltres? Els protocols de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) assenyalen que “la majoria dels estudis descriuen, en les setmanes o mesos que segueixen a l’avortament espontani, un percentatge major de dones amb símptomes psiquiàtrics en comparació de dones que han donat a llum o dones no embarassades de la mateixa edat”.

Tot això condueix a la necessitat que les persones que passen per aquesta experiència visquin un període de duel per recuperar-se i sentir-se bé de nou. Quan aquestes dones o parelles volen una altra gestació, la situació és molt diferent a l’anterior. “El marc de referència dels pares per al seu següent embaràs és la seva experiència anterior”, apunta la‘ Guia per a l’atenció a la mort perinatal o neonatal‘, editada per les associacions El Part és Nostre i Umamanita. I afegeix: “Aquests pares han perdut la innocència. La probabilitat estadística els ha traït i, quan s’ha produït una mort, viuen amb constant ansietat pensant que la mort pot copejar-los de nou”.

A causa d’aquestes raons, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que, després d’un avortament, tant si aquest ha estat natural com induït, l’interval per a un proper embaràs sigui d’almenys sis mesos. Els especialistes estimen que aquest és el tiermpo mínim suficient -si ben això depèn de cada cas particular- per fer el duel necessari i, d’aquesta forma, superar la pèrdua anterior.

El cos de la dona i els embarassos següents

El cos de la dona, no obstant això, sembla regir-se per temps diferents. No solament perquè pot quedar-se en estat quan ovule una altra vegada, alguna cosa que ocorre entre dues i vuit setmanes després de l’avortament, sinó perquè, a més, alguns estudis indiquen que una gestació ràpida -abans que es compleixin els sis mesos recomanats per l’OMS- tindria més possibilitats de prosperar que si es deixa passar més temps.

Investigadors de la Universitat d’Aberdeen a Escòcia (Regne Unit) van publicar en 2010 les conclusions d’un treball que va analitzar més de 30.000 gestacions produïdes entre 1981 i 2000. Segons aquests resultats, en les dones que es van quedar embarassades abans que es complissin sis mesos des d’un avortament natural, el risc que aquesta experiència es repetís va ser un 33% més baix que en les quals van deixar passar més temps, en particular les que van aconseguir gestar més de dos anys després. En un percentatge molt semblat (31%) eren també menors les probabilitats de patir un embaràs ectópico.

Un altre estudi, realitzat a Estats Units i amb una quantitat de casos molt menor (1.086 dones), va anar fins i tot més enllà, en trobar millors resultats en les gestacions produïdes abans que es complissin tres mesos des de l’avortament natural. D’alguna forma, és com si el cos volgués donar-se pressa a complir amb la comesa que va quedar truncat uns pocs mesos enrere.

Sensacions i sentiments davant el nou embaràs

Imatge: Alexander Lyubavin

De totes maneres, més enllà dels resultats d’aquestes recerques, s’imposa la recomanació de l’OMS i de la majoria dels especialistes, que aconsellen deixar passar almenys sis mesos com un període prudencial perquè la dona o la parella estiguin en una situació de major solidesa emocional per afrontar un nou embaràs.

La psicòloga perinatal Diana Sánchez, presidenta de l’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal (AEPP), explica en un article que una gestació després d’un avortament espontani és una experiència molt diferent al que es viu quan no s’ha sofert cap. “Canvia la percepció de seguretat, de control sobre nosaltres mateixes, i es caracteritza per un augment de l’ansietat”, reconeix. Malgrat que la pèrdua no hagi estat la seva responsabilitat, “la dona sent que ha fallat en alguna cosa”, destaca Sánchez. “Sembla que tothom pot tenir fills sense problemes, i es pregunta: ‘I per què jo no?'”, comenta.

Per la seva banda Sara Jort, també membre de l’AEPP, explica que un embaràs després d’una pèrdua “suposa més desgast físic i emocional de l’habitual” i assenyala que “hi ha dates especialment angoixants, com la de l’ecografia en què es va detectar la pèrdua anterior”. Per això, sovint reapareixen sentiments negatius (por, ansietat, de vegades ira) que s’alternen amb els positius (il·lusió, esperança i alegria). I pot ocórrer que els primers s’imposin sobre els segons com una espècie de mecanisme d’autoprotecció, a causa del temor al fet que ocorri el mateix que en l’ocasió anterior.

El diàleg i el suport, fonamentals per a la parella

Com emfatitza la ginecòloga Francisca Molero, vice-presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia, “cada avortament és únic: que una dona hagi tingut un no vol dir que en el proper embaràs sofreixi un altre“. Què es recomana, llavors?

Sobretot és necessari que les parelles que han passat per aquesta experiència “generin espais” per conversar-ho. “La parella ha d’expressar els seus dubtes, les seves pors; i ha de trobar orientació i suport per superar la seva mala experiència”, afirma Molero.

“Han de sentir-se preparats, amb vitalitat i força per plantejar-se un nou embaràs”, apunta també Sara Jort. Per això, és fonamental que en aquesta classe de situacions els membres de la parella es recolzin un en l’altre i tinguin un diàleg el més fluït, obert i sincer possible. Ademá, és important que busquin suport tant en els seus familiars i persones de confiança i també, si ho consideren necessari, en professionals mèdics i de suport terapèutic.

Etiquetas:

avortament duel

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions