Sis exàmens mèdics que tota futura mare necessita passar

Vull ser mare, què és la consulta preconcepcional?

La planificació d’un embaràs segur implica acudir a una consulta preconcepcional para, entre altres proves, realitzar exàmens de sang

Quedar-se en estat i desenvolupar la gestació durant nou mesos no sempre és una tasca senzilla. Estan totes les dones preparades per a l’embaràs? La forma més senzilla de conèixer si es compleixen les condicions idònies per iniciar una gestació amb totes les garanties és acudir a la denominada consulta preconcepcional.

Aquesta assistència, que forma part dels programes d’atenció prenatal, té com a objectiu identificar les condicions socials i mèdiques, tant maternes com a paternes, “que poden ser optimitzades abans de la concepció per incrementar les possibilitats d’un resultat perinatal favorable”, apunten els protocols de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO).

Encara que tan sol el 10% de les parelles que planifiquen l’embaràs acudeixen a aquestes consultes, els especialistes aconsellen que no es dubti a fer ús d’aquests serveis. L’assistència preconcepcional és recomanable per a totes les dones, però, “especialment, en les d’edat avançada o que pateixen malalties greus o cròniques“, assenyalen els experts de l’Institut Bernabeu. Les parelles amb gestacions anteriors amb complicacions o amb el risc de malaltia genètica poden beneficiar-se també amb aquesta consulta.

Abans d’embaràs: sis proves per avaluar riscos

Un embaràs segur necessita avaluar els factors de risc que poguessin ocasionar algun problema durant la gestació

Totes les dones que acudeixen a una consulta preconcepcional han de sotmetre’s a una revisió mèdica general per avaluar l’existència o no de possibles factors de risc. Les proves que recomana la SEGO per a totes les dones són les següents:

• Exploració ginecológica i mamària. Dins d’aquesta prova s’inclou una ecografia, per valorar l’estat de l’aparell genital femení, i l’exploració mamària per a la detecció precoç del càncer de mama.

• Citologia. Aquesta senzilla prova, també coneguda com a test de Papanicolau, consisteix a extreure una petita mostra cel·lular del coll de l’úter mitjançant un lleu raspat. L’objectiu és descartar la presència del Virus del Papil·loma Humà (VPH) associat al càncer de coll d’úter.

• Analítica. És recomanable que la futura gestant es realitzi una analítica completa (hemoglobina i hematocrito) per avaluar qualsevol possible infecció o alteració en la composició de la sang.

• Grup sanguini i factor Rh. L’anàlisi del grup sanguini i el factor Rh de la mare permet prevenir i tractar a temps possibles incompatibilitats entre ella i el bebè que poden generar afeccions de gravetat.

• Serologia. Es tracta de detectar la presència en el cos de la futura mare d’anticossos de determinades patologies que poden resultar perjudicials durant l’embaràs o d’una infecció. En la consulta preconcepcional s’utilitza per comprovar la immunitat davant la rubèola i la toxoplasmoxis, malalties que poden ser molt perilloses per al nen, si es contreuen en la gestació, i descartar la presència de sífilis i del virus de la immunodeficiència humana (VIH).

• Prova de glucèmia. Consisteix a verificar que el nivell de glucosa (sucre) en la sang està dins dels paràmetres adequats. En el cas que sigui molt elevat, la dona corre el risc de sofrir en l’embaràs la denominada diabetis gestacional, una afecció que pateixen entre el 3% i el 6% de les gestants, i que pot tenir conseqüències negatives tant per al bebè com per a la mare.