Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Abans de l'embaràs

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Existeix l’instint maternal?

L'augment de dones que decideixen no tenir fills fa dubtar sobre l'instint de maternitat

img_mujer fertil 3 Imatge: Scott Snyder

El 19,5% de les llars espanyoles ho conformen parelles sense fills, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Part d’aquestes famílies no tenen descendència perquè estan impossibilitades per a això, però una gran majoria no són pares perquè ho han triat així. L’increment d’aquest model de parella en les últimes dècades ha portat a diferents especialistes a plantejar-se si existeix el denominat instint de maternitat o si és tan sol una construcció social i, per tant, es pot renunciar a ell.

Img mujer fertil 3 01
Imatge: Scott Snyder

Sense fills per elecció

Termes com dinky (double-income, no kids yet o doble sou sense fills), childfree (lliures de fills) o sense fills per elecció s’utilitzen avui dia amb freqüència per denominar a un nou model familiar cada vegada més ampli en molts països: les parelles que decideixen no tenir descendència.

Aquesta decisió és, en general, fruit d’una reflexió de parella meditada, que s’origina sobretot en els canvis en els factors socials que predominen en l’actualitat, entre ells: la incorporació de la dona al mercat de treball, la competitivitat laboral o la cerca del benestar i qualitat de vida. El resultat és un context que afecta de forma significativa a la decisió d’afrontar o no el procés de maternitat.

Instint natural o social?

Què ocorre en aquests casos amb l’instint de maternitat? Hi ha una necessitat natural o biològica en la dona de tenir fills per contribuir a la conservació de l’espècie? Durant segles, el fet que una dona decidís per la seva pròpia voluntat no tenir fills s’ha considerat gairebé com una aberració, alguna cosa en contra de la naturalesa.

No obstant això, avui dia, preval en diferents àmbits la idea que la predisposició a ser mare està condicionada per la influència de factors culturals i ideològics transmesos a través de l’educació, la família o la religió. Com afirma la psicòloga Blanca Valladares, autora dels ‘mites socials de la maternitat’, en la nostra cultura, “la mare és el paradigma de la dona; ser mare és ser dona”. Aquesta visió tradicional de la maternitat “ha impedit prendre decisions a la dona pel que fa a tenir fills”, ressalta Valladares.

Triar no ser mare

Amb freqüència, es titlla d’egoistes a les dones que decideixen no ser mares. Com apunta la periodista argentina Mónica Soraci, autora del llibre ‘Fills? No, gràcies. Quan les dones decideixen no ser mares’, al segle XXI, “aquestes dones encara es veuen pressionades a donar explicacions a una societat que sembla no suportar la idea de la no maternitat”.

Però ser mare en l’actualitat és un assumpte “molt complex des del punt de vista psicològic i social”. Així ho assenyalen les sociòlogues nord-americanes Diana L. Dell i Suzam Erem, autores de l’obra ‘Realment vull tenir fills?’. Aquestes especialistes recalquen que prendre la decisió equivocada (en qualsevol dels dos sentits) “pot afectar profundament a la salut tant física com a mental d’una dona i dels seus sers estimats”.

Raons per a la no maternitat

Mentre que les dones que opten per la maternitat addueixen com a principals motius per prendre aquesta decisió l’impuls biològic, l’amor pels bebès i els nens, el gust per la vida familiar o les influències culturals o religioses, els qui decideixen no tenir-los apunten motivacions molt diferents. Els estudis i recerques realitzats sobre aquest tema assenyalen algunes de les principals raons que esgrimeixen les dones que opten per no ser mares:

  • Cuidar dels fills és una responsabilitat massa gran.
  • Tenir fills afecta de forma negativa a la relació de parella.
  • Tenir fills no resulta interessant ni motivador.
  • Els fills no permeten avançar professionalment.
  • Volen gaudir de la seva vida en parella, viatjar i sortir quan vulguin sense haver de responsabilitzar-se d’un fill.
  • La realització personal no passa pel fet de ser mare.
  • No agraden els bebès ni els nens.
  • No se senten capaços d’educar-los ni d’ocupar-se d’ells.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions