L’objectiu? Tenir un fill. El camí? El més senzill i econòmic. Gràcies a la fecundació in vitro “suau”, també coneguda com miniFIV, microFIV o softFIV, moltes parelles amb problemes de fertilitat poden aconseguir el seu somni de ser pares amb una tècnica més simple, amb menor medicació i un cost menys elevat que el de la FIV tradicional. En aquest article es responen a les preguntes més freqüents sobre aquest tractament: què és la miniFIV, com és el procediment, per què és més econòmic, qui pot optar per aquest tractament i quins són els seus avantatges i desavantatges.
Reproducció assistida: què és la miniFIV?
Cada any prop de 28.000 dones, segons el registre de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), se sotmeten a Espanya a una fecundació in vitro, una tècnica de reproducció assistida que consisteix a extreure els òvuls de l’úter femení i tornar a implantar-los, una vegada fecundats en l’exterior.
L’objectiu de la miniFIV és aconseguir menys òvuls però de major qualitat
Per aconseguir l’èxit d’aquest tractament en la seva forma convencional, es requereix d’un intens procediment d’estimulació ovàrica per obtenir el major nombre d’òvuls possible (entre 10 i 12).
Avui dia, no obstant això, hi ha una alternativa: FIV suau o miniFIV, un tractament idèntic al tradicional, excepte en el protocol d’estimulació ovàrica, que en aquest cas és molt menys complex perquè l’objectiu és aconseguir tan sol entre dos i tres òvuls de qualitat.
Com funciona la microFIV?
La FIV tradicional es pot perllongar durant dos mesos i precisa un tractament hormonal molt pesat “amb injeccions diàries durant dues setmanes”, apunta Victoria Verdú, ginecòloga especialitzada en reproducció assistida.
Per contra, en la FIV suau s’aprofita el cicle menstrual natural de la dona i “s’utilitzen solament dues o tres injeccions de baixa dosi hormonal, combinades amb la presa de medicaments orals”.
A partir de la finalització de l’estimulació ovàrica, el tractament és idèntic en tots dos casos. Mitjançant una punción s’extreuen els òvuls de l’úter femení, se seleccionen els de major qualitat i es fecunden amb l’esperma de la parella o del donant. Al final, es transfereixen els embrions perquè s’iniciï l’embaràs.
Per què és més econòmica la miniFIV?
El cost de la medicació hormonal, un dels més elevats del tractament, es redueix de forma significativa en la miniFIVEl tractament de reproducció amb la FIV suau sol resultar menys costós que el tradicional. Mentre que la FIV convencional pot tenir un preu d’al voltant de 3.000 euros, la microFIV oscil·la entre els 1.500 i els 2.000 euros. La raó principal és que el cost de la medicació hormonal, un dels més elevats del tractament, es redueix de forma significativa.
D’altra banda, les despeses del tractament en el laboratori dels òvuls extrets disminueixen de manera considerable perquè s’obtenen menys ovòcits. De la mateixa manera, en ser menys òvuls, “s’elimina el cost de la criopreservación dels embrions“, assenyalen aquesta experta. En disposar solament de dos o tres òvuls, la probabilitat que existeixin embrions viables que no es transfereixin es redueix.
Qui pot optar per aquest tractament d’infertilitat?
Al principi, la FIV suau pot ser una alternativa per a qualsevol dona que vulgui sotmetre’s al tractament, no obstant això, no en totes resultarà igual d’eficaç. Els especialistes de l’Institut Bernabeu recomanen sobretot aquesta tècnica a les candidates menors de 35 anys que posseeixin una bona reserva ovàrica, ja que la resposta a l’estimulació més suau té més garanties d’èxit.
D’altra banda, s’aconsella la microFIV a les dones que en anteriors tractaments de fertilitat haguessin obtingut amb la medicació una resposta ovàrica exagerada i, en conseqüència, tinguin risc de patir la denominada síndrome d’hiperestimulación ovàrica. Aquesta complicació pot afectar fins a a un 10% de les dones que reben tractament per una FIV, segons la Societat Espanyola de Fertilitat.
Quins són els avantatges i desavantatges de la miniFIV?
Els principals avantatges de la miniFIV són el seu cost més reduït i la major senzillesa del tractament. La dosi menor de fàrmacs que s’administra a la dona disminueix els efectes secundaris de l’estimulació ovàrica i, a més, l’estrès que s’associa a aquest procediment.
Així mateix, alguns estudis conclouen que si el tractament falla, l’impacte psicològic sobre la parella és menor i, per tant, la taxa d’abandó després d’un intent fallit és també inferior.
Quant als desavantatges, cal destacar que amb la miniFIV les possibilitats d’obtenir un embrió de qualitat són més reduïdes, perquè s’extreu un menor nombre d’òvuls. Això impedeix, també, que es puguin criopreservar ovòcits per a un tractament futur, en cas que el primer falli. No obstant això, quan la miniFIV es practica en les candidates indicades pels especialistes, la taxa de gestació és similar a la FIV convencional.
