L’ús de la píndola, així com d’altres anticonceptius hormonals, és font de dubtes i creences falses. Un dels principals mites que circulen al seu al voltant és que provoca una reducció en la fertilitat de la dona que la presa i que, per tant, podria ocasionar-li problemes per quedar-se embarassada en el futur. A continuació s’explica per què aquesta idea és errònia.
Redueix la píndola la meva fertilitat?
L’afirmació que la píndola anticonceptiva pot reduir la fertilitat de les dones que la prenen és una creença falsa, un d’aquests mites tan difosos i arrelats que costa molt erradicar. La veritat és que -segons els experts- la píndola no té cap efecte negatiu sobre la fertilitat quan es deixa de prendre.
“No existeixen riscos una vegada que es deixa de prendre la píndola”, afirma el ginecòleg Ezequiel Pérez Campos, membre del patronat de la Societat Espanyola de Contracepció. I afegeix que les instruccions que han de seguir les dones que han utilitzat aquest mètode per evitar l’embaràs “són iguals que per a la resta de la població: fer una consulta preconcepcional, per controlar una sèrie de qüestions relacionades amb l’estat de salut i començar amb la complementació d’àcid fólico i iode“.
L’especialista explica també que, en general, després de l’ocupació de mètodes anticonceptius hormonals, “la fertilitat es restableix molt ràpidament” i que, al cap de sis mesos o un any, el nombre d’embarassos en aquests casos és similar al de les dones que no hagin emprat tals recursos.
Segons Pérez Campos, qui a més és cap de Ginecologia i de Servei de l’Hospital General de Requena, a València, l’excepció la constitueixen els anticonceptius injectables trimestrals. En aquests casos, la dona pot trigar entre sis mesos i un any a recuperar la funció ovàrica normal.
Dones que van prendre la píndola, més fèrtils?
Segons un estudi realitzat per experts britànics, la píndola no només no representa cap risc de pèrdua de fertilitat, sinó que podria provocar més aviat el contrari: un augment de la fertilitat.
El treball va analitzar més de 8.000 casos i va revelar que les taxes d’èxit als sis mesos d’haver començat a buscar l’embaràs eren majors entre les dones que havien pres la píndola durant més de cinc anys (75,4%) que entre les quals no l’havien pres (70,5%). En el lapse d’un any, les xifres de tots dos grups pujaven a 89,9% i 85,4%, sempre en favor d’els qui havien pres la píndola. Els investigadors no van trobar una explicació per a aquests resultats. Altres estudis hauran d’aprofundir en la qüestió.
Quan preocupar-me?
El termini durant el qual es considera “normal” que una parella busqui la concepció és d’un any. Si després d’aquest lapse l’embaràs no arriba, la recomanació és acudir al metge per corroborar que no existeixi cap inconvenient. En cas que els membres de la parella siguin majors de 35 anys, convé realitzar la consulta després d’intentar-ho durant sis mesos.
A Espanya, el 16,2% de les dones en edat fèrtil, entre 15 i 49 anys, utilitza la píndola com a mètode anticonceptiu. És el segon recurs més emprat, després del condó (31,3%). Més enrere venen la vasectomia (7,2%), la lligadura de trompes (5,5%) i uns altres. Les dades corresponen a l’Enquesta Anticoncepción de laSEC .
